Arts escèniques

Bambalina: riure’s de les pors infantils i fer-hi riure

La companyia dirigida per Josep Policarpo Bambalina celebra 40 anys de la seua fundació amb l’estrena absoluta en la Sala Russafa de València de l’espectacle de titelles ‘CU-CU’, una proposta humorística però també de reflexió al voltant de les pors infantils.

CU-CU d’Àgueda Llorca
Direcció: Jaume Policarpo
Intèrprets: Pau Gregori, Àgueda Llorca, Jorge Valle
Sala Russafa
València

Em costa dir Bambalina Teatre Practicable. Igual que em costa dir Champions League a la Copa d’Europa o Unió Europea al Mercat Comú. Coses de l’edat o dels costums. Per a mi, la companyia dels Policarpo ha sigut sempre Bambalina Titelles. Tinc una malaltissa i inexplicable resistència a nomenar-los de l’altra manera, encara que no siguen titelles sinó persones “de veritat”, com diu la meua neboda de les funcions teatrals, els protagonistes de les seves obres. Ara, amb motiu del 40è aniversari de la fundació de Bambalina, torna amb més força —tot i que mai se’n va anar— la titella nua i crua amb l’espectacle CU-CU. Immersa en un procés —progressiu— de substitució de Jaume Policarpo en la direcció, la funció programada en la Sala Russafa (també d’aniversari) va captivar un bon grapat de xiquets i majors amb la seua proposta humorística però també de reflexió.

Mullar el llit de nit mentre dorm, no pronunciar bé algunes paraules o tindre unes orelles de grandària descomunal conformen una bona col·lecció de complexos infantils que tots hem vist patir de ben a prop o, fins i tot, experimentat en carn pròpia. Amb aquest nou espectacle, Bambalina, partint d’una idea original d’Àgueda Llorca, extrau somriures del drama; aporta llum al problema. Li lleva ferro. I lluny d’assistir a una tragèdia infantil, els espectadors li veuen la gràcia; se’n riuen amb la persistència del pixó o amb les orelles gegants. Encara que el protagonista no ens evite alguns plors, tot i que prou còmics.

Els intèrprets de CU-CU. Fotografia: Maria García Torres.

L’estètica és sempre molt important en Bambalina, creadora com és aquesta companyia d’atmosferes oníriques i de gran potència visual. Amb aquesta obra, aquells recursos són formidables: començant per les carasses polièdriques en forma de caixa en el cap, que doten els actors d’una expressivitat canviant i sorprenent o continuant pel nassot amb cames o per eixos impactes de llum i so sempre presents en els acurats muntatges de la companyia.

Els tres actors de CU-CU doten de moviment a la titella única de l’obra, sense amagar en cap moment la seua presència. No és nou. I no és cap problema. A la immersió plena dins l’artefacte fictici que és l’obra no li calen unes mans amagades, uns fils des de dalt o uns cossos amagats en la tela negra del guinyol. Gràcies, precisament, a eixa permanent articulació de la titella des de les sis mans dels tres intèrprets, l’acció de CU-CU s’estén i cobra una plenitud de moviments i desplaçaments per l’aire que serien impossibles d’una altra manera.

El relleu generacional de Policarpo, que vol exercir-lo de manera gradual, segons explica, pren cos ja en aquesta estrena de la Sala Russafa. Tres noves cares en Bambalina assumeixen el repte: es tracta d’Àgueda Llorca, Pau Gregori i Jorge Valle. La primera, com hem dit, és la ideòloga de la funció. Tots tres fan un tour de force extenuant que en la funció de dissabte va fer que acabaren tan mullats com el nen de l’obra que es pixa de nit. Magnífics i entregats, se’ls veu gaudir de l’obra com gaudiren els adults que ompliren la sala junt amb els seus fills.

Agustí Garzó
Periodista. Ha estat delegat del diari Levante-EMV a les comarques de La Costera-La Vall d'Albaida, tasca que ha compatibilitzat col·laborant amb nombroses publicacions de caire cultural amb articles sobre música, cultura popular i arts escèniques. Durant anys va seguir l'activitat teatral d'arreu de l'Estat al suplement Urban amb la columna setmanal Madrid/Barcelona.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close