Els monestirs cistercencs de Poblet, Santes Creus i Vallbona, tots dedicats a Santa Maria, a les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Urgell a les demarcacions de Tarragona i Lleida, formen des de fa més de vint anys la Ruta del Cister, també coneguda com a ruta dels monestirs reials de Catalunya.
El monestir de Santa Maria de Vallbona, l’únic dels tres monestirs habitat per una comunitat de femenina, també és l’únic que ha conservat l’activitat gairebé ininterrompuda des del moment de la seva fundació. Poblet resta sense comunitat entre el 1835 fins al 1940 i Santes Creus segueix sense comunitat, tot i que s’utilitza la seva església com a parroquial.
El conjunt del cenobi de Vallbona, representa un dels espais patrimonials més destacats del panorama nacional. Amb un especial interès dins de l’arquitectura medieval. Com als altres monestirs de la Ruta de Cister, trobem el pas del romànic al gòtic. Fet que el converteix amb un veritable manual d’arquitectura que va des del segle XII al XV, en el seu cos principal però que s’expandeix fins als nostres dies amb l’evolució de les arts aplicades a les finalitats religioses i necessitats de la comunitat.
Com en la resta de monestirs, el claustre és l’epicentre. On des del qual tot s’expandeix amb una sèrie d’eixos dedicats a les diferents etapes de la vida monàstica i religiosa de la comunitat. A Vallbona el claustre mostra perfectament les diferents etapes constructives, des del segle XII al XVI. Amb elements que ens presenten elements romànics, gòtics i renaixentistes.
Des del claustre accedim a diferents espais, potser un dels més destacats, per la seva singularitat en el cas vallboní, és la sala capitular. L’espai de reunió de la comunitat, on cada vespre realitzen la lectura d’un dels capítols de la Regla de Sant Benet, text que dona nom a l’espai. A diferència de les altres sales capitulars, prototípiques dels monestirs cistercenc, la de Vallbona s’obre amb una planta trapezoïdal, on destaca la gran porta d’accés. Presideix l’espai una talla de la Mare de Déu de Misericòrdia, atribuïda a Pere Joan realitzada sobre terracota i amb policromia. Com és habitual, una de les altres funcions de la sala capitular d’un monestir cistercenc, acollí la sepultura d’algunes de les abadesses de la comunitat.
La presència geogràfica, dels tres monestirs, no és deixat a l’atzar. Tampoc la seva pertinència espiritual, vinculada a l’Orde del Cister –la que més s’expandí per la Catalunya Nova-, resta en un afer menor. Tots els motius del fet que Vallbona existeixi estaven presents abans de la seva fundació. Aixecar un monestir, en aquelles terres i en aquells moments, fou un fet premeditat.
Partint des de la mateixa sala capitular, accedint per una porta lateral, podem accedir a l’església major del monestir. El temple, de planta de creu llatina i una sola nau habitual en les edificacions destinades a les comunitats femenines, mostra com en altres dependències del conjunt la contínua convivència d’elements romànics i gòtics. Propi dels monestirs cistercencs aixecats en aquell moment.
Despullada de grans conjunts artístics, com segurament trobaríem a l’església abans de la desamortització de Mendizábal o Guerra Civil, com serien el retaule major o d’altres elements. Trobem encara restes del passat esplendorós, fora d’elements arquitectònics, com és el cas de la senzilla sepultura de la reina Violant d’Hongria -en hongarès Árpád-házi Jolánta– Esztergom, Hongria, ca. 1216 – Osca, Aragó, 1251) o de la seva filla Sança d’Aragó (Barcelona, ca. 1241-1247 – Jerusalem, abans de 1291) una davant l’altra a la capella major de l’església.
Trobem d’altres sepulcres, amb més o menys detall artístic, a més d’elements escultòrics a les portes d’accés, des del claustre i l’exterior del monestir. Com també d’altres sepultures a una de les façanes exteriors.
Presideix l’església una bella talla de la Mare de Déu, que juntament amb la de Misericòrdia i la Mare de Déu del Claustre formen la tripleta d’escultura medieval vinculada a la Mare de Déu a Vallbona.
Sense deixar l’església, i destacant els diferents conjunts artístics del temple, no podem deixar de mencionar un interessant conjunt del Sant Enterrament, situat al final de la nau central. Conjunt que s’ha de relacionar amb un altre Sant Enterrament, avui en dia només conservat fragmentàriament, realitzat en alabastre per Damià Forment, un dels millors escultors del renaixement a casa nostra.
Retornant al claustre, s’articulen les estances que actualment utilitza la comunitat: cuina, menjador, taller de ceràmica, arxiu –un dels fons monacals més importants de Catalunya-, dormitoris o l’hostatgeria.
En els últims anys, la comunitat i les administracions -especialment la Generalitat de Catalunya amb l’Agencia Catalana del Patrimoni Cultural-, han realitzat una forma inversió de millora a Vallbona. Centrada sobretot en l’atenció al visitant i l’obertura d’un nou espai museístic.
Aquest nou equipament, que s’inclou a la visita del monestir, s’ha centrat en la vida en comunitat de les monges de Vallbona. Dividit en tres àmbits: la vida i història de la comunitat, l’escriptori –on vol explicar-se la importància d’aquest conjunt pel monestir- i la farmàcia. Espais en què s’han utilitzat una combinació de noves tecnologies i elements patrimonials reals per a crear un espai proper i planer pel visitant.
Mostra de l’aposta de les administracions, societat i comunitats, en el cas de Vallbona i Poblet, per a la millora en la conservació i difusió del seu ric patrimoni.
