Arquitectura

Mercat Central de València, el ventre de la ciutat

El Mercat Central de València, una important construcció modernista, és un gran equipament ciutadà, una de les obres públiques en la seua utilitat més importants dels primers 30 anys del segle XX als Països Catalans. I el mercat més gran d’Europa a la menuda: més de 8.000 metres quadrats. 

L’edifici és un polígon irregular cobert per dues cúpules, una central enorme i una altra desplaçada que coincideix amb el mercat del peix. Per als seus coetanis era “el Mercat Gran”. I ho deien fascinats. Era el temple de la supervivència. Era moderníssim. No digueu Mercat Central: digueu “mesura, imaginació i funcionalitat”. Eren 8.160 metres quadrats d’opulència desfermada, de luxuries substàncies nutritives… Dels quals, 6.700, eren productes de terra i d’aire: aviram, albercocs, pastanagues, cebes, raïm… 1.400 metres quadrats eren productes de mar: rèmols, sardines, lluços… Encara llisquen en una parada les famoses anguiles de l’Albufera amb les quals Picasso es feia uns suquets impressionats perquè pensava que eren afrodisíaques. Els camioners valencians li’n duien quan passaven per Antibes. 

Una vista de l’exterior.

La gran construcció modernista funcional pública és un poligon irregular de catorze costats amb doble creuer, amb una cúpula peraltada. I és germana gran de la cúpula del peix. Aquesta acull un octògon reduït comunicat amb la resta de l’edifici. El mercat és un bosc de columnes de ferro, amb sostre de teula islàmica. La decoració és importantíssima i  el ferro, la pedra, la fusta i els vitralls fan de l’edifici un immens tendal. Hi ha una certa influència d’algunes propostes decoratives de Doménech i Montaner.

 Als voltants de l’immens cràter del Mercat Central s’alimentava el comerç, la indústria i els serveis d’una ciutat en trànsit a la modernitat. El Mercat Central, situat en un podi, continua semblant ara mateix el cràter d’un volcà que vessa la lava alimentícia i protèica d’una societat que necessita menjar. I el material de què està fet demostra el caràcter pràctic i eclèctic del gran rebost de la ciutat: ferro, rajola, pedra de Bunyol, marbre, ceràmica, trencadís, vidre… El Mercat té una estructura a la vista de fulles de ferro sobre columnes de fundició. Això permet diferents alçàries per on entra la llum. Tot té llum, tot es veu. La diafanitat ajuda a la gestió òptima de l’espai i els productes tenen vida pròpia.

Una vista de les parades.

El Mercat Central és un projecte dels barcelonins Francesc Guàrdia i Vidal i Alexandre Soler i March, en la línia estètica del mestre Lluís Doménech i Montaner. Si la Llotja era el temple dels mercaders a finals del segle XV, el Mercat Central naixia amb l’objectiu de ser la catedral de l’intercanvi entre el camp i la ciutat. El Mercat era de fet, l’estómac de la ciutat. Un edifici funcional, pràctic, cívic, col·lectiu.

La cúpula a 30 metres de terra és com una gran llanterna que il·luminava el bosc de columnes de ferro i els productes que s’hi oferien. L’entrada mostrava unes columnes de pedra, més rabassudes. Era l’entrada a la muntanya nutrícia, al gran volcà alimentós. 

La “cotorra” que corona el mercat simbolitza el soroll constant, la remor de veus i el tràfec propi d’un lloc ple de gent, de mercaderies que es mengen, de vitalitat, de colors, d’olors i de llum. Diu el mite popular que “l’àguila” de Sant Joan i la “cotorra” del mercat parlen. I tant que ho fan. De fet, una au exòtica que fa el cim del mercat significa la modernitat, el món que en forma de menges arribaran a aquell solar abellidor.

Vista d’una de les cúpules des de l’interior.

El Mercat Central és una barreja eclèctica, funcional i intel·ligent del Sezessionstyl  vienès i del gust personal de Lluís Doménech i Montaner a través dels ulls dels seus col·legues i deixebles: Josep Guàrdia i Vidal i Alexandre Soler i March.  I el van construir en pedra blanca, ferro, ceràmica i rajola. Els arquitraus de la part externa tenen figures al·legòriques que representen putti en activitats pròpies de l’espai del mercat.

Amb el Mercat Central, el centre d’’activitats de la ciutat canviarà. De la plaça de la Seu, a la plaça del Mercat. A partir d’aquell moment, serà el centre vital de la ciutat moderna. Ací convergiran els actes públics, les processons, les execucions, els intercanvis comercials. Abans, el mercat antic s’estenia com un mar de tendals que es cosien a costat i costat de la llotja de Mercaders i Sant Joan del Mercat. Així, aquell centre històric de la ciutat esdevenia una mena de vaixell empés per una vela gegantina.

Bonica vista al capvespre.
Vicent Artur Moreno
Vicent Artur Moreno (València, 1962), és professor de la Universitat de València, doctor en Comunicació Audiovisual i llicenciat en Arqueologia, Història de l’Art i Periodisme. Ha fet guions per a documentals sobre el patrimoni i ha estat comissari d’exposicions com ara “Vicent Ferrer, entre la realitat i el mite”. En l’àmbit de la divulgació patrimonial ha estat creador de més d’una cinquantena de rutes arreu de la Mediterrània.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close