Llibres

Art, natura, llum i llibertat

Des del capvespre del 30 de setembre i fins a la sortida del sol de l’1 d’octubre de 2019, es va poder veure una corrua de punts de llum que resseguien i dibuixaven els perfils de les muntanyes de Montserrat alhora que creaven una mena de nova constel·lació d’estels situada arran de terra. L’acció, que es podia contemplar des de molts quilòmetres de distància, barrejava conceptes i expressions diverses provinents del món de l’art, del muntanyisme, de la reivindicació política, del voluntariat i de l’espectacle amb la intenció de cridar l’atenció sobre els fets que estava vivint el país i reclamar la llibertat dels presos polítics, dels exiliats i de les víctimes de la repressió en general.

Es tractava d’il·luminar amb farells de leds cent trenta-una agulles del massís de Montserrat, un nombre simbòlic que correspon als 131 presidents de la Generalitat de Catalunya, per tal de reclamar les llibertats individuals i col·lectives. Aquests senyals de llum, aquests fars de muntanya que il·luminaven la terra i el cel alhora, van ser instal·lats per grups d’excursionistes i  muntanyencs, per mig miler d’escaladors, que van pujar a cadascuna de les puntes o cims escollits de manera conjunta i coordinada.

Fotografia: Fran Arnau.

En el món de l’art hi ha artistes i tendències que, d’una manera o altra, posen o han posat en relació directe art i natura; artistes d’allò que anomenem Land Art o Art de la terra com ara Robert Smithson, Walter de Maria, Dennis Oppenheim, David Nash o Andy Goldsworthy. També hi ha artistes que caminen i treballen en espais naturals com Richard Long, Hamish Fulton o el català Perejaume. O altres artistes que treballen o han treballat amb la llum com el minimalista Dan Flavin o el creador d’ambients lluminosos James Turrell. Però, en el cas que ens ocupa, l’acció Llum i Llibertat, no era tan sols una instal·lació artística ni estava realitzada per un artista determinat en el desenvolupament del seu llenguatge particular sinó que es tractava d’una acció multidisciplinària i reivindicativa en la que participaven molt diversos grups, entitats, col·lectius, professionals i ciutadans de tota mena.

Portada llibre "Llum i llibertat. Art, muntanya i activisme per la independència", Editorial Comanegra, Barcelona, 2020.
Portada llibre “Llum i llibertat. Art, muntanya i activisme per la independència”, Editorial Comanegra, Barcelona, 2020.

Ara, l’Editorial Comanegra, conjuntament amb el col·lectiu d’Artistes de la República, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional de Catalunya, ha editat un llibre de 248 pàgines que aplega prop de dues-centes fotografies a tot color d’aquella acció.

El llibre recull també una sèrie de textos i col·laboracions de molt diversos representants dels mons de la política, de la literatura, del muntanyisme, de les arts plàstiques, de la societat civil, a més d’una colla de frases i declaracions d’alguns dels participants en l’acció que apareixen disseminades entre les pàgines.

El polifacètic artista i poeta Perejaume, en un text que es titula Estrella, posa en relació el cel i la terra, l’estel i el planeta. Amb el seu característic llenguatge poètic ens parla de la “vida terrestre de la llum” i ens remet, potser sense voler-ho, a les imatges fotogràfiques del llibre a través d’imatges literàries com “un cel de nit molt encès amb estrelles que espeteguen però que, més que no pas soroll de cremar, fan una dringadissa de pics i de vèrtex.”

El fotògraf Joan Fontcuberta, en un altre text, ens recorda que “el Verb va donar lloc als textos, la Llum a les imatges”; que  els fotògrafs “son els caçadors de llum”; i que amb accions com la de Llum i llibertat  “ara tenim el paisatge de les llums, la terra de les llums, la muntanya de les llums” i, com a conseqüència, “la gent de les llums”.

Fotografia: Sergi Boixader.
Fotografia: Sergi Boixader.

La crítica d’art Pilar Parcerisas, que recorda que “pels que som de Manresa la llum sempre ve de Montserrat”, assenyala que contràriament al perill de  banalització, degut al multitudinari accés a la muntanya que es dona tan sovint, aquesta acció ha aconseguit “conformar un acte vindicatiu i visionari alhora, d’aquells que conviden a la transformació individual i col·lectiva” i que “poc importa si és una acció artística de land art o no”.  I ens recorda també les relacions que han tingut amb aquestes contrades i aquest territori personatges com Ignasi de Loiola o artistes com Joseph Beuys o André Masson.

El traficant d’idees Vicenç Altaió, ens parla de l’art de l’efímer, de la performance, de la instal·lació, de la memòria, de la innovació, de quan “des de les radicalitats extremes en els límits lingüístics i polítics de l’art conceptual fins a les individualitats singulars dels inicis de la postmodernitat, s’obriren a un diàleg, els primers, entra art i política i cos i esdeveniments, o fan de pont, els segons, entre natura i representació”.  I ens recorda que les performances, els happenings i les instal·lacions “són més pròpies del món innovador de les arts (i si es vol de la dinàmica de la cultura popular), que de l’art impulsat per institucions o mercat” i, a la vegada, “una nova manera de construir les relacions humanes en una xarxa comunitària”.

Altres textos de Meritxell Cucurella-Jorba, Pep Mata o el veterà muntanyenc Jordi Pons incideixen també sobre aspectes diversos que tenen relació amb aquesta acció col·lectiva.

Fotografia: XavierEscuer.
Fotografia: XavierEscuer.

A les fotografies que vertebren el llibre es pot veure aquesta gran performance lluminosa, aquesta instal·lació lumínica, des de molt diversos punts de vista, en diferents situacions i amb gradacions de llum molt diverses. Els farells o punts de llum a vegades es relacionen amb els núvols o amb les boires baixes, altres cops amb algun darrer raig de sol, amb clarors nocturnes o amb llums crepusculars; molts cops es veu com els farells sobresurten per damunt d’un mar ennuvolat i, altres vegades, semblen estrelles que destaquen en la foscor del cel. També es poden veure imatges dels diversos escaladors en ple esforç, sorpresos en els seus moviments tècnics, penjats del cordam o celebrant l’arribada al cim corresponent.

Es tracta, per tant, d’un llibre per mirar i per llegir, per gaudir i per recordar; un llibre que ens parla d’art i de natura, de llum i de llibertat, d’ètica i d’estètica, dels valors d’una obra col·lectiva i reivindicativa.

Abel Figueres

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close