Opinió

Artistes, feu-vos empresaris

L’augment pressupostari de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) dins un departament de Cultura sota mínims envia un missatge clar al món cultural: els artistes han d’esdevenir empresaris.

Una quarta part (63 milions) del pressupost de Cultura (240 milions) és per a l’ICEC. Mentre la majoria de partides baixen o es mantenen, els empresaris de la cultura gaudiran, un cop el Parlament aprovi els comptes de la Generalitat, d’un 8% més. Mentrestant, els artistes hauran de seguir amb les seves feines paral·leles, alienes o difuses, i els que tenen la paella pel mànec (productors, editors, etc.) podran viure una mica millor. Si això no és liberalisme salvatge, que vingui algú a fer una classe.

En el món del teatre, que és el que més conec, fa molts anys que els directors de prestigi van muntar les seves empreses i/o companyies. David Selvas i Julio Manrique són La Brutal, Àlex Rigola és Heartbreak Hotel, Oriol Broggi és La Perla 29, Pau Roca és Sixto Paz, Jordi Oriol i Alícia Gorina són IndiGest… Ara acaba de debutar Clara Segura com a productora amb ‘Cobertura’. Els xavals ja surten de l’Institut del Teatre sabent que o creen una companyia o estan morts. Són pocs els que arriben a la quarantena com a artistes ‘strictu sensu’. S’han de fer empresaris.

Amb els músics, passa més o menys el mateix. I tots els directors de cinema que comencen (i els que no) sempre posen diners de la seva butxaca per tirar endavant els projectes.

Hi ha altres gremis culturals, tanmateix, que ho tenen més pelut. Penso en escriptors, traductors, guionistes, il·lustradors, artistes plàstics. Mai es parla de milions d’euros en les línies d’ajuda públiques, sinó de milers d’euros. Com a molt, un escriptor pot aspirar a rebre 5.000 o 6.000 euros. Si en necessita més, haurà de ser l’editorial de torn qui sufragui el seu projecte. I plorant. I a risc que la cosa no funcioni molt i molt bé a nivell comercial i et converteixis en un empestat. Per què creieu, doncs, que hi ha poques biografies? Perquè ningú no pot deixar-ho tot un parell d’anys per investigar, posem per cas, la vida de Miquel Bauçà si com a molt li donaran 10.000 euros. Amb això ni es paga el lloguer, ni el menjador de l’escola dels nens, ni res.

Entre les noves línies d’ajuda de l’ICEC n’hi ha destinada al còmic en català. No tirin coets, encara. Són 100.000 euros en crèdits reintegrables! I qualsevol editor els podria rebre per editar Frank Miller, que no necessita cap ajuda pública catalana per difondre la seva obra. Surt més a compte fer podcasts, la subvenció als quals arriba als 120.000 euros. O fer programes televisius culturals (amb menys espectadors que qualsevol còmic de Miller), ja que les ajudes arriben als 300.000 euros.

El pitjor és ser galerista. Com em diu Pilar Parcerisas, “si a Catalunya hi ha registrades al voltant de 144 galeries, 160.000 euros per a promoció i difusió de les seves activitats, dona per 1.100 euros a cadascuna, cosa que serveix per imprimir un catàleg petit de 24 pàgines, sense incloure el dissenyador gràfic”.

La prioritat de l’ICEC (i del departament de Cultura) continua sent el sector audiovisual. Des de Catalunya es pretén competir amb els grans mercats, però tots sabem que només el sector cinematogràfic necessitaria el pressupost sencer de l’ICEC per poder començar alguna cosa digna. Mentrestant, tot és posar pedaços i disparar carreres cap a altres països. El toc de modèstia el posen ells mateixos, quan engeguen una nova línia de subvenció per a coproduccions internacionals minoritàries. Si tot el cinema català és minoritari!

Poca broma. Perquè el que ens està dient el govern català és obvi. Feu-vos productors, editors, el que sigui, menys artistes. Aquests, ja els importarem, que a fora n’hi ha a cabassos. O: amb la xavalla de què disposem, podem pagar les empreses, els empresaris, que ens conviden a dinar a restaurants cars, però no els artistes morts de gana que estan tot el dia amb la pancarta.

Si el pressupost de Cultura fos del 2% en lloc del 0,7% estaríem davant d’una xifra amb la qual es podrien fer moltes coses. L’ICEC, per exemple, gaudiria de 180 milions d’euros. Es podria innovar de debò, mirar de ser referent. No oblidin que els diners que maneguen ara són la meitat del pressupost de qualsevol òpera amb cara i ulls a Europa. Totes públiques… No oblidin que el Lincoln Center de Nova York té un pressupost que dobla el del departament de Cultura.

La Cultura no ha estat mai una prioritat per a cap govern català, per molt nacionalistes o socialistes que fossin. Tampoc per a aquest.

Andreu Gomila
Andreu Gomila: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close