Arquitectura / Patrimoni

La casa d’un Mariscal de França

Tothom, per més que vulguin alguns amagar-ho, té la seva “pàtria xica”. Aquell racó de món on s’amaguen els orígens de cadascú. El que alguns en dirien el punt d’inici, d’altres de naixement i, per d’altres, el lloc que han escollit.

En alguns casos, no gaires, aquestes “pàtries xiques” són les cases natals dels personatges. On, també només de vegades, els veïns de l’il·lustre decideixen situar-hi algun element reivindicatiu de la persona -per no dir una placa-. Només en els casos més excepcionals, aquells que realment traspassen la persona, el poble, la regió i arriben a produir un impacte mundial. Sorgeix la necessitat de conèixer -gairebé, de xafardejar- en els orígens d’aquella figura.

Per tal de vincular i ressaltar aquesta relació de l’espai amb una personalitat destacada, el Ministeri de Cultura de França creà l’any 2011 l’etiqueta “Maisons des Illutres”. Una distinció de qualitat vinculada a la col·lecció, casa-museu o espai físic d’un personatge destacat de la història francesa. Un distintiu que és renovable, cada cinc anys, a condició d’una obertura determinada de l’espai i la seva vocació no comercial.

Actualment hi ha més de 240 espais dins la xarxa, no només en territori de la França continental, de “Maisons des Illutres” classificades per la vinculació del personatge: literatura i pensament; música, teatre o cinema; història i política; art i arquitectura o ciències i tècnica. 

Només dues d’aquestes etiquetes han recaigut en espais del Rosselló -els únics a la Catalunya Nord-: el museu Maillol de Banyuls de la Merenda i la casa natal museu del Mariscal Josep Joffre a Ribesaltes. Dedicats, el primer, a Aristides Maillol (Banyuls de la Marenda1861 – 1944) i, la segona, al Mariscal de França Josep Joffre (Ribesaltes1852 – París1931).

Retrat del Mariscal Joffre per Herbert Arnould Olivier. Fons d’Art del Govern del Regne Unit.

Josep Joffre i Plas fou una de les figures més destacades, internacionalment, al voltant del segle XIX i XX. La seva presència, dins i fora del camp de batalla, fou de les primeres d’abast mundial. Especialment la seva intervenció en la Primera Guerra Mundial, i de forma destacada a les batalles de Marne i Verdun.

Un militar -general, generalíssim i, fins i tot, Mariscal de França a títol honorífic- reconegut per diferents països i nacions. També a Catalunya, on l’any 1920 fou invitat a presidir els Jocs Florals de Barcelona, el maig d’aquell any, a més de realitzar estada a Madrid, Reus, Sant Vicenç de Calders i Girona on fou reconegut, rebut, homenatjat i condecorat en tota mena de forma.

Una visita, la del general Joffre a Madrid i Catalunya, que fou àmbit a l’exposició “Flames a la frontera, Catalunya i la Gran Guerra” del Museu d’Història de Catalunya l’any 2018.

La seva casa natal i residencia al llarg d’etapes de descans o repòs fou, ja en vida del Mariscal, un punt important de trobada per personatges vinculats a la cultura catalana i occitana. Des de la mort del militar, l’any 1931, sorgí la idea de crear un museu. Una intenció que primerament fou materialitzada amb la declaració de Monument Nacional el 1938.

Gràcies a la col·laboració de rossellonencs, militars francesos i diferents personalitats de la cultura i moviments socials locals fou possible l’adquisició de l’edifici i la recol·lecció d’element personals del Mariscal. Uns esforços que van materialitzar-se en la Casa-Natal Museu Joffre el 1987.

Recreació del despatx del Mariscal Joffre. Wikicommons

Tot i les reformes que ha patit la casa, llogada pels descendents del militar al llarg del segle XX com habitatge, s’ha procurat mantenir i concentrar els records i estances originals de la “maison”. La museologia de l’espai mescla els elements biogràfics i records personals amb les estances que rememoren les grans gestes i els espais originals de la casa.

Una sòbria façana, amb les plaques que indiquen la singularitat del nascut en aquella llar, dóna accés a la planta baixa de la casa. Les estances utilitzades pel pare del Mariscal com lloc de treball -boter i de Reus- comparteixen nivell amb altres espais on s’inicia l’explicació de la biografia del protagonista del museu.

El següent nivell, allà on desenvolupava la seva vida quotidiana la família Joffre, s’hi conserven algunes estances primitives -o la seva recreació- amb l’exposició del despatx, uniformes, documents, records i medalles del militar. Destaca en aquesta planta un àlbum -anomenat Àlbum Catalunya- que diferents personalitats de la cultura catalana oferiren al Mariscal en la seva visita a Catalunya l’any 1920.  Les golfes, l’últim pis de la casa, mostra un espai polivalent i la maqueta-mapa relleu de la batalla Marne el setembre del 1914.

Portada de l’Àlbum Catalunya. Wikicommons.

Ribesaltes i el Rosselló són les “pàtries xiques” del Mariscal Joffre. Una personalitat, potser, oblidada i poc coneguda a la Catalunya del Sud procedent  de la Catalunya Nord, però que fou de les primeres figures mediàtiques, mundialment, que parlava català.

Damià Amorós Albareda
Historiador de l'art i museòleg, format a la Universitat de Barcelona i Universitat de Girona a més de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernado. Membre de la junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya i delegat territorial de l'AMC a la demarcació de Tarragona. He escrit a l'Ara, Diari de Tarragona, Nova Conca i la Segarrra, a més faig coses a l’Espluga FM Radio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close