Arquitectura / Patrimoni

Vint-i-cinc aniversari de la declaració de la Llotja com a Patrimoni Mundial

El mes vinent de desembre es compleixen vint-i-cinc anys de la inclusió de la Llotja en la llista del Patrimoni Mundial «considerant el seu valor universal excepcional com a exemple emblemàtic d’un edifici secular del final del gòtic que il·lustra de manera espectacular la puixança i la riquesa de les grans ciutats mercantils del Mediterrani».

La Llotja era l’edifici de la ciutat de València destinat a la realització de transaccions mercantils relacionades amb el pròsper comerç que va caracteritzar a la ciutat a la fi del segle XV, sent l’últim dels grans edificis gòtics que es van alçar a la ciutat en aquesta centúria. La iniciativa de la seua construcció es va deure als Jurats de la Ciutat, que van acordar en 1469 que es fera una llotja «molt bella, magnífica i sumptuosa, la qual fora honor e ornament daquesta insigne ciutat». Les obres s’encarreguen als mestres més prestigiosos de la ciutat, Pere Compte i Joan Ivarra, als quals després succeirien Joan Corbera i Domingo Urtiaga ja que les obres es van prolongar fins a ben entrat el segle XVI per l’addició del Pavelló del Consolat de Mar.

Façana principal de la Llotja i la torre. Fotografia: Arturo Zaragozá.

L’edifici està configurat en tres parts diferenciades: saló columnari, torre i Consolat. L’accés principal al saló s’efectua a través d’una porta d’arc conopial, donant pas a una planta rectangular amb huit grans columnes entorxades, decorades amb un cordat que les recorre fins a la trobada amb les voltes, a les quals se sumen mitges columnes embegudes en els gruixuts murs. Les voltes estan realitzades totalment en pedra i tenen formes estrellades amb els seus nervis units en multitud de claus en cadascun dels trams que configuren els arcs de mig punt que les uneixen.

Saló del Consolat de Mar cobert amb l’enteixinat de la Cambra Daurada. Fotografia: Rafael de Luis

Des del saló o sala de contractació s’accedeix a la part baixa de la torre, on es troba la capella, coberta amb volta de creueria de nou claus, i a la magnífica escala de caragol, dita de caragol d’ull obert, ja que no té un eix central sinó que mostra forma espiral. Per aquesta escala es puja a les sales superiors on es troben interessants solucions voltades, com la de la sala que hi ha sobre la capella amb volta pètria gallonada sobre petxines esfèriques.

Una gran portada d’arc rebaixat dona pas al jardí, la decoració de la qual està formada per motius escultòrics, zoomòrfics, humans i vegetals que es repeteixen constantment en tot l’edifici.

Faça posterior del Pavelló del Consolat de Mar. Fotografia: Rafael de Luis

Des del jardí es pot entrar en el Consolat de Mar, que presenta en la zona del soterrani unes voltes rebaixades sobre pilars, i mitjançant una escala adossada al mur s’accedeix a la part més significativa, la del saló principal. Aquesta sala alberga des de 1921 l ́enteixinat de fusta procedent de la desapareguda Casa de la Ciutat, de l’anomenada Cambra Daurada, obra realitzada al començament del segle. A l’exterior es troba un conjunt de finestres i un fris que acull decoració escultòrica de busts de diversos personatges a manera de medallons envoltats per corones de llorer, construït ja en el segle XVI.

L ́enteixinat de la Cambra Daurada

Per a commemorar l ́assenyalada efemèride del Vint-i-cinc Aniversari des de la regidoria de Patrimoni Històric Artístic volem reforçar el valor del monument donant visibilitat a l’enteixinat de la Cambra Daurada, una obra artística de primer ordre que passa molt inadvertida a causa de l’altura a la qual està situada.

Vista parcial de l’enteixinat de la cambra daurada. Fotografia:

Aquest enteixinat cobreix el saló del Consolat de la Mar de la Llotja des de fa un segle i procedeix de l’antiga Casa de la Ciutat, que va ser la seu del Consell Municipal des del segle XIV fins a mitjan segle XIX, sent demolida en 1860. L ́enteixinat es una obra d’una singular bellesa, peça artística sense parangó a la ciutat que van manar fer els Jurats de la Ciutat «de talla, de or e de pintures», una obra «bella e costosa» que es va construir en el fonamental entre 1418 i 1426, encara que no es va acabar definitivament fins a 1445. Els Jurats li la van encarregar al mestre d ́obres de vila Joan del Poyo perquè cobrira una estada per a funcions cerimonials i d’ostentació que va acabar denominant-se la Cambra Daurada.

Detall de l’enteixonat. Fotografia: Carlos Martínez.

Tallat en fusta policromada i daurada, les bigues estan folrades per plaques amb un revestiment de «pastilla», i en la seua execució van participar els escultors, pintors i orfebres més famosos de l’època com Bertomeu Santalínea, Julià Sanxo, Joan i Andreu Canou, o els pintors Jaume Mateu, Gonçal Peris i Antoni Guerau. El resultat és d’una qualitat artística exquisida que conté una gran varietat temàtica i riquesa visual, amb un programa iconogràfic ben desenvolupat que inclou personatges i usos que ens situen a la València de finals del gòtic.

Detall de l’enteixonat. Fotografia: Carlos Martínez.

En 1854 els cercles artístics i intel·lectuals de la ciutat ho van declarar «una preciositat històrica i artística que al conservar», i gràcies a aquesta iniciativa es va procedir al costós desmuntatge que està compost per unes 670 peces i ocupa una àrea aproximada de 250 metres quadrats. Luis Tramoyeres Blasco, acadèmic i arxiver municipal, va ser el principal impulsor de la seua recuperació i instal·lació en la Llotja que es fa executar entre 1920 i 1923. El projecte d’adaptació al nou espai, que era una mica més gran, el va realitzar l’escultor i restaurador José Aixa, afegint-li unes mènsules laterals d’imitació de pedra i dues bigues que són còpies de les antigues.

L ‘enteixinat de la cambra daurada es poc conegut pel públic en general i molt difícil de fotografiar, i es considera una obra única i excepcional de l’art del segle XV a Europa. És per això que des de la regidoria de Patrimoni Històric Artístic, per a commemorar aquest Vint-i-cinc Aniversari de la declaració de la Llotja com a Patrimoni Mundial, hem apostat per posar en valor aquesta singular i desconeguda joia amb un projecte audiovisual en el mateix saló del Consolat de Mar, que acostarà al visitant una fascinant galeria de personatges i escenes baixmedievals. Convençuts que per estimar el nostre patrimoni cal conèixer-lo, estem segures i segurs que aquesta posada en valor enriquirà notablement el contingut històric artístic de la Llotja i ens ajudarà a estimar-la molt més.

Soterrani Pavelló del Consolat de Mar. Fotografia: Carlos Martínez

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close