Arquitectura

Refugi de Serrans: art infantil contra l’horror

Entre els refugis antiaeris de la Guerra Civil rehabilitats per l’Ajuntament de València a partir del 2016, n’hi ha un de ben singular, el de Serrans. Es tractava d’una instal·lació de gran capacitat, que va tenir després diferents usos, en la qual hi havia els grafits que les criatures sotmeses als bombardejos dibuixaven per abstraure’s de la terrible situació que patien.

Com s’explicava en el primer dels articles d’aquesta petita sèrie dedicada als refugis, la ciutat que durant gran part de la confrontació va ser capital del govern legítim de la República va sofrir un seguit considerable de bombardejos, sobretot de l’aviació italiana, aliada de Franco i els sublevats. Tones de bombes que provocaven el pànic i que obligaren les autoritats i fins i tot els particulars a habilitar nombrosos refugis. Un dels més singulars, segurament, és el refugi del carrer Serrans de València, el qual té la particularitat de conservar el característic rètol original amb tipografia Art Déco.

Façana del refugi que conserva la tipografia de l’època.

Els primers refugis començaren a construir-se el novembre del 1936 i entraren en funcionament el juny del 1937, tot just quan els atacs anaven augmentant en intensitat i posaven en perill, més encara, la població civil. El de Serrans va ser un dels primers. Tenia capacitat per a 400 persones. Al refugi s’accedia per dos accessos, un amb una rampa i l’altre amb una escala que donava a una sala ampla de tres naus sostingudes per tres fileres de pilars. La sala blindada tenia una capacitat d’uns 110 metres quadrats i estava dotada, com altres refugis, d’un sistema de ventilació, instal·lació elèctrica i zona de lavabos. El refugi tenia també bancs adossats i fins i tot prestatgeries on els refugiats podien deixar els seus estris i pertinences.

De refugi a casal faller

Després de la guerra, la construcció va complir unes altres funcions ben allunyades de les originals, com ara magatzem i botiga de plàtans. I més tard, com a culminació del procés d’esborrat del significat primigeni, com a casal faller de la comissió de la Santa Creu.

Els processos de recuperació de la memòria històrica, no obstant això, han acabat reconvertint l’espai en un centre recordatori d’aquell conflicte bèl·lic i l’acarnissament amb la població civil, entre la qual hi havia una proporció enorme de criatures i adolescents. I aquesta doble significació està present en el procés de restauració que va dur a terme l’Ajuntament de València.

Com explica l’historiador Vicent Artur Moreno, “el que més sobta d’aquest búnquer subterrani són uns grafitis fets per mans infantils aquelles hores dels anys 1937 i 1938”. Es tracta d’uns dos-cents grafitis entre els quals l’estudiós destaca “camions, avions, un vaixell que esclata, un avió que llança bombes sobre el cap d’un home… Si us hi fixeu bé, relacionat amb aquesta escena hi ha unes lletres: ‘Franco’. L’artista imaginava que el responsable dels bombardejos els va patir ell mateix. Una mena de vudú naïf i innocent”.

Panell informatiu amb alguns dels grafits.

Comptat i debatut, la restauració ha fet possible no només habilitar el refugi per ser visitat, sinó també recuperar un gran nombre de grafits, la majoria fets a carbó, que abasten la Guerra Civil però també més recents relacionats tot just amb la falla de la Santa Creu. Aquells que tenen el significat més poderós, amb tot, són els realitzats per les criatures en temps de conflicte. El que podríem definir com una mena d’art infantil contra l’horror.

Xavier Aliaga
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts. Ha publicat sis novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l'Andròmina, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a obra publicada. Amb la seua darrera novel·la, 'Ja estem morts, amor', va quedar finalista del Premi Finestres i del Premi Llibreter. Membre del Consell Valencià de Cultura i del Consell Assessor de l'IVAM.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close