Arquitectura / Patrimoni

Palaus a les ribes del Llobregat

Escampades per diferents poblacions de l’àrea metropolitana barcelonina hi resten un conjunt, força eclèctic i interessant, de construccions residencials, d’estiueig o agràries d’altres èpoques que podem englobar dins dels termes de palau, palauet, castell, casa fortificada o casa forta, masia, mas o casa pairal.

Desgraciadament, i encara ara, moltes d’aquestes construccions han desaparegut i desapareixen sota la forta centrifugació immobiliària d’una zona que converteix el seu passat agrícola i natural en places dures sense ombra i grans construccions impersonals.

Al llarg d’aquest article volem (re)descobrir algunes d’aquestes construccions patrimonials que encara s’aixequen, i conserven, a les ribes del riu Llobregat. Sortosament, moltes d’elles, per no dir totes, actualment de titularitat pública i amb espais oberts i visitables.

La ruta que proposem, s’inicia en una constricció que no quadra amb l’esquema àulic habitual però que esdevé una de les obres cabdals de l’arquitectura catalana del segle XX: la Ricarda o casa Gomis. L’emblema del moviment racionalista a Catalunya, aixecada en uns terrenys propers al delta del Llobregat i afectats per una més que possible reforma de l’aeroport de Barcelona, és obra de Bonet Castellana després d’un llarg procés de projecció, disseny i construcció.

La Ricarda o casa Gomis del Prat de Llobregat. Wikicommons.

L’encàrrec de la Gomis Bertran Destaca per les seves formes geomètriques, amb grans espais diàfans i la seva harmonia amb l’entorn i paisatge. Tot i això, el tret més característic del conjunt és la seva coberta en volta catalana aplicada sobre i amb criteris moderns.

Sobre del Prat de Llobregat, situat al terme de l’Hospitalet, rodejat per un jardí públic -com molts dels palaus i palauets d’aquesta zona- s’aixeca el Palauet de Can Buxeres. Tot i els orígens agrícoles i rurals de la finca, l’actual conjunt és una bona mostra d’arquitectura residencial conformada per diferents elements en un mateix entorn.

L’edifici té una col·lecció moble i arts aplicades força rellevant, en part original del palauet, que forma part de l’inventari del Museu de L’Hospitalet. Actualment és un centre d’actes municipals de caràcter representatiu, per a celebracions, esdeveniments i actes protocol·laris.

Palau Mercader. Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

Remuntant el Llobregat i seguint el canal de l’Infanta, a Cornellà, destaca un dels conjunts palatins -que encara conserva casal, jardí i col·lecció- més destacats del Baix Llobregat i del país. El parc i el palau de Can Mercader  van ser construïts entre l’any 1865 i 1867 per encàrrec de Joaquim de Mercader i Belloch, com a espai d’esbarjo.

Accedir al palau Mercader no és entrar a un museu sinó accedir a una casa noble de finals del segle XIX, com diuen els Lax ’n’ Busto “En una mansió de les que el temps ha guarnit”. Les seves estances s’han mantingut, i conservat, tal com les deixà la família a mitjans del segle XX per tal de proporcionar un exemple il·lustratiu de les formes de vida i els gustos de les classes benestants catalanes.

Palau Mercader. Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

El fons del Palau compta amb més de 30.000 referències, incloent-hi la biblioteca, i les col·leccions d’història natural, ceràmica, armes, ferros, etc. que constituïen el seu museu particular. On sobresurten obres d’Antoni Viladomat, Manuel Tramulles, Joan Gallart, pintures de l’escola espanyola del segle XVII, o obres de pintors catalans del segle XIX com ara Francesc Masriera, Marià Cusí, Antoni Fabrés o Josep Cusachs, a més dels retrats de l’Arxiduc Carles d’Àustria i Elisabet Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel, atribuïts d’Andreu Vaccaro.

Més amunt de Cornellà de Llobregat, arribem a la capital del Baix Llobregat, Sant  Feliu de Llobregat. Dins la trama urbana de la ciutat destaca el Palau Falguera -que ha passat per mans de les famílies dels Falguera, els Amat, els Càrcer i els Vilallonga- i els seus jardins.

Amb orígens al segle XVII, l’actual conjunt mostra l’aspecte que els seus propietaris l’hi configuraren cap als segles XIX i XX. La darrera reforma -moment en què la finca ja era en mans públiques- de la dècada de 1990, realitzada pels arquitectes Manuel Giralt i Lluís Cuspinera, ha convertit el palau en centre cultural, on hi ha l’Escola de Música.

Els jardins, tot i disposar d’elements del segle XVIII, són una bona mostra de la tradició i disseny dels jardins i elements ornamentals florals i vegetals del segle XIX. En una de les construccions annexes al palau s’exposa una carrossa, d’origen italià i datada al segle XVIII, utilitzada, en nombroses ocasions, com a carruatge del Santíssim a les processons de Corpus de Barcelona.

Façana posterior del Palau Falguera de Sant Just de Llobregat. Wikicommons.

Força semblant a les instal·lacions del Palau Falguera i el seu jardí és Can Vidalet , a Esplugues de Llobregat. La torre, datada al segle XIX, s’estructura al voltant d’uns jardins -ara parc públic- on s’allotjaren, durant uns mesos, Juan Negrín, president de la República, i Indalecio Prieto, ministre de Defensa, aprofitant la seva situació aïllada en un parc proper a Barcelona.

L’edifici del segle XIX, reformat en la dècada del 1920 com a vil·la residencial i en la del 1970 com a equipament escolar, està protegit com a bé cultural d’interès local. Des del 1999 acull l’Escola Oficial d’Idiomes de la població.

A l’altra riba del Llobregat, sense canviar de comarca, trobem un dels altres palaus amb jardí que s’ha convertit en emblema d’un barri, urbanització i ciutat. El Palau Marianao, aixecat pel noble amb títol homònim, dissenyat per l’arquitecte Josep Fontseré Mestres, en estil neogòtic, representa un dels elements icònics de Sant Boi de Llobregat.

El més antic dels palaus que ressenyem, emplaçat a Molins de Rei, és el conjunt del Palau dels Requesens. Tot i que la seva configuració actual és fragmentaria, i no presenta la seva esplendorositat primigènia, els seus orígens els trobem a mitjans del segle XV amb la figura de Galceran de Requesens i Santacoloma.

Façana, restaurada, d’una part del Palau dels Requesens de Molins de Rei. Ajuntament de Molins de Rei.

El setembre del 2020 l’Ajuntament de Molins de Rei feia públic un projecte destinat a dotar de contingut una part del conjunt, dotat amb unes 3’5 milions d’euros. Preveu adequar l’espai, restaurar els elements primitius del palau i la configuració d’un espai sobre el Renaixement amb obres procedent de diferents museus.

Gairebé al mateix paral·lel que el Palau dels Requesens de Molins, però a l’altra banda del Llobregat, hi trobem Ca n’Albareda de Pallejà. La casa pairal, datada al segle XVII, conformava un conjunt agropecuari dedicat al gra i al vi. Sortosament s’ha conservat la residència principal i part de l’antic celler, totes elles construïdes amb la pedra roja típica de la població. Avui en dia hi trobem el Centre d’Assistència Primària de la població i el museu municipal.

Ca n’Albareda de Pallejà. Ajuntament de Pallejà.

Escuts, salons, estances, cellers, cavalleries, corrals, torres, voltes, jardins… un patrimoni comú que procedeix del desig d’uns privats. Un plaer intern que amb el temps, i l’esforç de les administracions, ara s’utilitza pel bé comú i el servei públic. Una línia invisible que uneix aquests, i molts d’altres, municipis del tram baix del riu Llobregat.

Damià Amorós Albareda
Historiador de l'art i museòleg, format a la Universitat de Barcelona i Universitat de Girona a més de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernado. Membre de la junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya i delegat territorial de l'AMC a la demarcació de Tarragona. He escrit a l'Ara, Diari de Tarragona, Nova Conca i la Segarrra, a més faig coses a l’Espluga FM Radio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close