En una ciutat com Barcelona, amb un pòsit històric extraordinari, no és difícil trobar edificis, de vegades amb aparença d’altres èpoques, que en el seu interior guarden restes d’altre temps. El que ja comença a ser més difícil, fins i tot complicat, és trobar espais que no hagin canviat de funció. Però el que és impensable és que el dit espai no s’hagi obert mai al públic amb visites guiades.
A partir d’aquest mes de març obre portes, per primera vegada en els seus set segles d’història, a les visites guiades l’edifici de la Llotja de Mar. Una nova activitat cultural gràcies a la col·laboració entre la Cambra de Comerç de Barcelona, institució propietària de l’edifici, i Cases Singulars, empresa dedicada a la gestió patrimonial i cultural d’un grup nombrós i selecte d’edificis coneguts del país, s’han unit per iniciar un projecte engrescador.
La Llotja de Barcelona, a diferència de les seves homòlogues mallorquina, saragossana, valenciana i perpinyanesa, amaga el seu passat medieval dins d’una estructura neoclàssica del segle XVIII.
El Saló de Contractacions, la capella i el pati dels taronges formaven el pretèrit conjunt gòtic, aixecat al llarg de tot el segle XIV, en uns terrenys propers a la costa barcelonina, al primitiu port i a l’illa dels Maians. Tota una zona on començava el desenvolupament comercial català vers la mediterrània i resultava necessària la creació d’alguna estructura comercial estable -física i legal- per acollir-lo. La conjura entre els diferents poders implicats en el creixement econòmic de la Corona d’Aragó, la pròpia corona, el Consell de Cent i el Consolat de Mar, propiciaren la fundació i desenvolupament de la Llotja.
L’espectacular Saló de Contractacions, amb més de 900 m² i 14 d’alçada, fou el cor de la institució. Els seus quatre grans arcs, marcats amb les armes de la corona i la ciutat, acolliren les reunions comercials, acords destacats dins la història del país, els embrions dels primers viatges al Nou Món, la primera representació operística al país o, fins a la segona meitat del segle XX, les animades sessions de la borsa de Barcelona.
Sobre el gran saló, compartint mides gairebé exactes de superfície, però molt més baix, hi resta el Saló dels Cònsols. Un espai destinat a golfes i arxiu on encara s’hi poden apreciar restes de l’antiga façana del conjunt gòtic. La sala, que també acollí aules de l’escola de Llotja vinculada a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi -amb seu al mateix edifici-, s’utilitza actualment per la Llotja de Cereals de Barcelona. Entitat que regula les cotitzacions de cereals, garrofa, farines i tortós, segones, llegums i fruits secs entre d’altres.
La important activitat econòmica i institucional del Pla de Palau, que podem considerar l’epicentre financer i polític de Barcelona, des del segle XIV fins al XIX, era refermat amb la presència de la casa del General, el Palau Reial o la Duana. Un eix que mostra la vocació comercial, industrial i marítima de la capital al llarg dels segles.
Les guerres, revoltes i avalots dels segles XVII i XVIII, especialment la guerra de Successió, trunquen el desenvolupament econòmic de la ciutat i del país, atropellant l’esperit emprenedor de la Llotja i la seva funció. Les seves instal·lacions, tot i trobar-se en un estat deplorable, van servir per ubicar-hi un quarter militar.
No fou fins l’any 1771 que la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona havia recupera el control de la Llotja -organitzacions hereves una de l’altra- i decideix ampliar l’edifici per adaptar-lo a les seves noves exigències d’espai i pretensions. Un llarg procés que conduirà Joan Soler i Faneca i que finalitzaren Tomàs Soler i Joan Fàbregas a inicis del segle XIX. Gràcies a aquesta reforma, s’inicia un procés de creixement, importantíssim, de la institució i edificació.
Aferrant-se a l’estructura gòtica, respectant el patí i el Saló de Contractacions -per qüestions econòmiques-, s’aixecaren les noves estances, espais i sales que donarien servei als segles següents. Les solucions i tècniques del segle XVIII s’emmotllaren a les obres del XIV.
El patí i escala d’honor -espai on s’inicien les visites guiades- s’emmarca en un paisatge totalment neoclàssic. Obres de Salvador Gurri, Nicolau Traver, Francesc Bover, Manuel Oliver i Damià Campeny -amb la seva espatarrant Lucrècia- formen l’excel·lent nòmina del fons d’escultura de l’edifici.
Els salons setcentistes i decimonònics dominen les plantes superiors de l’edifici. Les dependències oficials de la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona comparteixen entorn amb els salons àulics del conjunt.
El Saló del Consolat de Mar, amb el retrat d’Antoni de Capmany -un dels pares de la constitució espanyola del 1812, més coneguda com la Pepa- i la decoració mural de Pere Pau Muntanya, el Saló de Lucrècia -presidit antigament per l’obra insígnia de Campeny- que actua com galeria de retrats dels presidents de l’entitat i el Saló Daurat, on va celebrar-se el consell de ministres del 21 de desembre del 2018, formen la tria de salons institucionals visitables.
Al llarg dels segles XIX i XX, fins i tot en el XXI, s’han produït altres reformes que han configurat l’actual aparença de la Llotja. Un bon exemple és el Saló de Plens, on restes de la segona capella del conjunt conviuen amb els plenaris de la Cambra.
Pel gran escenari de la Llotja -comercial, operístic, artístic…- hi ha passat la petita i gran història de la ciutat i del país. Una construcció que enterra les seves profundes arrels al segle XIV i s’aixeca cap al futur.
L’oportunitat presentada per la Cambra i Cases Singulars és l’inici d’un nou rumb de la institució. Fer-la, encara més, pública i coneguda pels seus contemporanis del segle XXI.
