Arquitectura

Un edifici a ritme de jazz… en Cocentaina

És a Cocentaina, una ciutat dinàmica i amb una història llarga i interesantíssima. A la comarca del Comtat, al sud del País Valencià. Un poble amb un sorprenent cosmopolitisme i una importància notable en la nostra història. Cocentaina té una riquesa patrimonial extraordinària, perquè la història de la ciutat té més de 1000 anys i ha generat una quantitat  d’elements estètics, que van de l’època islàmica, a la cristiana jaumina, la renaixentista, la barroca. Un dels més destacats és l’edifici Merín.

Com la torreta d’un submarí que acaba d’emergir a superfície, com el tub d’un telescopi que mira constantment el cel. Com la proa d’un vaixell que solca aquell mar de muntanyes. Perquè de fet, aquesta casa té l’ànima d’aigua. L’edifici és una emèrgència estranya enmig d’una comarca màgica del País Valencià. Perquè cal viatjar a Cocentaina per contemplar una casa d’habitatges que va marcar un abans i un després. És l’edifici Merín construït el 1931 a la zona de “l’eixampla” de la ciutat. Merín Domínguez va ser un industrial vinculat a la fabricació de paper i de joguets. I l’autor va ser Vicent Valls Gadea, que arribà a ser arquitecte municipal de Gandia, Ontinyent i València. Fins i tot, en un moment en què no era fàcil obtenir ferro, l’estructura de l’edifici es va fer a partir de l’esquelet d’un vaixell desballestat.

Ens trobem davant d’una de les mostres primeres del racionalisme expressionista mediterrani. Amb cantonades arrodonides, miradors corbats, baranes tubulars, finestres verticals i integrades en el carenat de l’obra… Les subtils línies horitzontals i els volums verticals fan que l’edifici tinga un equilibri mesurat i es retalle perfectament en un paisatge on les muntanyes envolten l’escenari. Valls va fer un edifici inspirat en l’Escola Bahuaus, en Walter Gropius, en Mies van der Rohe, amb línies discretament aerodinàmiques, amb unes estructures d’una puresa geomètrica notable, equilibrades  i ordenades. 

Els erudits de la història de l’arquitectura del segle XX veuen en ell línies horitzontals i corbes expressionistes, amb unes clares influències del racionalisme internacional. És un edifici-illa que recau a tres zones diferents. Tres de les quatre façanes conformen una pantalla que aproxima la zona de mur contínua a un xamfrà sense arestes. El llenguatge racionalista recull i millora la idea dels grans edificis on el xamfrà és la solució per tal d’articular tres façanes i integrar-les en la fluïdesa de la circulació urbana. Així, el pas per la façana per part del vianant es farà més amable i aquest tindrà més possibilitats de veure què hi ha als aparadors que es fan tan llargs i seguits com el xamfrà proposa.  Sense dubte Valls, volia iniciar amb aquest edifici “ultramodern” un punt neuràlgic en el traçat d’una zona nova de Cocentaina, que s’obria i que oferia nous solars per als nous burgesos que a partir dels anys 30 del segle XX necessitaven habitatges dignes on viure. 

Part posterior de l’edifici.

En una imàginaria proa, l’edifici es corona amb un cos cilíndric que conforma la torre-mirador de tres pisos. Els dos primers són d’un sol habitatge: les habitacions es distribueixen al voltant d’un pati inferior de planta poligonal. L’última planta té dos habitatges. 

Alguns espais dels registres tenen un color rosa que recorden alguns elements i envans de Le Corbusier. És així, que la sensació global de la casa és d’una clara rotunditat volumètrica, en part per la manca de decoració, la sàvia disposició de línies, motllures i colors. En certa manera, Vicent Valls volia reinterpretar i adaptar una certa fascinació cap a la verticalitat que els gratacels americans ens mostraven. 

Ara mateix, aquest edifici continua solcant discretament un dels indrets més màgics del nostre territori. Desafiant el temps i les tempestes…

Vicent Artur Moreno
Vicent Artur Moreno (València, 1962), és professor de la Universitat de València, doctor en Comunicació Audiovisual i llicenciat en Arqueologia, Història de l’Art i Periodisme. Ha fet guions per a documentals sobre el patrimoni i ha estat comissari d’exposicions com ara “Vicent Ferrer, entre la realitat i el mite”. En l’àmbit de la divulgació patrimonial ha estat creador de més d’una cinquantena de rutes arreu de la Mediterrània.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close