Tots els dilluns a les 20:00 a partir del 13 de gener a la 2 de TVE. Aquest serà l’horari de la segona temporada d’Escala Humana, cosa que no pot alegrar-nos més perquè deixem de competir amb la Champions per a ser emesos en un dia on hi ha menys esport.
De canvis n’hi ha hagut pocs, al programa, que consolida el seu format amb tretze nous capítols temàtics que ens parlaran de coses tan diverses com l’arquitectura del vi (amb el que debutarem), un elogi de la fusta o exploracions sobre el futur de les ciutats. Quan diem arquitectura volem dir arquitectura en sentit ampli sense fer massa distincions d’escala: des de disseny de producte al paisatgisme o fins i tot l’escala territorial dels grans buits mesetaris o de les explotacions agrícoles de les vinyes.
Escala Humana és una producció de Costa Est Audiovisuals per a TVE dirigida per Jaume Clèries, que ve, com bona part de l’equip, del món dels programes de llibres. El que vol dir que saben explicar temes abstractes que no s’han concebut per a la televisió, bagatge que ens ha estat utilíssim per a desenganxar l’arquitectura del seu component més visual i poder introduir una continuïtat de discurs que vagi molt més enllà d’una col·lecció de projectes. Aquesta formació també ens ha estat útil per a poder explicar com l’arquitectura s’adapta a aquestes situacions més abstractes i especulatives, o per explicar com l’arquitectura i les nostres ciutats s’han d’adaptar a una realitat geoeconòmica veritablement complicada. Aquest punt de partida ens ha estat molt útil quan hem hagut de recuperar la dimensió visual per a refrescar-la i adaptar-la a les exigències del llenguatge televisiu, on cada segon conta.

El programa és un treball en equip, i només dos dels integrants d’aquest equip som arquitectes: qui us escriu (el burro per davant) i la Núria Moliner, la nostra veu que és molt més que una veu. Sense la seva sensibilitat el programa seria molt diferent. El que es fa extensiu a la resta de l’equip. No hem tingut càmeres, guionistes o realitzadors: hem tingut la Sònia, la Matilda, la Candela o en Pere, i tot els altres. Cada un d’ells ha aportat inquietuds i textura i profunditat al resultat final molt més enllà de les seves atribucions nominals.

Fa poc en Pedro Torrijos entrevistava William Curtis, un dels crítics d’arquitectura més importants del món, que va posar veu a una de les meves obsessions proclamant que si algú de 16 anys no pot entendre una crítica d’arquitectura és que aquesta no està ben formulada. Escala Humana és un programa generalista que proposa un discurs paral·lel, el mateix, igualment comprensible i igualment vàlid per al públic general i per als arquitectes. Perquè, si deixem de banda pedanteries d’aquestes idiotes que enfosqueixen un discurs per a que no es noti que tampoc té gaires idees al darrere, en realitat no hi ha diferència entre els dos discursos més enllà de recordar, de tant en tant, una mica de terminologia específica. La resta és exactament igual… i igual de difícil d’aconseguir que sembli fàcil.
Res més. Gràcies, moltíssimes gràcies, a tots els que s’han interessat pel programa i ens han ajudat: als convidats, als que ens han ajudat rere la càmera, als que ens han despenjat el telèfon, als amics, a les institucions… i als que vindran.
Podeu consultar la primera temporada, i els nous capítols a mida que els anem emetent, de manera gratuïta a TVE a la carta: http://www.rtve.es/alacarta/videos/escala-humana/
Esperem que us agradi el resultat.