En 2003 l’arquitecte Rus Alexander Brodski va construir un petit pavelló, una construcció efímera amb una única funció: realitzar la cerimònia de prendre vodka. De seguida ens ve al cap la cerimònia de té japonesa amb el seus pavellons translúcids i immersos en la calma del paisatge natural. Prendre vodka no és una cerimònia en sí, a Rússia més aviat forma part d’altres rituals: de les celebracions de naixements, casaments o de victòries però també de laments pels fracassos, pèrdues i la mort.
Situada en mig de la natura del recinte Pirogovo, a la vora de l’estany Klyazma, molt popular entre els Moscovites, la construcció formava part del ArtKlyazma, festival de l’art contemporani a l’aire lliure. Addicionalment, va ser una de les primeres obres construïdes de l’arquitecte titulat als any 80 internacionalment reconegut per la seva obra dins del col·lectiu anomenat Paper Architects. Aquell grup de joves, educat en el període de la construcció massificada i prefabricació de formigó, explorava, únicament mitjançat el dibuix, les capes del passat de la arquitectura soviètica, la seva càrrega metafòrica i la capacitat de conservar i transmetre memòria.
El pavelló és una caseta petita, només dues persones hi caben, més o menys còmodament. S’eleva del terra i l’accés per vuits graons –els mateixos que pugem per accedir al Pavelló de Mies van der Rohe- és la manera de dignificar el seu contingut. El material constructiu és íntegrament reciclat: consisteix de col·lecció de 83 marcs i finestres de la desapareguda fàbrica Butikov, un dels grans complexes tèxtils del segle 19 que ocupaven la vora del riu Moskvà.
Des del temps d’Arquitectes de Paper, la obra de Brodski es centra en el tema de la ruïna, del caràcter temporal de la arquitectura i del valor poètic d’aquesta temporalitat. Els dibuixos que juntament amb l’arquitecte Ilya Utkin van presentar pels concursos a Japó son de clara inspiració Piranesiana. Representen un mon en desaparició i reflexen la destrucció, efecte secundari del progrés material. La obra Columbarium representa –de manera de nínxols d’un cementiri- una col·lecció de cases antigues de Moscú derruïdes per construir nous barris d’habitatge públic. El llibre “Brodski y Utkin” recentment publicat per Puente Editores reprodueix aquesta part de la seva obra.
Mitjançant els vidres de la Antigua fàbrica, el pavelló de vodka fa homenatge al teixit productiu que amb els canvis post-soviètics anava desapareixent, juntament amb el proletariat, la classe mitjana treballadora i educada, que quedaven irreversiblement empobrits a la societat dels nous rics. El ritual de prendre vodka es desenvolupa al voltant d’una taula, l’únic moble a l’interior on des d’un bowl gran els dos participants agafen beguda amb unes tasses metàl·liques. Una bombeta solitària il·lumina l’interior marcat amb el color blanc que recobreix les finestres i les converteix en translúcides, com les parets de la casa japonesa. Al mateix temps l’espai interior s’aïlla de l’exterior, s’eliminen les vistes i el paisatge i tota l’activitat es concentra a l’interior.
Curiosament, la fusteria està posada del revés: la cara interior dels marcs és a la façana, mentre el que era l’exterior de la Antigua fàbrica, ara forma part d’aquest interior. Al entrar al pavelló, sortim del paisatge, ens endinsem en un mon íntim, reflexiu i del passat. Una antiga obra de 1982, el Palau de Cristall, creada juntament amb Utkin, explora el significat dels límits de l’edifici i confon l’interior amb l’exterior. Consisteix d’una sèrie de panells de vidre posats en paral·lel que des de lluny creen la imatge d’un gran palau que es descomposa en el moment de creuar-lo, tot i que tampoc així son a la natura. Com al pavelló de vodka, el paisatge comença un cop sortit.
F5
A la edició original, els dos protagonistes, artistes Brodski i Djikia, discuteixen entre els brindis amb gots de vodka, la difícil qüestió què és la arquitectura. Evoquen la definició de Bruno Zevi “Arquitectura és l’art d’ordenar l’espai” a la qual Brodski contraposa la seva: “Arquitectura és la poètica de particions”.
