Arquitectura / Patrimoni

Sagrada Família, torres que arriben al cel

El 1882 es van iniciar les obres de la Sagrada Família. Un any després, hi va entrar l’arquitecte Gaudí. En aquests moments, si observem des d’una certa distància la silueta de la Sagrada Família, veurem que les sis torres que s’hi estan construint ja han arribat aproximadament a l’alçada de les vuit torres de les façanes del Naixement i de la Passió. Les noves són les quatre torres dels evangelistes, la de la Mare de Deu i la de Jesucrist, que serà la més alta del temple arribant fins als 172,5 metres. La previsió és que a finals de 2021 estiguin totes coronades, llevat de la de Jesucrist que ho serà a finals de 2022.   

Vista aèria on es pot veure la situació de cada torre i la sagristia construida al carrer Sardenya.  © Fundació Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família. 

En Carles Farràs i Planas, cap de producció, ens ha explicat tot el procés de construcció de les torres, des del projecte fins a la culminació. Per poder arribar fins aquí, va haver-hi lògicament un treball de càlcul d’estructures que es va iniciar el 2014. Hem de tenir en compte que només en la fase de producció hi col·laboren unes 65 empreses. El cap d’obra és en Ramon Espel, que juntament amb el cap de producció Farràs, treballen dins del departament d’edificació i tecnologia, dirigit per Fernando Villa. 

Panells de la torre de l’evangelista Marc, perfectament codificats, a punt de ser pujats al seu lloc.  © Fundació Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família.

En el cas que ens ocupa, un element fonamental és la tria de la pedra. Com a la majoria d’edificis de Barcelona, Gaudí feia servir pedra de Montjuic, d’una gran qualitat des del punt de vista constructiu, dura i resistent a l’erosió, als cops i la humitat. El 1952, però, es va posar fi a l’extracció de les pedreres de Montjuic. A partir d’aquella data, sempre s’ha mirat de fer servir una pedra semblant. Una pedra que ha de tenir molta varietat cromàtica. Actualment, les torres es construeixen amb diverses pedres semblants, geològicament. Un random, una barreja, que s’assembli a la de Montjuic. 

Hi ha vuit tipus de pedra, procedents de diferents parts de la península ibèrica, França, Regne Unit, Iran i el Brasil.

Arriben totes a un magatzem, una campa d’una hectàrea, situada a les Borges Blanques (les Garrigues). Allà, s’hi emmagatzemen en blocs, pensem que hi ha un any d’estoc, de reserva. Es fa un testimoni i es fan les corresponents proves de compressió i flexió. En base a aquests resultats, es decideix on va col·locada en el panell. 

Col·locació d’un panell a la torre de Jesucrist. Hi veiem el detall dels acoblaments de la part inferior i lateral.   © Fundació Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família.  

De les pedres, que arriben en blocs d’un a quatre metres cúbics, se’n fan uns talls paral·lels amb uns gruixos determinats. Aquests talls es porten a les empreses que faran les peces ja totalment acabades.   

A Galera (el Bages), s’hi fa el muntatge. El sistema constructiu de les torres es basa en un conjunt molt ben estudiat de panells de pedra tassada d’uns 5 per 5 metres els més grans, com si es tractés d’una casa prefabricada. Cada pedra porta uns forats i uns tensors metàl·lics, això permet que la construcció pugui aguantar els forts vents i els sismes. A la Sagrada Família s’hi han enregistrat vents de 140 km per hora. 

Cada peça té un codi únic, de manera que permet saber-ne tota la traçabilitat. En el total de les torres hi haurà unes 21.000 peces. Pensem també que a Galera, la tolerància màxima, el marge d’error, d’aquestes pedres és de 3 mil·límetres. Allà mateix s’uneixen les peces amb el cap de tesat, una peça d’acer inoxidable dúplex, enganxat a la pedra amb unes resines especials. Aquesta estructura quedarà amagada a la part interior de les torres. 

Visualització en 3D de la Sagrada Família. © Fundació Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família. 

Un cop han arribat els panells a la Sagrada Família, es construeix per nivells. Els nivells oscil·len entre els 5,6 i els 1,4 metres d’alçada. Així, per exemple, les torres dels evangelistes en tenen 12, la de la Mare de Déu en té 19 i la de Jesucrist en té 12. Aquesta torre que té la base a la sala del creuer, a 75 metres d’alçada, es coronarà amb una creu de quatre braços.

Pel que fa a les torres dels evangelistes, hi haurà el tetramorf, els símbols dels evangelistes, alats. En aquestes quatre peces hi està treballant l’escultor Xavier Medina-Campeny. Seran de marbre de l’illa de Tassos (Grècia), un dels marbres més blancs del món.                        

Es preveu completar l’entorn del temple amb una segona sagristia a la cantonada dels carrers Provença i Marina i la finalització del claustre que ha d’envoltar tot el perímetre. En alguns punts ja està construït. Aquest element, entre d’altres funcions, aïllarà acústicament l’interior de les naus de la Sagrada Família. Està previst que el 2026, any del centenari de la mort de Gaudí, estigui acabat la totalitat del temple, amb la façana de la Glòria inclosa, a excepció del nàrtex, el vestíbul davant de la porta.

Quirze Grifell
Quirze Grifell, natural de Berga, és filòleg i col·laborador en diversos mitjans. Ha escrit una biografia d'Anna Murià, poesia satírica, entrevistes, perfils de personatges i articles d'opinió. Li agrada relacionar art, literatura i gent dels Països Catalans i cercar lligams amb altres cultures del món. La llibertat, sempre una fita.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close