Arquitectura

Refugis antiaeris, la memòria de l’horror

Durant la Guerra Civil, entre el mes de gener del 1937 fins a març del 1939, València, com a capital de la República, va sofrir un seguit de bombardejos de les forces nacionals. Atacs que van patir també els poblats marítims, amb un balanç luctuós, que van obligar a bastir estratègies de protecció de la població civil. Refugis antiaeris que l’Ajuntament de València està reconstruint per ser visitats i fer-los servir com a eina de memòria. Amb el refugi tot just ubicat en l’edifici consistorial, iniciem una petita sèrie en El Temps de les Arts.

Refugi Ajuntament València
Accés per Sala d’Exposicions Municipal
Arquebisbe Mayoral cantonada amb Periodista Azzati
Grups de 30 persones prèvia reserva
Horaris: de dimarts a divendres 11,00-13,00 hores, 16,30-18,00 hores. Dissabtes: 11,00-13,00 hores

Durant gran part de la guerra el front va estar allunyat de València, seu del govern republicà i refugi, entre més, dels infants i adolescents de les zones de primera línia. Però on no arribaven les tropes d’assalt ho feien els vaixells i els avions, llançant o descarregant projectils i bombes que provocaven un seguit de mort i destrucció. “Tones d’explosius foren llançats sobre una població indefensa i estupefacta que, de sobte, es trobava la guerra a la part de casa”, s’explica en el material explicatiu al voltant dels refugis. Atacs que de vegades ni tan sols eren anunciats per les sirenes. El pànic entre la població s’esbrina indescriptible.

Una de les naus del refugi.

A partir del gener del 1937, la Junta de Defensa Passiva va haver d’habilitar mesures per protegir la població en forma de normes i, alhora, de construcció de refugis subterranis en escoles, fàbriques —al complex Bombas Gens, actualment centre cultural, hi ha un habilitat per visites— o edificis oficials. Fins i tot aparegueren xicotets refugis privats a partir sobretot del 1938, quan la intensitat dels atacs va augmentar. En total, es calcula que es construïren uns 300 a la ciutat de València, tot i que de molts tan sols se’n conserva el llistat o els plànols dipositats en l’Arxiu Històric Municipal.

Sortosament, com a testimonis d’un horror que cal no oblidar, hi ha algunes d’aquestes construccions que s’ha pogut preservar i rehabilitar. Una de les més importants, visitable des del 2017, es troba en el pati interior de l’edifici que allotja la seu principal de l’Ajuntament de València. Es tractava d’un refugi escolar amb capacitat per 700 xiquets i xiquetes que pertanyien al centre educatiu que hi havia en el lateral de l’edifici consistorial. L’arquitecte va ser José Luis Testor.

Zona amb panells informatius.

El refugi es va dissenyar amb dues entrades simètriques amb escales i cinc naus paral·leles, de forma allargassada, construïdes amb voltes rebaixades de formigó, i comunicades mitjançant arcs de mig punt. Es tractava de construccions amb un cert nivell de complexitat: en una de les naus situades a l’extrem, hi havia la sala de màquines amb l’extractor elèctric d’aire que es connectava amb una xarxa de canals a les parets i sota terra que permetien ventilar el refugi. Si hi havia problemes amb el subministrament elèctric, el sistema es podia accionar manualment, a través d’una palanca. En l’altra nau lateral hi havia els retretes, que desaiguaven en un pou cec. Pel que fa a la il·luminació, el refugi rebia l’electricitat a través de tubs de coure connectats a unes senzilles bombetes. Llum tèbia, de circumstàncies, gens tranquil·litzadora per a les criatures, segurament, que havien d’esperar el final dels atacs seguts en uns bancs d’obra.

La rehabilitació

Aquests bancs ja no són presents en el refugi, però la rehabilitació, del 2016, va tractar de recuperar al màxim l’aspecte de la construcció, combinada amb un projecte museogràfic amb panells informatius i pantalles que projecten audiovisuals amb imatges de diversos bombardejos a càrrec de l’aviació italiana, aliada de Franco. També s’arrepleguen testimonis de persones que van viure en primera persona aquells atacs. Una intervenció, en tot cas, de baixa intensitat, amb l’objectiu de potenciar l’edifici, però que no oblida l’objectiu de contextualitzar i servir de recordatori de l’horror. A més dels elements esmentats, al corredor d’accés al refugi hi ha informació sobre els refugis de la ciutat, incloent un mapa d’ubicació. També hi ha visualització gràfica sobre els estralls dels bombardejos sobre l’edifici consistorial.

Obres de restauració l’any 2016.

El resultat de la reforma, combinada amb la informació i documentació, serveix per fer-nos una idea del context i de com era la construcció. Malgrat l’estudiada il·luminació, una mica més generosa del que devia ser, malgrat les fotografies i audiovisuals que ens ubiquen en un espai recuperat, una mena de recordatori sense perill, les parets del refugi ens conten històries d’horror. Ens ajuden a prendre consciència, tot i que siga mínima, de les bombes caient, de l’estrèpit insuportable, dels plors i els atacs de pànic. Dels terrors i pors insondables d’una tragèdia que mai no s’hauria d’haver produït.

Placa informativa en la qual s’aprecia l’estat original.
Xavier Aliaga
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts. Ha publicat sis novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l'Andròmina, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close