Harnden i Bombelli van reformar la casa de l’escultora americana Mary Callery a Cadaqués (llegiu l’article anteriorment publicat en aquest portal) tot aplicant els preceptes de l’arquitectura moderna amb gran respecte envers la forta personalitat del poble i amb la ferma intenció d’integrar la nova arquitectura amb la vernacular. Amb aquesta finalitat van recuperar sistemes constructius locals com també van utilitzar els materials del lloc. Aquesta manera de fer la compartien amb un petit grup d’arquitectes que, en el mateix període, van construir diverses cases a Cadaqués com principalment: Coderch i Valls, Terradas Via, Barba Corsini i Correa Milà. Tots ells van contribuir a la conservació de Cadaqués i són un exemple de com la modernitat pot conviure amb la tradició.
Com digué Bombelli: “Possiblement, de tots els artistes, els arquitectes han estat els últims a descobrir Cadaqués o d’ocupar-se d’ell, i els que […] més han contribuït a la conservació d’un Cadaqués fidel a ell mateix. Aquesta conservació no ha estat de museu, com ha passat en tants altres pobles europeus. L’essencial ha estat que la vida ha crescut, s’ha desenvolupat i ha pogut enfrontar-se, pel seu propi profit, amb el fenomen de la indústria turística, sense anquilosar-se en “recinte històric” que sols es visita per les fotografies de ritual i del que després se’n parla i se’n sent parlar com a població morta de la qual s’han conservat les seves glòries”
Aquest grup d’arquitectes en les seves obres van compartir un mateix esperit, cadascú amb la seva personal manera de fer, però Harnden i, sobretot, Bombelli aportarien un atribut que els faria únics i que els diferenciaria dels seus col·legues: l’aplicació de les regles de l’art concret en l’arquitectura.
Harnden i Bombelli, immersos en la modernitat del seu temps, van ser uns grans amants de l’art contemporani. L’americà va ser col·leccionista amb obres de Picasso, Calder, Chillida, Klee, El Lissirzky, Leger, Corberó, Callery i Feininger entre d’altres. L’italià va ser, sobretot, un artista que va saber aplicar metòdicament i rigorosa els preceptes de l’art concret tant en el seu vessant pictòric com arquitectònic.
L’art concret va ser un moviment artístic fundat per Theo van Doesburg com a evolució i conclusió de les idees promogudes pel moviment De Stijl. En el manifest publicat l’abril del 1930 juntament amb altres artistes es defineix aquest corrent artístic en els punts següents:
- L’art és universal
- L’obra d’art ha de ser concebuda i formulada tota ella per l’esperit abans de la seva execució. No ha de rebre res de les formes donades per la natura, ni de la sensualitat, ni de la sentimentalitat. Volem excloure el lirisme, el dramatisme, el simbolisme, etc.
- El quadre ha de ser construït en la seva totalitat amb els elements purament plàstics, és a dir, plans i colors. Un element pictòric no té cap altra significació més que la de “si mateixa”; com a conseqüència el quadre no té cap altra significació que la de “si mateix”.
- La construcció del quadre, així com la dels seus elements, ha de ser simple i controlable visualment.
- La tècnica ha de ser mecànica, és a dir, exacte, antiimpressionista.
- Esforç per la claredat absoluta.
En aquest manifest s’exclou el lirisme, el dramatisme, el simbolisme i el significat fora de la mateixa forma i es promou la construcció del quadre amb plans i colors, amb claredat i amb tècnica mecànica. L’art concret, per tant, busca eliminar la subjectivitat per generar una obra d’art a partir d’un procés no arbitrari i persegueix la recerca de l’harmonia que tindrà com a eina fonamental la geometria i les matemàtiques. Aquest corrent artístic vol construir la forma apel·lant a la ment i no als sentits o al gust, anteposant la geometria al casual i el rigor a l’atzar per tal d’objectivar l’obra d’art.
Bombelli conegué l’art concret quan a principis dels 40, essent estudiant d’arquitectura a Milà, veié publicat en una revista l’obra “15 variacions sobre un mateix tema” de Max Bill, de qui no tenia encara cap referència, i en quedà fascinat. Aquesta troballa seria cabdal per l’arquitecte italià que descobrí alhora l’art concret i Max Bill que acabaria sent el seu amic, guia i mentor.
Bombelli escriuria de Bill:
“l’amistat amb Max Bill marcaria i condicionaria la resta de la meva vida. La seva influència va ser determinant en la formació de la meva filosofia i en l’evolució de la meva activitat professional”
Al final de la segona Guerra Mundial Bombelli formava part de l’exèrcit italià i va ser capturat per les tropes alemanyes. El jove Bombelli després de nombroses peripècies aconseguí fugir per refugiar-se a Suïssa. Va ser allà quan Bombelli conegué personalment a Max Bill. Aquests anys són fonamentals per a la formació de l’arquitecte italià, ja que va ser a Zurich on va acabar els seus estudis d’arquitectura en la ETH el 1946 i on va entrar a formar part del grup d’artistes concrets Alianz amb Max Huber, Richard Paul Lohse i el mateix Max Bill entre d’altres. En aquest moment Bombelli va compaginar la seva tasca com a professor assistent de composició en el Politècnic de Zuric. Bombelli realitzaria diverses exposicions de la seva obra concreta principalment a Milà i Torí fins que el 1949, recomanat per Bill, entrà a treballar a l’ambaixada americana de París amb Peter G. Harnden.
Bombelli immers plenament en el corrent i es pot dir que en la filosofia concreta, dirà:
“També en arquitectura és necessària una certa harmonia i proporció, una certa simplicitat, eliminar tot l’inútil; en arquitectura, és possible retrobar aquell món de línies pures i color pur que prové paradigmàticament de l’art concret”
En algunes entrevistes Bombelli parlà de com la seva arquitectura estava influenciada per l’art concret, el que no explicava és que la seva arquitectura és art concret.
En la casa per Mary Callery l’aplicació dels preceptes de l’art concret és evident tot i les limitacions que suposa en tractar-se d’una obra de reforma. Cal recordar que la parella d’arquitectes van treballar conservant les dues construccions existents adjacents i per tant la llibertat geomètrica està limitada per les preexistències i és en la planta tercera, de nova construcció, i en les façanes on podran aplicar aquests principis amb llibertat.
Abans d’explicar en què consta l’aplicació de l’art concret en l’arquitectura mostrarem, a manera d’exemple, un dibuix de Bombelli titulat “doppia processione” (doble processó) de 1973 on l’arquitecte i artista construeix una forma basada en una sèrie de quadrats en la relació matemàtica que mostra el dibuix que acompanya el text.
Doppia processione, dibuix de Lanfranco Bombelli 1973. 
Aquest dibuix mostra les regles que ha utilitzat Bombelli per construït “doppia processione”, la primera columna té dibuixat un quadrat, en la segona 2, 3 en la tercera i 4 en la quarta. La distància dels quadrats en cada columna va variant: un quadrat de distància en la segona columna, 2 en la tercera i 3 en la quarta.
Cal destacar que en la base de l’art concret, com en el del neoplasticisme o el suprematisme, està el quadrat. El quadrat és també l’element que configura el projecte de la casa Callery i es fa molt evident en els alçats. Totes les finestres del cos massís són quadrades i van dels 5m de costat, del gran finestral de la sala d’estar, als 0,5 m en la resta dels alçats.
Varis quadrats de 50x 50cm i un de 5x5m componen la façana del pati de la casa Callery. Foto: Giorgio Casali. 
Els quadrats que perforen la façana estan col·locats estratègicament relacionats els uns amb els altres i amb el tot. Foto Giorgio Casali.
Les següents il·lustracions mostren com hi ha una pauta -una retícula de quadrats- que marca la disposició de les finestres, totes elles quadrades.
La façana de la casa Callery és en si mateixa una obra d’art concret. No pot seguir els criteris de progressió matemàtica com en el dibuix mostrat perquè les obertures han de tenir una funció (la d’il·luminar, ventilar i permetre vistes) i estan condicionades per l’interior, però això no impedeix que estiguin ordenades geomètricament i cadascuna d’elles formi part d’un tot.
En la planta tercera i última al ser d’obra nova, com s’ha comentat anteriorment, hi ha més llibertat a l’hora de projectar per buscar el seu control geomètric. Resulta increïble l’extrem al qual arriba Bombelli en estructurar aquesta planta aplicant la mateixa retícula de 0.5 m que també composa les façanes.
Harnden i Bombelli tenen una cura extraordinària en geometritzar, regularitzar i modular tant els alçats com els interiors. Tot ha d’encaixar. Entenen l’interior de l’obra com un volum en negatiu on sostres, parets i paviments formen part d’una unitat.
L’art engloba diverses disciplines com la pintura, l’escultura, la poesia, la literatura, la música, la fotografia, el còmic, el cinema… i l’arquitectura. Cadascuna d’elles fa servir una gran varietat de tècniques, en el cas de les arts plàstiques es fa servir l’oli, l’aquarel·la, l’acrílic… i d’altres anomenades mixtes que són la suma de tècniques diferents. De tècnica mixta són les obres de Tàpies, Rauchemberg, Duchamp… on es barregen vernissos, pols de marbre, pintura acrílica, draps, fustes… i també són de tècnica mixta aquelles que fan servir la fusta, la ceràmica, l’acer, el ciment, el vidre, el formigó… aquesta tècnica mixta és l’arquitectura.
Bombelli utilitza tinta o temperes per construir obres concretes sobre paper; i licorella, teules, ceràmica, totxos, vidre… per construir obres concretes habitables. Per Bombelli no hi ha fronteres; art és dibuix, gravat i arquitectura. Executa totes les seves obres de la mateixa manera, seguint unes idèntiques regles amb un objectiu similar: eliminar l’arbitrarietat, construir harmonia i aportar una dosi de poesia ja sigui emmarcada damunt d’una paret (com pot ser “doppia processione”), emmarcada en la paret (qualsevol finestra de la casa Callery) o entre les parets (el buidatge que configura la casa de l’escultora explicada en l’anterior article).
Bombelli és per tant el pare de l’arquitectura concreta.
Callery va encarregar la casa a Harnden i Bombelli pensant a passar només les vacances estivals a Cadaqués, però tant l’experiència viscuda en aquest indret com en la pròpia casa van fer que allargués cada vegada les seves estades en aquesta població. Aquest fet va portar a l’escultora a encarregar als mateixos arquitectes la reforma d’un edifici proper al de la casa per destinar-lo a estudi. Així podria treballar en la població empordanesa permetent-li allargar les seves estades. I’igual que Dalí, Callery tindria estudi i habitatge a París, Nova York i Cadaqués.
Mary Callery morí el 1977 a París i està enterrada en el cementiri de Cadaqués sota d’un falç pebrer en una tomba al costat de les de Bombelli i Harnden.
