Arquitectura / Patrimoni

Ideal Cinema i ‘screentourism’

Les restes de l’antic Ideal Cinema congreguen patrimoni arquitectònic i lloc de memòria al centre d’Alacant. La patrimonialització, ‘deure social’ en pro del turisme i arma llancívola dels partits de l’oposició, engronsa els ciutadans. Vet aquí l’entremaliat: l’edifici, el vil metall i l’Ideal.

Alacant, 5 d’abril de 1939. Tanquen les dones i els nens de la II República a l’Ideal Cinema. Aguaiten la presó segons la seva procedència. Les tropes italianes de la Divisió Littorio canten la Giovanezza mentre desfilen avinguda Zorrilla avall; avall no encara com la sang alacantina que vessava del Mercat Central per la mateixa via ampla aquell 25 de maig del 1938, obra de l’aviació feixista de Mussolini. El bombardeig ressonava en les botes compassades d’aquella ocupació militar. Passen per davant dels superiors; els aliats franquistes i feixistes alcen el braç. És la Desfilada de la Victòria.

L’Ideal, acollidor i elegant, ara resulta tenebrós. A l’escenari, darrere la gran pantalla, hi ha qui espera atemorit pels arguments de l’acusació. Observen les estructures metàl·liques i els pilars d’aquella mecànica monumental en unes plantes diàfanes. Mares i fills parpellegen dintre l’edifici màquina. Els equips havien estat renovats poc abans de la temporada cinematogràfica 1935-1936: «una doble instalación sonora de Zeiss Ikón Ernemán VII, una de las mejores marcas del mundo y que tiene como dato curioso que es el primero montado en toda España» (El Luchador, 25/9/1935). Ella, puny en alt, consigna les joies de la família per un vàter de l’Ideal.

Desfilada de la Victòria, 5 d’abril 1939, Alacant. Les tropes italianes de la Divisió Littorio passen por davant de l’Ideal Cinema. Font: Arxiu Històric Municipal d’Alacant. Col·lecció fotogràfica Francisco Sánchez.

En 1924, l’arquitecte Juan Vicente Santafé projecta l’edifici que allotja l’Ideal Cinema al centre de la ciutat. Un embolcall decorat sublima una indústria de masses; tot un monument a la producció d’històries paral·leles. El fullatge davalla al voltant de les finestres verticals de la façana del temple; l’estil Secessió de Viena es dilueix en la línia viril que albirem en una tendència cosmopolita, Industriekultur. I així, la construcció es materialitza en un classicisme renovat, plenament urbà, on no es pot negar l’art-déco. I prou d’ornaments, ni escultures al·legòriques, perquè qui impera és el logotip «Ideal Cinema Ideal».

La primera pel·lícula sonora roda el 18 d’abril de 1930, El loco cantor (Alan Crosland, 1927). Abunden els títols de la Metro Goldwin Mayer i la Paramount. L’última roda l’any 2003, quan aquest cinematògraf tanca definitivament al públic. Tenia un aforament d’uns 1500 espectadors. En l’Alacant de principis del segle XXI, s’acreix el tancament dels cinemes monumentals. Constitueixen un eix d’oci, l’epicentre del qual és el Teatre Principal. El sector està en crisi i els centres comercials ofereixen multicines, locals amb moltes sales d’última generació per projectar films.

Projecte d’edifici per a cinematògraf de Juan V. Santafé (Alacant, maig de 1924)
Façana de l’avinguda de Zorrilla (actual Constitució).

Des d’aleshores, la natura crida l’Ideal a desaparèixer. L’interior és un esfondrall que se sacrifica en favor d’un programa estètic manifest en la cara principal del casalici: revela la lleugeresa d’un edifici mecànic que aviva milions de dòlars i consagra sensacions efímeres. La família propietària, Herederos de Josefina Mingot S.L., vol vendre la mortalla, la qual ha de mantindre i pagar els imposts del terreny on se situa. S’esdevé el dilema de la protecció d’aquesta construcció declarada Bé de Rellevància Local l’any 2018.

L’Ideal, se’l disputen el grup Baraka, qui vol fer-ne un hotel de 4 estrelles i ja té un acord de compra amb la propietària, i la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, qui parla d’un centre cultural; però les transaccions no van avant (a aquest pas, la família el ven a preu de solar, però fora el problema i nova construcció). Hipoteca, càrregues fiscals… Diners. La protecció implica condicionar el casalot i fer-lo rendible o convertir-se en una despesa de manteniment.

La plataforma Salvem l’Ideal, tema de la discòrdia, és un col·lectiu de ciutadans que milita pel patrimoni. Vol aconseguir que declaren Bé d’Interès Cultural l’esmentat edifici. Proposa tornar-lo un centre cultural de titularitat pública. Suggereix una xarxa d’espais de rellevància similar a l’Ideal. Ana Ferreiro, portaveu de la plataforma, afig albergar-hi els grups de teatre amateur.

Segons la Generalitat, els vestigis de l’antic Ideal són els únics resistents dels cinemes monumentals d’Alacant i dels pocs en peu a Espanya. A banda d’un centre cultural, també considera ubicar-hi la seu de la Filmoteca de l’Institut Valencià de Cultura. No obstant, hi ha qui troba millor la Ciutat de la Llum. De fet, a partir del proper 1 de juliol, la Ciutat de la Llum reprendrà l’activitat cinematogràfica. Pesava sobre ella una condemna per competència deslleial que havia imposat la UE i, sobre la butxaca pública, un deute descomunal.

Concentració organitzada per Salvem l’Ideal, 5 de juliol de 2021.
Foto: Irene E. Santacreu

De primera intenció, l’edifici Ideal sembla desembocar en un lloc de memòria històrica, en tant que testimoni de la tragèdia de la Guerra Civil, per a l’explotació turística. És a dir, patrimoni arquitectònic i turisme de la memòria ensems.

Interessa activar el desenvolupament local. Potser, Alacant té al seu abast la possibilitat de generar una indústria cinematogràfica. Els del Hollywood venen per filmar les seves pel·lícules a les nostres terres per la llum i l’atractiu dels indrets; unes terres cobejades també per madrilenys i nòrdics (amb una renda per capita superior a la nostra), tots a la recerca de salut, sol i platja a un preu d’ocasió (no per a nosaltres) i ja està; no és per la cultura ni les llengües. Aquí trobem implicat l’screentourism: el turisme induït per l’aparició, en qualsevol pantalla, dels llocs on es grava un audiovisual. Recordem les produccions espanyoles de ‘mamella fàcil’, les del destape, fetes a Benidorm. Hi ha estudis sobre l’impacte d’aquesta estratègia de promoció turística.

Potser, l’Ideal podria acollir una escola de guionistes, dramaturgs… Expandir una xarxa d’espais a la manera d’una universitat mediterrània, com la de Roma o la de València, que injecte vida i moviment a la ciutat. Això vol dir apostar per la cosa nostra, ja que venen tots aquí. La literatura constitueix una veritable estratègia d’interpretació per implicar-nos a tots, no només al foraster, al constructor i al negociant. Reuniríem la pedagogia i l’impuls de la memòria col·lectiva i multidimensional.

On vull anar a parar és que, generalment, es defèn que la patrimonialització de la memòria històrica també ha de col·laborar per tal de construir una societat més justa en bé de les generacions futures i procurar un efecte reparador sobre les persones. Però, en la mesura que es converteix en una arma dels implicats en la pujada desorbitada dels preus de l’habitatge, en l’impuls d’ocupacions precàries i en buidador de les arques públiques, ja no suposa cap benefici ni per als jóvens ni els vells. (Potser, el turisme de qualitat és un símptoma d’autenticitat, d’una cultura sana i d’un motor econòmic que funciona. El problema és veure el motor econòmic en el mateix símptoma.) L’etimologia i el significat de patrimoni no hauria de degenerar precisament en deixar amb el cul a l’aire els ciutadans autòctons. Salvem l’Ideal.

Irene Elisa Santacreu Cortés
Natural d’Alcoi. Graduada en Filologia per la Universitat d’Alacant. Actualment cursa el Màster en Estudis Literaris per la Universitat d’Alacant. Col·labora amb la revista Tipografía la Moderna. Publicació «Retórica y demagogia» en Eikasia: revista de filosofía.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close