Exposicions

Artesanats del barroc: Cervera i l’art del seu temps

Segur que molta gent coneixerà Cervera –la capital de la Segarra- per ser el poble dels germans Márquez. A d’altres, Cervera, els serà coneguda per esdevenir el punt, físic, d’origen de la Diputació del General, el 1359, de la que la Generalitat actual és hereva. També pot ser coneguda per la festa de l’Aquelarre, o per d’altres fills il·lustres, de la Segarra, com:  Durant i Sanpere, Pepa Fernández o  Josep Ramoneda.

Edifici de la Universitat de Cervera
Comissaris: Francesc Miralpeix i Joan Yeguas
Fins al 12 d’abril del 2022

No només el capital humà destaca a la Segarra, els seus paisatges, la seva agricultura –centrada especialment en el cereals-, son motius d’orgull per la gent de Cervera. A més no podem oblidar el seu pes cultural, amb una gran quantitat d’entitats culturals i socials. Coronat per una munió d’elements patrimonials de primer ordre, un total d’edificis i conjunts resten catalogats com a BCIN, des de Sant Pere el Gros fins a la parròquia de Santa Maria, passant pel mateix edifici de la Paeria a més d’una rica tradició festiva recollida en el seu patrimoni immaterial.

Detall de l’escenografia del taller a l’exposició de Cervera. Font: Damià Amorós.

Una llarga història, una llarga tradició i un punt d’inflexió al segle XVIII: la instauració de la Universitat a Cervera gràcies al favor de Felip V. La nova situació provocava la supressió de les universitats que fins al moment disposava Catalunya: Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Vic, Solsona i Tortosa. Centralitzant en un edifici de nova planta, amb seu a Cervera, la realització de tots els estudis superiors al país.

La construcció de la seu de la Universitat de Cervera, representà un punt d’inflexió del barroc a Catalunya, just desprès de la Guerra de Successió. Al mateix moment que ciutats com Solsona, Manresa, Mataró, Girona, Reus… i tantes altres aixecaven nous altars, conjunts pictòrics i restauraven les seves esglésies. A la Segarra, s’aixecava un dels conjunts més grans del barroc, amb més de 10000 metres quadrats, des del 1718 fins al 1740, any d’inauguració de l’edifici. Contemporani a d’altres obres destacades com el Monestir de Sant Ramon de la Portella, la catedral de Vic, el Santuari de Riner o la Sagristia Nova del Monestir de Poblet.

Santa Lliberada del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Font: Damià Amorós.

D’aquesta manera, per celebrar el barroc a Cervera no hi ha millor espai que l’edifici de la seva universitat. Però dins d’un conjunt extraordinàriament gran els espai per celebrar exposicions d’aquest nivell resulten escassos.

Però la ubicació de l’exposició és verdaderament un encert: la sala de l’antiga biblioteca de la universitat. Un espai que encara conserva unes destacades portes i el forjat metàl·lic d’un segon nivell. Per desgràcia el mobiliari original per guardar la gran quantitat de llibres s’ha perdut.

Vista d’un dels àmbits de l’exposició “Artesanats del barroc, Cervera i l’art del seu temps”. Font: Damià Amorós.

Així doncs l’exposició pretén mostrar part de l’esplendor de les arts durant el barroc a Cervera, a la Segarra, la seva zona d’influència i amb casos destacats de la geografia catalana. Encarregada pel Museu de Cervera, dins dels actes de la capital de la cultura catalana, que Cervera acull aquest 2019, Francesc Miralpeix, professor de la Universitat de Girona, i Joan Yeguas, conservador de Renaixement i Barroc del Museu Nacional d’Art de Catalunya, actuen com a comissaris d’aquesta mostra.

A més d’ubicar-se a la biblioteca de la universitat, l’exposició s’expandeix a una sala annexa i també a l’exterior de l’espai. Una gran lona a la paret del passadís mostra una vista de Cervera del segle XVIII invitant a accedir a l’interior de l’espai.

Una escenografia totalment immersiva condueix el visitant dins d’un taller ambientat al segle XVIII. On trobem espais dedicats a l’ofici de daurador, tallista, escultor, pintor, escultor… Zones que combinen una escenografia, realitzada ex professo per la mostra, amb peces d’art o de mobiliari originaries del segles XVII o XVIII.  Taller que també ens vol presentar l’espai creatiu o les zones privades dels artistes, a més de poder ressaltar el caràcter familiar d’aquests entorn; com és el cas del Bonifàs, Costa, Sunyer, Grau o Espinalt…

A partir del taller, el visitant accedeix al cos central de l’exposició. L’antiga biblioteca universitària apareix transformada amb una sala d’exposició amb un moble central. Just al centre de l’accés sorprèn una vista, molt interessant, de la ciutat de Cervera al segle XVIII, on apareixen punts referencials per l’actualitat i l’skyline de la ciutat, encara identificable avui en dia.

El retrat obre el primer dels àmbits del cos central de l’exposició. Procedents del Museu de Cervera i de la galeria de retrats reials de la Paeria mostren algunes obres molt interessants, de mig cos i cos sencer. Destaca la combinació entre el retrat de religiosos, vinculats a l’Església, i el retrats civils, entre nobles i monarques.  Del conjunt de retrats en destaquen, per la seva qualitat, singularitat o excepcionalitat, el de Jaume Albesa, religiós vinculat a Santa Maria de Cervera, el de Berenguer de Castelltort, procedent de la galeria de retrats de benefactors de l’hospital de Cervera, o el de la reina Maria Anna del Palatinado-Neoburgo.

Davant d’aquesta galeria de retrats s’obre un altre espai on s’han recollit elements, de diferents tipologies, vinculats a la Cervera barroca però també a la seva universitat. Una interessant “Carta de tesi”, l’únic disseny conegut destinat a gravat d’Antoni Viladomat, i seguint amb elements vinculats a la universitat, les dues maces d’argent, utilitzades actualment per la Universitat de Barcelona en els actes més solemnes, que originalment eren destinades a la universitat segarrenca.

No podem deixar de banda el sorprenent i casi miraculosament conservat cap de l’àguila de Cervera, que serví com a model per l’actual element festiu.

El tercer àmbit de la mostra, té un punt d’atracció indiscutible. Destinat a l’escultura, mostra per primera vegada una de les advocacions cristianes més estranyes que hi ha: Santa Lliberada. Iconografia fruit de la confusió que provocaren els Crist en majestat, principalment el Volto Santo de Lucca. La peça, atribuïda a un dels grans escultors del barroc, Andreu Sala, procedeix de l’antic convent del Carme de Barcelona i ingressà més tard al MNAC.

A més de Santa Lliberada, restaurada expressament per aquesta mostra, el visitant no podrà passar per alt un Sant Miquel amb un vermell dimoni –que ens recorda figures divines de religions asiàtiques- , les restes de diferents retaules, a forma de mostrari de retalls o dues peces procedents de Santa Maria de Cervera, destruïts durant la Guerra Civil Espanyola.

L’últim dels àmbits, també dels de més presència de la mostra, s’ha centrat en la pintura religiosa catalana amb dos grans pilars: Bernat Amorós i Antoni Viladomat.  Amb un ritme expositiu trencador, els comissaris, presenten diferents associacions iconogràfiques i temàtiques que aproximen les figures dels dos pintors.

Destaca, en aquest apartat, la combinació de suports: gravats, dibuixos i pintura sobre tela. Fet que ajuda a contextualitzar millor la tramesa d’idees, esquemes compositius, temàtiques, iconografies… entre artistes i artesanats.

Clou aquest àmbit, i també la mostra abans de retornar a l’escenografia del taller, una obra d’Amorós. Una Immaculada, advocació molt popular a l’època, documentada la seva realització i conservada actualment al Museu Comarcal de Cervera.

Aquesta exposició representa un punt d’inflexió en el panorama expositiu, no només de la Catalunya interior sinó de tot el país. Una aposta valenta del Museu de Cervera, amb mitjans i un duet de comissaris, que segurament representen dues de les figures més destacades de la historiografia artística del barroc a casa nostra. Una mostra més d’una tendència a l’alça que contra els arts nacionals marcats a mitjans del segle XX, vol reivindicar la quantitat i qualitat del barroc a Catalunya.

Damià Amorós Albareda

Historiador de l'art i museòleg, format a la Universitat de Barcelona i Universitat de Girona a més de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernado. Membre de la junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya i delegat territorial de l'AMC a la demarcació de Tarragona. He escrit a l'Ara, Diari de Tarragona, Nova Conca i la Segarrra, a més faig coses a l’Espluga FM Radio.
Damià Amorós Albareda

Damià Amorós Albareda: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca