L’any 2020, Tàrrega es va quedar sense fira de teatre al carrer. Conscients del rol d’agent dinamitzador del sector, Fira Tàrrega no podia restar un any aturada. Per això, just en el moment que anunciaven la cancel·lació de la darrera edició, presentaven “Circuit Nòmada”, una mostra de propostes vinculades al programa de suport a la creació de la Fira que, des del març fins a l’octubre del 2021, portarà les arts de carrer més enllà de la capital de l’Urgell. Mentrestant, la Fira no s’atura i presenta la programació de l’edició d’enguany.
Entrevistem la seva directora artística, Anna Giribet, per saber com va aquest curs a Fira Tàrrega.
Fira Tàrrega, del 9 al 12 de setembre
www.firatarrega.com
Amb Circuit Nòmada, proposeu expandir-vos més enllà de Tàrrega i compartir un trosset de la Fira amb altres certàmens amb els quals heu teixit complicitats al llarg d’aquests anys. Com va aquesta experiència?
Ara que ja estem una mica més enllà de l’equador, puc dir que no m’hauria imaginat mai que una iniciativa com Circuit Nòmada, hagués pogut ser tan bonica. Pensava que seria un regal per a les companyies i els municipis, però realment ha estat un regal per a nosaltres.
L’experiència ens ha fet veure la necessitat i la possibilitat que encara hi ha d’explotar el treball en xarxa. Podem dir que amb una inversió de 110.000€ –destinat exclusivament al catxet de companyies– el retorn que obtenim per al territori és abismal.
Hem arribat a municipis amb els quals, si no hagués estat pel Circuit Nòmada, no ens hauríem mirat mútuament. A vegades, ho malentenem i ens pensem que sempre hem de treballar amb les plataformes més grans i les més internacionals, però no només els grans són els que t’aportaran futur i visió. Els municipis petits també tenen molt a dir i aportar.
A més, en aquest tipus de xarxes no només hem d’englobar festivals o plataformes, sinó propostes com la dels Espais Naturals de Ponent. Aquestes propostes donen a conèixer el seu patrimoni natural o arquitectònic a través de programar activitats culturals de dimensions molt petites que poden esdevenir uns bons aliats. El ventall de possibilitats que se’ns presenta a partir d’aquí és enorme.
Amb la direcció de Jordi Duran, l’eix principal de la fira passava per l’espai públic i la comunitat. Des que vas incorporar-te a la direcció artística i a través d’iniciatives com la del Circuit Nòmada, Fira Tàrrega ha reforçat una mirada cap al territori. A què és degut?
Quan vaig presentar el projecte parlava de quatre eixos de programació: identitat, territori, compromís i reflexió –més tard afegiríem el plural a identitat i territori, ja que no en podem parlar en singular.
Per a mi, el territori té molt a veure amb on som físicament i geogràficament, però també amb allà on som com a disciplina. Considero que els agents que apostem per les arts al carrer encara som molt perifèrics a nivell polític, de subvencions, de públic i en molts altres aspectes, quan abans no ho érem. En posar l’accent al territori, volíem reivindicar, revalorar i col·locar al centre del debat les arts de carrer: incrementar-les i visibilitzar-ne la lluita. Tot i així, tots sols no ho farem; cal la complicitat de molts d’altres agents.
Per altra banda, la idea de territori també et permet parlar des d’un àmbit ultralocal –el que passa a casa el veí– però amb un interès global –allò que moltes vegades es denomina com a glocal.
Segurament per la meva procedència familiar, m’interessa tot el tema de la revaloració de la tradició, d’allò que som, d’allò que tenim, d’allà on venim, de la pagesia, de la terra. M’atrauen artistes, com Rodrigo Cuevas, que reivindiquen la tradició i no la porten a la modernitat, sinó que primer l’estimen i després l’expliquen amb codis del segle XXI. També m’interessen les danses que es fan en cada territori i que ens parlen de les identitats de cada lloc.
La globalització ens porta, a escala mundial, a una homogeneïtzació a molts nivells. En canvi, parlar de resistència cultural ens permet lluitar contra la monotonia que ens imposa la globalitat. En aquest sentit, reivindico que és des de la diversitat cultural de les històries i dels territoris que no només guanyarem la globalització, sinó que hi negociarem, hi treballarem i acabarem transformant-la.
Circuit Nòmada es nodreix de la línia de Suport a la Creació. Aquest és un dels eixos principals de Fira Tàrrega, però creus que els mercats estratègics han de ser els encarregat de fer aquesta tasca?
Per resumir-ho ràpidament, en un origen, els mercats estratègics no érem més que plataformes d’exhibició per a la compravenda d’espectacles. En Jordi Duran, en el seu moment, va detectar que els espectacles de moltes companyies que estrenaven per primera vegada a Fira, per falta de rodatge, no acabaven de funcionar.
Per aquest motiu, el 2011 comencem un tímid suport a la creació. Acompanyem tres projectes artístics durant el procés creatiu per tal que puguin situar les peces a l’espai i provar-les abans de ser estrenades. Jo visc el creixement del suport a la creació, per això, quan redacto el projecte considero que aquesta pot ser una de les potes cabdals de la Fira i decideixo destinar-hi gairebé la meitat del pressupost artístic.
El programa de suport a la creació funciona a partir d’una convocatòria en què seleccionem una sèrie de materials que creiem que tenen possibilitats i busquem altres agents interessats a involucrar-se en aquest procés creatiu. Això és el que és important, ja que ens permet teixir una xarxa de complicitats –tant a nivell nacional com internacional– que ajudin a la producció d’aquestes peces, ja sigui a nivell econòmic o de cessió d’espai. Per tant, nosaltres som una fira estratègica però amb un plus més.
Finalment, des del 2020, hem complementat el suport a la creació amb les beques Hivernem, que tenen com a objectiu finançar els creadors per tal que puguin aprofundir en la investigació del projecte abans d’endinsar-se en els processos de creació i producció.
Durant la pandèmia, hem vist que les companyies d’arts de carrer han hagut de canviar el format dels seus espectacles. Aquest canvi ha alterat el comportament, sovint anàrquic del públic i dels espectacles d’arts de carrer. Alguns formats, com els itinerants, s’han vist greument afectats per les mesures COVID. Què creus que hem après de tota aquesta situació?
En un principi, pensava que el sector de les arts de carrer tindríem avantatge respecte d’altres disciplines i que podríem tornar a treballar més ràpidament. Després, però, m’he adonat que això era una gran fal·làcia. Hem retrocedit amb escreix respecte de la situació del 2019.
És cert que podem fer coses al carrer, però el tema és com ens les deixen fer. Ens han cenyit a unes regles i això, a nivell creatiu, són passos enrere. Ens obliguen a tenir el públic assegut i immòbil; per tant, l’única diferència que hi ha amb els espectacles de sala és que al carrer no hi ha sostre.
Ingredients importantíssims de les arts de carrer, com la interacció amb el públic, l’anarquia d’arribar en una plaça sense donar les dades, el descontrol controlat que hi havia dels públics o l’efecte sorpresa –com una de les coses més precioses que poden succeir a l’espai públic– han desaparegut. No tenim marge per a la improvisació, ni per part del públic ni per part dels artistes. Per tant, considero que ens ha anat fatal.
Crec que en som conscients, però tampoc tenim altra manera de fer-ho. Considero que quan ens alliberem d’aquestes restriccions tindrem un moment de creativitat i intercanvi amb la ciutadania molt bèstia. Una altra cosa que m’ha preocupat molt és que, des del sector, no hem estat capaços d’unir-nos per reivindicar el que ens està passant, hem acatat i hem dit a que sí a tot i, així, ens han tallat les ales de la creació.
No creus, però, que era molt difícil fer aquesta crítica en un moment social tan convuls? Potser la primera lluita era poder reactivar l’activitat cultural…
Crec que hem de ser autocrítics tots plegats, ja que des de Fira o des d’altres associacions, com la Plataforma d’Arts de Carrer (PAC), hem assistit a reunions sectorials, de lobby per reivindicar les nostres singularitats i particularitats envers les restriccions imposades.
Ara, però, caldria començar a reivindicar el retorn a l’espai públic de les arts al carrer d’una manera més activa.
A falta de menys d’un mes per a la Fira, com es presenta aquesta propera edició?
En ser un esdeveniment massiu, hem de seguir les normes establertes. Així doncs, en saber que tota la programació hauria de ser en espais tancats, hem decidit crear tres “ciutats temàtiques”, on el públic podrà trobar diversos escenaris, un bar i espais per descansar. Fora d’aquestes ciutats també hi haurà espectacles en altres espais habituals de la Fira, com Sant Eloi, l’escola Àngel Guimerà, el Molí del Taladell o un petit bosc que hem trobat prop de Tàrrega i on podrem veure l’espectacle Alter, de la companyia Kamchatka. A més, cal sumar-hi els espais de sala, que seguim utilitzant-los tots.
Tot i que la idea de ciutat és molt bonica, som conscients que no és carrer. És l’antítesi del que és el carrer. Per tant, farem la Fira i gaudirem d’aquest nou model de gestió, però esperant que l’any que ve puguem recuperar l’espai públic.
I com seran aquestes ciutats?
Les tres ciutats estaran situades a l’espai Piscines –amb programació familiar–, a cal Trepat i a l’espai Reguer. A més, hem creat l’espai OFF al pati del col·legi Maria Mercè Marçal, ja que creiem que els espectacles de fora de la programació oficial formen part de l’atmosfera de Fira Tàrrega i els havíem de cedir un espai per tal que continuïn treballant.
Finalment, un dels espais que em fan més il·lusió és l’espai de la Paraula, a la plaça dels Comediants. Aquest espai sorgeix de la reflexió que la paraula a l’espai públic a vegades és difícil. No és que haguem menystingut la paraula com a mercat estratègic, però aquelles propostes de gest o de moviment on el text no és l’ingredient principal eren les que volaven més a nivell internacional.
Tot i així, creiem que cal donar a la paraula la importància que es mereix. Per aquest motiu, el 2019, com a espectacle inaugural vàrem fer una conferència que incorporava traducció en directe i llenguatge de signes, per fer-lo accessible al màxim de gent possible.
Som conscients que potser vindrà un programador internacional i no acabarà d’entendre el que diu Barba Corsini amb els poemes d’Eduard Escofet, però el mateix Escofet recita a Brussel·les en català sense cap problema. Per això, escoltant-lo ens va convèncer que si en el sector de la poesia això ja passa, per què no pot passar en l’àmbit de les arts de carrer?
A la programació d’enguany la música hi és molt present. Trobem Ikram Bouloum, Acte de fe, Water music, Glòria Ribera o els mateixos Barba Corsini que ara comentàvem…
Fins fa poc no n’era conscient, però la companya Maria Capell em va fer notar que el fet que jo vingui de família on la música sempre hi ha estat molt present, pot haver influït en la confecció de la programació. A les arts de carrer, la música hi és destacada, però és cert que parlant amb Carlos Martorell d’Acte de fe o amb Pierre Sauvageot, responsable de Water music, comentaven que, sovint, des del sector musical no es considera música les seves propostes, però si que se les etiqueta com a música en els àmbits escènics. Suposo que a la Fira també ens agraden aquestes propostes que hibriden entre disciplines. Com diu Rodrigo Cuevas: “un dia sin cantar es un dia perdido”.
A la programació de la Fira també trobem una mirada important cap a la identitat…
La identitat és un concepte en què pots aglutinar-hi milions de temes. Quan ens arriben propostes relacionades amb la identitat, com en el cas de la proposta del col·lectiu Que no salga de aquí, ens les hem de mirar. En aquest cas, políticament, no podíem dir que no, ja que era una proposta que volia parlar sobre un concepte invisibilitzat, com és del de la intersexualitat.
Tàrrega reivindica les instal·lacions com a espectacles de carrer…
Aquest any, al centre de Tàrrega només hi trobarem quatre instal·lacions –la resta de la programació succeeix als afores. Dues de les instal·lacions seran estrenes. Per una banda el Laberint, a la plaça Major, que ha comptat amb la participació del ninotaire Max i tracta el pas del temps a través d’un recorregut. Per l’altra, Secrets de la companyia Tombs Creatius, que ha guanyat el Suport a la Creació de la Plataforma d’Arts al Carrer. En la proposta de Secrets Toni Tomàs, director de la companyia, ha comptat amb la col·laboració de Totti Toronell. Amb aquest espectacle, la companyia fa un pas més enllà en combinar els elements típics de les instal·lacions de jocs al carrer amb la tecnologia, la dramatúrgia, l’experiència personal i l’animació. Penso que amb aquesta producció la companyia consolidarà el seu ressò a nivell internacional.
Aquest any també trobem un proposta que no succeeix en cap espai físic de la Fira…
Des de la Fira vàrem fer un encàrrec al dramaturg de la companyia Indi Gest, Jordi Oriol, de fer una peça que es poguésgaudir des de qualsevol territori i pogués esdevenir-se a qualsevol moment del dia. També calia que fos necessari sortir al carrer i que hagués de ser compartida, sí o sí, amb una altra persona.
D’aquests quatre ingredients ha sorgit Guia bàsica del vianant temporal. Una proposta en què el públic podrà comprar una entrada i descarregar-se dos àudios que li permetran endinsar-se a la peça des de qualsevol lloc i en qualsevol moment.
Aquest tipus d’experiències crec que obren un ventall de possibilitats que fins ara no havien aparegut com a possibles, ja que permeten arribar a qualsevol punt del territori i a més inverteixen l’ordre de la producció i fan que la rendibilitat sigui a l’inici.
Amb una primera revisió de la programació ja veiem una disminució de les companyies internacionals…
Aquesta temporada ens hem trobat que moltes companyies estrangeres volien fer la seva temporada al seu país. Moltes d’elles es trobaven que, a causa de les quarantenes imposades pels seus països, els desplaçaments internacionals eren econòmicament inviables.
Hem vist també una reducció del nombre de programadors internacionals acreditats. Això provocarà que no arribem a les xifres de més de 900 programadors del 2019, però tampoc crec que sigui l’objectiu d’aquesta edició.
El què si que era un objectiu marcat per enguany era el de reduir la quantitat de propostes i prioritzar la qualitat i el seguiment de cada un dels espectacles i penso que ho estem aconseguint.
Per acabar, creus que aquesta aturada portarà una bona collita a nivell creatiu?
Hi ha hagut més temps per pensar i això, a priori, és bo. També hem vist com molts creadors i creadores han mirat l’espai públic i les arts de carrer per primer cop i no crec que ho haguem de veure com un problema. Quanta més competència hi ha en un sector més s’avança. Tot i així, crec que tot això que hem estat paint vindrà de cara al 2022.
També he format part de col·lectius artístics com Morir de Frío i Supterranis.