Del 24 i 25 d’octubre, com cada any des d’en fa quatre, l’Hospitalet de Llobregat va participar en una nova edició del 48 Open House Bcn. Enguany, el Districte Cultural de L’Hospitalet (DCLH) també ha col·laborat amb aquesta iniciativa i l’ha empeltat en la seva tasca de difusió i foment de l’àmbit creatiu de l’Hospitalet, promovent visites guiades per les intervencions d’art urbà en què ha participat el DCLH i obrint els tallers d’alguns dels artistes de la ciutat.
La programació segueix vigent durant tot el mes de novembre i a continuació oferim una proposta de recorregut desglossat, de manera que qui vulgui la pugui seguir al seu ritme tot fent un passeig pel barri de Santa Eulàlia.
Santa Eulàlia: nucli d’street art
La ruta dedicada a l’art urbà recull cinc parades amb cinc intervencions destacades, la primera d’elles al pont del carrer Riera Blanca, a tocar de la parada de metro de Santa Eulàlia. En aquest pont, sobre el que passen les vies de tren i metro i que serveix frontera metafòrica entre Barcelona i l’Hospitalet, un projecte anomenat Culturas (2019), dissenyat i realitzat entre els col·lectius de la Tonal’h i Monkey Fingers. Les columnes que sostenen el pont en dues fileres han estat intervingudes de manera que representen algunes de les principals cultures del món, en una metàfora visual de la no-frontera no només entre les dues ciutats que hi ha a banda i banda d’aquest carrer, sinó entre les diferents provinences de la gent que viu al barri de Santa Eulàlia.
La segona parada del recorregut és a l’altra banda de l’estació de metro de Santa Eulàlia, sota una de les estructures que permeten creuar les vies als veïns. La Santa Estación (2018) és un espai de pas, amb quinze columnes que l’artista Nevenka Pavic -resident a l’Edifici Freixas- en col·laboració l’Associació Cultural La Glòria Factoría de Arte. Pavic projecta unes columnes cobertes de retalls ceràmics en un homenatge al trencadís gaudinià. D’aquestes columnes, vuit es dediquen a elements que l’artista ha considerat vitals: Terra, Aire, Aigua, Foc, Amor, Gaudí, la Santa Mort o Santa Eulàlia, la santa patrona del barri. La resta de columnes serveixen de coixí visual i conceptual, són jardins verds que acullen aquests pilars elementals.
La tercera estació ens porta fins a l’Institut Santa Eulàlia, a la plaça Pius XII. L’artista Garbi KW ha impulsat, juntament amb els alumnes de quart d’ESO del passat curs 19-20, una pintura mural per la paret exterior de l’institut per la banda de l’avinguda del Carrilet. El mural, titulat El Copem, neix a l’assignatura optativa de dibuix i ha estat concebut i executat pels quinze alumnes de l’assignatura. Temàticament, abraça un missatge que pivota sobre els temes que interessaven als artífexs del mateix: la pau, la igualtat de gènere, el canvi climàtic, la diversitat LGTBI, el treball cooperatiu, trencament d’estereotips i personatges importants de diferents àmbits. El Centre Cultural Santa Eulàlia acull una exposició sobre el projecte fins al pròxim 11 de novembre.
La quarta parada ens apropa a les diverses intervencions murals de l’artista Andrea Leria, en format grafiti als carrerons que envolten l’Edifici Freixas (al carrer de la Glòria, 7). Es tracta del projecte El quadern dels nens prestats, una perllongació de la seva obra pictòrica on treballa la memòria aliena: els nens i nenes que Leria insereix als murs són infants reals, les imatges dels quals han arribat a l’artista a través de persones estimades que les hi ha enviat. L’artista catalana-xilena exposarà el pròxim 2021 a la Fundació Arranz-Bravo.
La darrera parada de la ruta porta a la intervenció La pell de l’Hospitalet, que Mina Hamada i Manu Brabo van fer al pont de la Vanguard el passat 2019 en col·laboració amb els alumnes de l’IES Jaume Botey. El fotògraf, internacionalment reconegut per la seva feina de documentalista, va immortalitzar a gent del barri i va incloure’ls en els murals de gran format de les parets aquesta estructura, sobre els fons que l’artista japonesa va pensar per l’emplaçament.
Bola extra: a la cuina de l’art
L’altra part del 48h Open House Bcn al DCLH, que també es va fer amb motiu del Gallery Weekend, va entrar fins a les entranyes de la creació artística d’aquest important pol creatiu de Catalunya. Precisament a un dels punts que va donar inici a la dinàmica de la ciutat que l’ha portat a ser un dels llocs escollits per artistes i creatius on instal·lar-hi els seus ateliers: l’Edifici Freixas. Donat que són espais privats i que obren al públic en comptades ocasions, creiem convenient, com a mínim, ressenyar-ho.
Antiga fàbrica de televisors Phillips, aquest edifici dels anys seixanta avui dia compagina encara usos industrials amb empreses culturals i tota mena d’artistes. La simbiosi que genera aquesta convivència és un dels punts forts que en destaquen alguns artistes, com Germán Consetti, escultor i artista pioner a arribar a l’edifici. A Consetti l’han seguit d’altres escultors ressenyables, com Francesca d’Alfonso i Raul Lobo, tots dos ceramistes, o Marc Sparfel, que treballa principalment amb fusta. Tots a la planta baixa. Les plantes superiors acullen la multidisciplinarietat de creadors molt diversos: des de les trames pictòriques d’Isabel Servera als projectes de memòria i identitat de la ja mencionada Andrea Leria, passant pels projectes de paisatge i territori de Laia Noal, els llenços abstractes de Mercè Hernàndez o les taxonomies d’objectes de Jordi Santanach, entre d’altres.
Una de les iniciatives del DCLH més agraïdes pels assistents són, sens dubte, les visites als estudis artístics; l’experiència de veure l’obra en gestació, encara dins la matriu entròpica, té una potència quasi catàrtica oposada a la vivència de l’entorn asèptic del museu o galeria. El coneixement directe, físic i tàctil de les coses és, ara més que mai, de vital importància. Els humans necessitem contacte, i encara que sigui mantenint la distància social, aquestes activitats obren nous mons i airegen els cervells.
