Arts visuals

Art a les aules en un context pandèmic. Una vivència polifònica

Donem per iniciat el curs 2020-2021. El període d’adaptació ha passat i les aules agafen musculatura per afrontar la realitat que ens ha tocat viure. Quan parles amb docents es percep cert pessimisme i tristor, es constata que la situació actual replanteja els models educatius pels quals han lluitat en els darrers anys. En general, s’han trencat moltes dinàmiques de funcionament. Els equipaments culturals no tenen pràcticament reserves escolars malgrat treballar en models alternatius per tal d’adaptar-se a totes les necessitats. Ara esdevenen espais d’acollida i agents d’acompanyament social.

Davant de tota aquesta incertesa, sento curiositat per saber què està passant dintre de les aules i conèixer com l’art continua essent el motor d’alguns centres en els quals treballen persones del sector que admiro especialment. És per això que he fet vuit preguntes a tres docents vinguts de contextos ben diferents. Es tracta de Dimas Fàbregas, director de l’Escola La Immaculada de Vilassar de Dalt i formador i assessor en aprenentatge interdisciplinari; Fanny Figueras, docent de visual i plàstica a ESO i a batxillerat artístic a l’Institut Moisès Broggi de Barcelona; i Ricard Huerta, artista i professor d’educació artística a la Universitat de València.   

Com es troba el centre educatiu on treballes?

Dimas Fàbregas. Aquest curs ha començat en un context molt diferent de l’habitual. Això comporta que tothom s’hagi hagut de conscienciar que les prioritats sanitàries passaran per davant de qualsevol altra. Així doncs, la creació de grups estables de convivència fa que moltes de les dinàmiques a les quals estàvem habituats no es puguin dur a terme.

Fanny Figueras. Hi ha una mica de por. Això de no poder barrejar grups ens ha descol·locat força atès que entenem les tres classes del mateix nivell com un conjunt: tots treballem en relació a un projecte artístic amb tres professors de forma simultània. Ara bé, el projecte no es perdrà. El farem igualment però cada professor treballarà amb un grup. Pensem mantenir les exposicions de l’institut i el món virtual entrarà amb més presència. El MUPI (museu de primer d’ESO) serà físic i virtual per aquella idea que tenim de compartir el coneixement que genera l’alumnat a l’institut.

Ricard Huerta. La situació provocada per la pandèmia ha generat un estat d’incertesa tan gran que resulta difícil trobar respostes més enllà de la certesa de no saber què passarà. A la Universitat de València s’han pres mesures fermes, però de vegades no sabem ben bé on comença la seguretat i on acaba l’estat d’excepció o la por a no fer-ho bé.

Com estàs vivint tu aquesta situació? I els teus companys? I els alumnes?

DF. Personalment, la situació és molt estressant des de fa mesos. No arriben consignes clares per part de l’administració: canvien en molts moments i, fins i tot, entren en contradicció. Tothom està fent un gran esforç per adaptar-se a la nova situació i, sobretot, per aconseguir que l’alumnat se senti ben atès i pugui aprendre en un context de certa normalitat. Sorprèn veure com les nenes i els nens, de ben petits, ja són conscients de la situació. Inclús en algun moment, quan parlen d’allò que no es pot fer (abraçar-se o compartir coses, per exemple) et deixen molt tocat emocionalment.

FF. Després d’unes setmanes millor. Els primers dies ho vaig viure molt malament. No veure bé les cares dels alumnes, haver d’aprendre a endevinar el que pensen només amb els ulls és tot un repte i és molt difícil. Estic fent un gran esforç perquè veig l’alumnat content de tornar i de veure’ns i això ens fa seguir amb més motivació que mai.

RH. Jo vaig fent, crec que com tothom. M’agrada treballar però a mesura que tot s’està convertint en treball virtual, em fa la sensació que estic perdent el cos, les possibilitats de moure’m. La ment va pel mateix camí: massa hores sense estímuls. La gent amb qui compartim grup de recerca està molt activa, tenim projectes i tothom aprofita per escriure articles, llibres, portar endavant exposicions i accions artístiques. La llàstima és que cal anar amb compte, i el públic desitjat és impossible de trobar en format presencial. Molta feina en format digital, poc de contacte amb la gent. L’alumnat està assistint a classes semipresencials, alternant-se per setmanes. Tot resulta molt estrany.

Sessió d’expressió gestual amb alumnes de p3 de l’Escola La Immaculada.

De quina manera fareu entrar l’art a les aules durant aquest curs? Algun canvi respecte l’inici del curs anterior?

DF. Per sort, al nostre centre hem pogut organitzar-nos, malgrat haver rebaixat les ràtios, per tal de mantenir les especialitats de música i dansa i de visual i plàstica. Considerem que són un pilar del projecte educatiu de l’escola que havíem de protegir. Els projectes artístics continuaran i intentarem que la coordinació amb tutores i tutors sigui el millor possible per afavorir contextos d’aprenentatge curricular globalitzat a l’aula, en què els llenguatges artístics tinguin cabuda.

FF. Els canvis són molts, però l’art hi serà. Anirem veient sobre la marxa. No ho tenim tot pensat però ens mantindrem ferms amb la presència de l’art. Només faltaria que la pandèmia ens prengués allò que més ens emociona a l’institut! La part digital, com deia abans, hi serà més present. Però tenim clar que el que ens cal és fer sentir l’art de forma vivencial i això és una tasca nostra, dels docents. Personalment, crec que he d’aconseguir fer aquelles sessions amb els alumnes que no podria fer mai de forma telemàtica, coses que els remoguin per dintre, coses especials, per si de cop i volta ens confinen de nou. Com a mínim, els quedarà l’experiència viscuda.

RH. Com sempre, amb ganes. L’entorn virtual farà el paper que fins ara tenia majorment la presencialitat. Però la poesia continua. I la lluita també. Només canvia el format.

Premis Museari 2020.

Us plantegeu enguany continuar treballant amb museus de l’àmbit artístic? De quina manera?

DF. Hem procurat mantenir les visites a museus i centres d’exposicions, tot respectant les mesures de seguretat marcades. Creiem que és fonamental que l’alumnat tingui contacte directe amb les manifestacions culturals.

FF. Sí que farem vincles però encara no sabem com. De fet, cada any ens passa el mateix. Primer iniciem els projectes i després establim els vincles amb el museu per la necessitat de veure. Per exemple, a quart d’ESO treballarem amb l’artista Julia Spinola i anirem a la Fundació Joan Miró ja que Spinola exposa a l’Espai 13. I també visitarem el Museu del Disseny. Encara que hi haguem d’anar dues vegades, amb dos subgrups, ho farem. Hi ha coses a les quals no podem renunciar.

RH. Fa cinc anys es va crear Museari, un museu online en defensa dels drets humans i de la diversitat sexual. Com que el museu va nàixer virtual, la feina amb l’alumnat es pot continuar fent igual, ja que les visites es fan o bé a través del mòbil o des de qualsevol tipus de pantalla o projecció. La plataforma ens ofereix més de setanta exposicions d’artistes de tot el planeta i la possibilitat d’accedir a molta informació sobre aquests creadors. Les visites a museus presencials, de moment, són impossibles de plantejar ja que des de la Facultat ens han indicat que no es podran realitzar activitats fora del campus.

Teniu programades formacions amb els docents en matèria artística? En quin format? Sobre quins temes?

DF. Les formacions d’aquest curs se centren, essencialment, en tres àmbits: eines tecnològiques, prioritari en aquest moment per si s’haguessin de confinar grups; educació emocional, també molt necessària actualment; i coeducació, un objectiu del Pla Anual de Centre que ja ve del curs passat i que considerem molt important per poder bastir una societat amb igualtat d’oportunitats per a dones i homes.

FF. Aquest any no farem formació. Però ja ho teníem programat així. Com a molt ens plantegem viure i compartir algunes exposicions amb els companys. 

RH. Jo sóc formador de formadors en matèria d’educació artística. Entre les nombroses propostes que vaig plantejant cada any, sempre hi ha una col·laboració amb un museu o un espai d’art. En cursos anteriors hem tractat temàtiques com la por, la mort, el cos, la memòria, la diversitat. Durant aquest curs 2020-2021 crec que apareixeran conceptes com la violència, la pandèmia o la mentida. No ho sé. Això s’ha de parlar primer amb els alumnes.

Com penseu que l’art pot ajudar en aquest context?

DF. Des del moment tan dur del confinament al tercer trimestre del curs passat vàrem tenir molt clar que l’art suposava una via d’evasió davant de la situació que es vivia. Pel seu vessant terapèutic, creatiu i lúdic, considerem que les disciplines artístiques poden ajudar els nens i les nenes a canalitzar totes aquelles emocions i sentiments que s’estan vivint tan intensament en aquesta pandèmia en què ens trobem immersos.

FF. L’art pot ajudar sempre. Si pensem que només pot ajudar ara com a mecanisme d’autoajuda ens equivoquem. Cal tenir aquesta idea molt clara: l’art per expressar sentiments sí però no hauria de ser tan simple la concepció de l’art a les escoles i als instituts. L’art és coneixement i, per tant, ha de ser present als centres com totes les altres disciplines. Si deixem que només entri per la vessant expressiva estem plantejant les arts des d’una perspectiva reduccionista.

RH. L’art serveix per educar, per contagiar emocions, per lluitar, i per fomentar les poètiques. L’art pot ajudar en aquest context i en qualsevol altre context. No hi ha límits.

Alumnes de p3 al Festival Revela·t de Vilassar de Dalt.

En quins projectes educatius i artístics esteu treballant actualment?

DF. Acabem de començar el curs fa menys d’un mes i tot just ens estem situant. Tenim previst, però, de treballar molt la idea de la mirada, l’única part del rostre que ens queda visible, a través de la representació dels ulls i prenent com a referents una infinitat d’artistes per plasmar que hi ha moltes maneres de representar l’expressivitat de la mirada. També potenciarem el fet d’expressar corporalment emocions i sentiments a les estones de dansa contemporània i treballarem projectes més globals vinculats a l’ecologisme a partir de diversos artistes contemporanis com Olafur Eliasson o Pekka Niittyvirta. Com sempre, farem propostes de treball per projectes a partir de l’art contemporani que ens duran a trobar respostes matemàtiques, o poètiques, o socials. Aquestes setmanes també aprofitarem que a Vilassar de Dalt se celebra el festival de fotografia analògica Revela·T per treballar el llenguatge fotogràfic i el que anomenem “educació de la mirada”.

FF. Continuarem amb els projectes que ja participàvem: Cinema en curs, Fotografia en curs i En Residència. Farem teatre, dansa contemporània i cinema a 2n d’ESO (amb mascareta, però ho farem!).

Alumnes de secundària de l’Institut Moisès Broggi durant un procés de rodatge en el context del projecte Cinema en curs.

RH. Al grup de recerca Creari tenim un projecte d’investigació aprovat que es titula “Sensibilització en igualtat de gènere i diversitat sexual mitjançant intervencions artístiques en contextos universitaris”, en el qual hi participem quasi vint artistes de quatre universitats diferents. Estem preparant les accions. També tenim les Jornades Transeducar: Feminismes i Dissidències LGTB al novembre a la Universitat de València. Pel que fa a la creació artística, he preparat una sèrie de pintures titulada “Universos” a partir de versos de la poeta Imma López Pavia. I tinc previst participar com a ponent a alguns congressos en format virtual, estic escrivint un assaig, arrodonint algunes previsions de futur, ara que surt el llibre i comença la promoció de “Arte, género y diseño en educación digital” (Tirant lo Blanch, València). El viatge més llarg que faig darrerament és de l’estudi al menjador de casa. La resta, són viatges virtuals.

Una pintura de la sèrie “Universos”, a partir de poemes d’Imma López Pavia.

Què n’extreurem de tot això?

DF. Bàsicament una cosa que ja sabíem: les escoles ens hem de reinventar constantment. Sempre cal repensar-se i revisar allò que s’està fent. Però hi ha moments, com l’actual, en què ens hi veiem abocats de manera sobtada i hem de ser capaços de trobar solucions per mantenir unes propostes educatives de qualitat per al nostre alumnat i, sobretot, no fer cap passa enrere en el procés de transformació educativa dels centres.

FF. Espero que aprenguem a ser millors persones i a centrar-nos en allò essencial. Vetllar sobretot per la importància de crear vincles amb l’alumnat, entendre l’educació com una relació entre iguals, estimar els alumnes i estimar l’art. S’ha vist que això no ho pot fer l’educació telemàtica. Jo ho he notat molt. La relació de les persones en viu és insubstituïble, no hi podem renunciar.

RH. És una gran lliçó. Aquesta pandèmia ens ha ajudat a reflexionar (quin remei!). I probablement ens han vingut ganes de canviar les coses, de simplificar-les, d’anar amb més calma, de gaudir dels elements més nimis, d’usurpar l’essència a la quotidianitat. Sembla un poema de Joan Brossa, amb guió de Bong Joon-ho, i posada en escena de Costa-Gavras. D’altra banda, les persones que més m’estime estan molt a prop, les porte sempre al cor. Això no canvia amb la pandèmia. Si més no, encara creix més. Estimar és un assumpte seriós, una forma de viure.

Alumnes de secundària a l’escenari mòbil ‘Ganivet’ de Laia Estruch situat a la seu de la Fundació Joan Brossa.

A la Fundació Joan Brossa vàrem inaugurar fa unes setmanes el projecte de recerca creativa ‘Ganivet’ de l’artista Laia Estruch. Un grup d’alumnes de secundària de l’Institut Joan Brossa de Barcelona ens va visitar l’altre dia atès que la proposta s’acompanya d’un programa de mediació. Generar espais de trobada amb creadors joves, veure com els adolescents tenen interès a saber en què consisteix el fet creatiu, donar vida a la peça d’Estruch a partir de les veus i dels cossos dels estudiants són espurnes d’esperança. El posicionament de Dimas Fàbregas, Fanny Figueras i Ricard Huerta és el nostre futur. Ells planten la llavor i la seva veu lluita en aquest silenci.

Judith Barnés

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close