Patrimoni

Art de despatx

Poc més d’un mes de l’entrada de Joe Biden a la Casa Blanca. Una de les primeres notícies que generava POTUS -l’acrònim de l’anglès: President of the United States– era la nova decoració del despatx oval i de gran part de la Casa Blanca.

Canvis de catifes, papers o teles de parets, mobiliari i el cas més significatiu: l’entrada i sortida d’obres d’art de l’oficina presidencial. Biden, i els seus col·laboradors, han inclòs retrats de diferents presidents americans com Roosevelt, Washington, Jefferson, Lincoln o Truman i activistes com Martin Luther King, César Chaves o Rosa Parks entre d’altres. Tota una declaració d’intencions sobre tela i bronze.

Una altra nova incorporació, amb una forta càrrega personal pel president, és un fragment de roca lunar, que a més simbolitza, juntament amb el retrat de Franklin que va substituir el retrat del populista Jackson, una mostra de suport a la ciència, recerca i desenvolupament en un moment clau per la societat global.

S’han quedat al despatx oval, l’arxiconegut, escriptori Resolute – realitzat amb fusta procedent del vaixell homònim de la Marina Britànica, i regalat per la reina Victoria al president Rutherford B. Hayes, l’any 1880 – i el, també extraordinàriament conegut, The Avenue in the Rain del pintor impressionista americà Frederick Childe Hassam (Drochester, 1859 – Nova York, 1935).

Certament el missatge, polític, que llença el nou president amb aquesta decoració representa l’obertura d’una nova etapa. Com la resta de canvis que s’han desenvolupat a tota la residència, realitzats per marcar un punt i final amb l’antiga administració.

La majoria d’obres d’art que s’integren en aquests espais de la Casa Blanca formen part d’una col·lecció pròpia de la residència presidencial, dins la qual, per exemple, trobem cinc obres més de Childe Hassam, o procedeixen dels diferents museus, centres d’investigació i espais que gestiona l’Smithsonian Institution. Una institució pública, gestionada i finançada, majoritàriament, pel govern americà, dedicada a l’educació, investigació i conservació que disposa de 19 museus, un zoològic i diversos centres d’investigació situats a Washington, Nova York, Virgínia i Panamà.

Unes possibles reformes, que no hem de descartar, de POTUS a la seva residència, haurien de ser visades pel Comitè per a la Preservació de la Casa Blanca. Un grup assessor destinat a la conservació i preservació del patrimoni històric de la residència oficial.

No podem negar que la Casa Blanca, i la resta d’espais utilitzats pel president nord-americà i la seva família, s’han farcit amb una reputació àulica i mediàtica fora de sèrie. Comparada només a altres espais representatius de les grans nacions i potències mundials.

A Catalunya, acabats de sortir del darrer període electoral, encara no sabem de ciència certa qui presidirà el govern de la Generalitat, així que no podem saber quina decoració hi haurà al despatx del carrer de St. Honorat -un dels tres despatxos de la presidència del govern, juntament amb el de la casa dels canonges i el del palau del Parlament-.

Firma de la convocatòria d’eleccions de l’any 2015 al Saló Mare de Déu de Montserrat. Gencat.cat

Recordades van ser les intervencions dels presidents Mas i Puigdemont al despatx de presidència. El primer va penjar-hi un timó de vaixell amb la inscripció “Cap fred, Cor calent, Puny ferm i Peus a terra” com també tenia el president americà Gerald Ford al despatx oval -una de les moltes referències metafòriques marineres del seu mandat-. Per la seva banda, Carles Puigdemont va afegir al despatx dues peces: un quadre de Narcís Comadira d’homenatge a Carles Rahola i la reproducció d’un article de l’escriptor gironí afusellat per les tropes franquistes publicat a ‘L’Autonomista’. Tots dos van mantenir una tela d’Antoni Tàpies.

La zona presidencial del Palau de la Generalitat s’expandeix al voltant de la galeria gòtica, espai utilitzat per rebre invitats i realitzar algunes de les declaracions, freqüents els últims anys. Una de les estances més destacades, per la seva arquitectura i funcionalitat, és el Saló Mare de Déu de Montserrat. Presidit per una imatge de la patrona del país, algunes taules gòtiques, un bust del president Macià -donat per la Fundació Vila Casas- i un conjunt de mobiliari d’època i un altre de funcional.

Tot i això, el Palau de la Generalitat compta amb una col·lecció d’art excepcional. Pòsit del llegat medieval, modern i contemporani de la institució. Taules gòtiques, teles barroques, mobiliari modernista, orfebreria d’alta qualitat, tapissos excepcionals i obres contemporànies que sota la presidència de Quim Torra van enfocar-se cap a la possibilitat d’obertura del palau com espai visitable i interpretatiu. Només cal recordar la proposta de reforma pictòrica del Saló Sant Jordi.

Un conjunt patrimonial, el del Palau de la Generalitat, que fa parella amb el de l’altre costat de plaça; el de l’Ajuntament de Barcelona. On l’alcaldia disposa de dos despatxos oficials, un per visites i l’altre per recepcions, i un de més funcional que ja utilitzava l’alcalde Trias, i que continua l’alcaldessa Colau.

Francina Armengol, presidenta del Govern de les Illes Balears, en una reunió telemàtica a la seu del govern. Govern Illes Balears.

Un d’aquests despatxos de l’ajuntament de Barcelona comparteix decoració amb el del Cap de Govern d’Andorra, amb el de la presidenta del govern de les Illes Balears i amb el de la conselleria d’economia de la Generalitat de Catalunya: una obra de Joan Miró.

Un cas paradigmàtic d’artista amb representació als espais de poder de Catalunya, i fora, és Antoni Tàpies -amb sales dedicades a la Generalitat, Ajuntament de Barcelona, Circulo del Liceu, Universitat Pompeu Fabra i Palau de la Moncloa de Madrid-, una estreta relació entre art i poder que ja vam analitzar l’abril de l’any passat en aquest mateix mitjà.

Ni Tàpies ni Miró trobem al despatx del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. Un espai més tradicional, acord amb el missatge àulic de la resta d’estances de la seu de govern valenciana, com són la sala dels reis, les sales daurades -gran i menuda- o les sales nova i vella, on sobresurt obra d’artistes valencians contemporanis.

Despatx del President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. Foto: Miguel Lorenzo.

Amb l’americanització de la política, i tot el que l’acompanya, veurem, amb tota seguretat, anàlisis, més o menys acurats, interessats i predeterminats, de les decoracions dels despatxos que ocuparan els futurs líders de casa nostra. Unes possibles declaracions d’intencions que s’albirin més enllà del fet de quedar bé o no d’una peca artística darrere d’una taula de despatx.

Damià Amorós Albareda

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close