Arts escèniques

‘Animal negre tristesa’ arriba a València

L’any passat es va estrenar a la Sala Beckett de Barcelona l’obra ‘Animal negre tristesa‘, de la dramaturga alemanya Anja Hilling. El muntatge, dirigit per Julio Manrique, comptava amb un repartiment nombrós i excepcional. Hi actuaven Joan Amargós, Màrcia Cisteró, Mia Esteve, Norbert Martínez, Jordi Oriol, Mima Riera, David Vert i Ernest Villegas. L’èxit que es va obtenir va ser remarcable: cada vespre, les entrades s’exhaurien. Així, els gestors de la Beckett han decidit aprofitar-ho. Han tornat a programar la peça per a aquesta temporada del 2023 i han volgut fer una petita gira, que ha inclòs, entre d’altres, els escenaris del Teatre Principal de Palma i el del Teatre Musical de València.

L’obra de Hilling explica la història d’un incendi que té lloc al bosc en ple estiu. Una colla d’amics decideixen passar-hi la nit, fer-hi una barbacoa, fumar, beure i gaudir del paisatge. Però la festa acaba malament. Molt malament. Tot s’incendia: el bosc, els animals i els personatges. Així i tot, la singularitat d’Animal negre tristesa no és el patiment que se’ns explica, ni la catarsi que es produeix al final de la funció, ni els dubtes que genera l’obra sobre la culpabilitat (o no) dels personatges, sinó la seva estructura.

En lloc de tenir una construcció teatral, aquesta peça és el resultat d’una estructura narrativa, amb plantejament, nus i desenllaç. Les acotacions s’han de llegir o recitar en la posada en escena, perquè són fonamentals per entendre els pensaments dels personatges. Pel que fa a la catàstrofe, o la desgràcia… Quan comença l’acció, no ha passat res encara. No és com, posem per cas, Èdip Rei, que comença quan ja ha matat el seu pare i s’ha casat amb la seva mare. El conflicte d’Animal negre tristesa no s’amaga al públic. Al contrari, s’explica i, fins i tot, s’exposa, de manera que el públic veu i sent l’incendi directament, sense missatgers que ens portin la notícia de la desgràcia.

Escena d’Animal negre tristesa, amb Mima Riera com a protagonista @David Rua

És a dir, tornant a comparar-la amb la tragèdia grega… no hi ha un intermediari que ens explica com Iocasta s’ha suïcidat i com Èdip s’ha arrencat els ulls, perquè podem veure-ho directament. Potser va cap aquí, el teatre contemporani? S’ha de perdre la por a escenificar la causa del dolor dels personatges? El que sí que és clar és que això que fa Hilling en Animal negre tristesa, almenys, és una aposta per un nou teatre, per una nova manera d’explicar.

Ara bé, aquesta forma trencadora podria tenir unes conseqüències negatives pel que fa al ritme de la funció. I aquí entra la feina de direcció de Manrique. El director ha aprofitat cada escena per crear un espectacle visualment extraordinari, en sintonia amb l’estil poètic del text, de manera que quan el ritme del text decau, l’espectacle continua sent atractiu per al públic. Et voilà: el resultat és una obra que perviurà en la memòria dels espectadors durant molt de temps, perquè és diferent de la resta, perquè ens fa viure i veure coses que no estem acostumats a trobar en escena.

Escena abans del conflicte en Animal negre tristesa. A la pantalla Joan Amargós @David Rua

El Teatre Musical de València, que es troba al barri del Cabanyal, té la gràcia que, de tant en tant, està atent a les noves produccions que es fan a Barcelona. Per aquí han passat obres com ara Història d’un senglar, un monòleg de Gabriel Calderón interpretat per Joan Carreras; Fairfly, una comèdia boja de Joan Yago; Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, d’Àlex Rigola; etc. Ara (anoteu-ho), l’1 d’abril al seu escenari pujarà Animal negre tristesa. S’hi farà només una funció, que no us podeu perdre.

Clàudia Serra
Clàudia Serra és autora teatral, crítica literària i membre del comitè de direcció de la col·lecció editorial d’Afers Narrativa. Com a dramaturga ha publicat les obres 'Zoôn Politikón' (2015), 'Evast' (2016) i una adaptació de 'L’Heroi' (2020) de Santiago Rusiñol.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close