Josep Lluís Sert (1902-1983) és encara una figura poc reconeguda a Catalunya tot i que va ser el principal introductor de l’arquitectura moderna al nostre país. Deixeble i col·laborador de Le Corbusier, successor de Walter Gropius a Harvard, creador d’importants estudis d’arquitectura a Nova York i Cambridge (Massachusetts), internacionalment aclamat, el seu llegat encara s’enderroca a Barcelona. L’última destrucció va tenir lloc l’any 2015 quan es va eliminar l’interiorisme que havia dissenyat per la Galeria Joan Prats el 1975.
En aquest article revisarem les obres que Sert va realitzar dins el context del GATPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània) entre 1928 i 1939, any en que s’exilià a Estats Units. Líder del grup, Sert va convidar a Le Corbusier a Barcelona i juntament amb ell va dissenyar el Pla Macià (1932-1935), un pla urbanístic que es va veure truncat per l’adveniment de la Guerra Civil.
Casa Sert del carrer Rosselló (1929)
El 1927 Sert va entrar a treballar a l’estudi de Le Corbusier a París. Dos anys després dissenyava aquesta casa on la influència del seu mestre és evident. La paret blanca sense cap mena de decoració, les finestres despullades de marc i de finestrons, els balcons de ferro, la geometria pura que es desprèn dels volums, i en definitiva, la simplicitat de l’obra van sorprendre els barcelonins del moment, ja que constituïa tota una ruptura amb la tipologia característica de les cases de l’Eixample, majorment eclèctiques i que donaven especial importància a la decoració com a símbol de estatus.
Casa Sert del carrer Muntaner (1930)
La casa del carrer Muntaner és una obra paradigmàtica del racionalisme a Catalunya. Fou encarregada per la mare del mateix arquitecte, Jenara López, i per aquest motiu també se la coneix sota el seu nom. Les referències a Le Corbusier, més concretament a la Ville Stein (Garches, França, 1927), són evidents tant pel que fa als balcons com pel tipus de finestres. L’ús de la reixa de ferro tubular (que es manté a les escales i altres elements de l’interior) recorda la tan preconitzada estètica de la màquina de Le Corbusier. També hi podem veure una gran similaritat amb els balcons de l’escola de la Bauhaus de Walter Gropius (Dessau, Alemanya, 1925).
Sert va viure a la terrassa ajardinada del nivell superior -un tret característic dels famosos 5 punts de l’arquitectura-, mentre que la resta de pisos es van llogar. Aquests eren dúplex, un recurs per guanyar espai molt característic del racionalisme arquitectònic que definiria els apartaments de Sert i, en general, les obres del GATPAC.
Joieria Roca, avui Joieria Tous del Passeig de Gràcia (1933)
Construïda als baixos d’un edifici preexistent, la joieria Roca va ser l’encàrrec de Rogeli Roca i Plans -amic de Sert- quan va decidir de traslladar la seva botiga de la Rambla al Passeig de Gràcia. La reforma va estar condicionada pels murs de càrrega però així i tot la proposta de Sert va ser del tot radical, trencant amb les façanes neoclàssiques de l’avinguda. Un mur cortina construït amb materials reflectants que contrasten amb l’opacitat del revoc aporta modernitat i alhora glamour a la joieria, recordant la Maison de Verre de Pierre Charreau a París (1928-31).
La joieria Roca va ser un local d’encontre dels intel·lectuals barcelonins on s’hi efectuaven xerrades, lectures de poemes o exposicions. Actualment, els nous propietaris han mantingut l’interiorisme original.
Casa Bloc de Sant Andreu (1932)
Aquest edifici d’habitatges de protecció oficial va ser dissenyat amb la col·laboració de Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé. Seguint la línia de vivendes obreres que havia iniciat la Bauhaus, formava part del Pla Macià i el llavors president de Catalunya col.locà la primera pedra. La influència de Le Corbusier resulta evident tant en l’ús dels pilotis com en la forma en L, però sobretot en la ideologia subjacent del projecte, que incorporava infraestructures públiques d’ús social com espais verds i equipaments.
Els apartaments son dúplex: a la part inferior s’ubica la cuina, bany, safareig amb dutxa, sala d’estar-menjador i terrassa; a la superior els dormitoris (2, 3 o 4 dormitoris segons necessitats), tots ells decorats amb mobiliari del GATPAC. Actualment es pot visitar un pis mostra que gestiona el Museu del Disseny de Barcelona.
Dispensari antituberculós de Ciutat Vella, avui CAP Dr. Lluís Sayé (1933)
Projectat per Sert, Torres Clavé i Subirana, va ser l’última obra del GATPAC a Barcelona abans de l’esclat de la Guerra Civil i el primer conjunt dedicat al tractament de la tuberculosi a Catalunya, malaltia que va afectar particularment al barri del Raval. La idea de Le Corbusier de sanejar Ciutat Vella es va materialitzar en aquest projecte, que seguia els criteris higienistes del Dr. Sayé a la recerca de la llum i la ventilació. L’edifici s’organitzà en forma de L i incorporà nous materials com la fusteria de ferro o els murs de pavès, sent considerat un projecte icònic del GATPAC i al que se li va dedicar un monogràfic a la revista AC.
Filosofia i lletres de Catalunya, a la Universitat de Girona i a l'Escola Rosa Sensat.
Ha realitzat projectes educatius per la Diputació de Barcelona, Fundació Arranz-Bravo, Fundació Vila Casas, Poble Espanyol o Roca Barcelona Gallery entre d'altres. Ha escrit llibres i articles de divulgació, entorn la pedagogia de l'art i la figura de Goya especialment. Actualment és creadora de continguts i presentadora de programes televisius sobre art (TV3 i Betevé), exerceix com a docent a l' Escola d'Història de l'Art de Barcelona -on imparteix classes als Guies Oficials de Catalunya, entre d'altres- i és curadora de l'IDEAL, Centre d'Arts Digitals.