Amb el canvi d’any arriba el moment de mirar la cartellera en perspectiva i fer una tria d’espectacles per als lectors. Una selecció particular d’allò que és valor segur però també una aposta per muntatges que ens desperten la curiositat i ens permetran descobrir novetats, tant a nivell temàtic com dels seus protagonistes. I hem volgut guardar també un espai a aquelles obres que ja compten amb el favor de públic i crítica i tornen avalades per l’èxit de temporades anteriors.
Així qui vulgui un 2020 sense arriscar pot recuperar La importància de ser Frank d’Òscar Wilde, el clàssic de denúncia de la hipocresia social aquest cop produït per La Brutal i dirigit per David Selvas, un muntatge que es va estrenar al TNC, premiat i molt celebrat pel públic i que arriba entre gener i febrer al Teatre Poliorama. L’altra reposició d’èxit és AKA (Also Known As), petit format d’un sol protagonista, Albert Salazar, que a finals de maig torna a programar La Villaroel. Tot un fenomen que ha arrossegat públic jove al teatre i que encara té molt a dir. Finalment, no ens en podem estar de recomanar Akelarre de Les Feliuettes, el cabaret feminista més divertit que reposa de maig a juny El Maldà, on va exhaurir pràcticament cada nit la temporada passada.
De la realitat a l’escenari
Cada cop hi ha més artistes que miren la realitat per pujar-la a escena sovint tractant temes incòmodes i silenciats. És el cas de Serà el nostre secret d’Elies Barberà, Daniela Feixes i Marta Montiel que abordaran la violència sexual durant la infantesa a l’Escenari Joan Brossa entre abril i maig. Teatre documental a partir de testimonis d’una realitat que, segons les estadístiques, a Catalunya pateixen una de cada cinc persones.

L’actriu Eva Lyberten va ser una de les icones del cinema eròtic espanyol dels anys 70 i 80. Ara és la protagonista d’Una, peça entre el document i la ficció escrita i dirigida per Raquel Cors. Persona i personatge, experiència individual i d’una generació de dones marcada per la dictadura i la Transició. Una producció del Lliure per al mes de maig. També la vivència personal és el motor de creació de la nova proposta de la companyia Els Pirates, en aquest cas la de l’escenògraf Enric Romaní. Boira a les orelles, que s’estrenarà al març a El Maldà, és una obra de creació col·lectiva que s’endinsa en el significat de la discapacitat des del testimoni de Romaní, qui va néixer amb sordesa profunda.
Present i passat per descobrir
Els sona Jaroslav Rudiš? A nosaltres tampoc. Però tenim moltes ganes de descobrir aquest dramaturg txec i ho podrem fer a l’abril a la Sala Beckett amb l’obra Avinguda Nacional, que es refereix al lloc on es va fer la manifestació a Praga que el 1989 va esquerdar i fer caure el règim comunista. La història està protagonitzada per un heroi ben peculiar que s’autodenomina a ell mateix Vandam, com Jean-Claude van Damme, i promet història, política i ironia.

Del teatre europeu del present a la reivindicació de la dramatúrgia catalana del passat amb L’Huracà, obra estrenada el 1935 de l’autora Carme Monturiol, que retrata una relació conflictiva entre una mare i el seu fill. Una aposta del TNC que posarà d’actualitat entre el 12 i el 15 de març a aquesta música i escriptora prolífica i ens permetrà copsar si de debò val la pena el nostre patrimoni teatral.
Llibres que seran teatre
Entre els materials no concebuts per a l’escena que veurem aquest 2020 destaca El quadern daurat de Doris Lessing que Carlota Subirós adaptarà i dirigirà al Teatre Lliure protagonitzada per Nora Navas. L’obra s’estrenarà a principis de març i estarà en cartell fins a l’abril.
Una altra dona que tindrà presència escènica és Caterina Albert (Victor Català) i ho farà per partida doble. La seva obra més llegida i coneguda, Solitud és un dels plats forts de la temporada del Teatre Nacional, un repte per al dramaturg Albert Arribas, que en signa l’adaptació, i per a la directora Alícia Gorina. I des del petit format i el llenguatge trencador, la Sala Atrium presenta a partir del 22 de gener el text teatral Infanticida en format d’òpera electrònica amb composició musical de Clara Peya i direcció escènica de Marc Rosich.

Barreja de disciplines i complicitat de dos artistes és la base de Quema la palabra, el cançoner il·lustrat que el 2017 van publicar el músic Ramon Rodríguez (The New Raemon) i l’artista plàstica Paula Bonet. Pujarà a escena al febrer a La Villarroel com a diàleg entre música, paraula i art, una experiència única entre disciplines.
La dansa, en femení
Entre les propostes de dansa, ens fixem en tres noms per a gaudir-ne en femení. Durant els darrers dies de març dues ballarines i coreògrafes de llarga trajectòria coincideixen excepcionalment a la cartellera barcelonina. Sol Picó estrenarà Malditas plumas al TNC, un espectacle on mira irònicament al Paral·lel dels anys 20 per presentar un cabaret futurista inspirat en el gènere de la revista, mentre que Elena Córdoba arriba al Lliure de Gràcia amb El nacimiento de la bailarina vieja, primera part d’un projecte de recerca multidisciplinar que té l’envelliment de cos com a eix.

Per la seva banda, la Sala Hiroshima, l’espai més transgressor pel que fa a la dansa i la performance, tancarà temporada al juny donant l’oportunitat al públic de descobrir Carmen Muñoz, ballarina de flamenc acabada de graduar a l’Institut del Teatre que presentarà Bailes de histéricas.
Efemèrides per compartir
La Sala Beckett ha fet trenta anys dividint la programació entre el tema de la mort i les obres de Samuel Beckett de qui va manllevar el nom. Entre totes les propostes una de segell consolidat per al febrer, el darrer espectacle d’Àlex Rigola Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, que com ell mateix explica havia de tractar la mort i ha acabat essent un espectacle de vida.
També la petita Sala Flyhard fa aniversari rodó, deu anys com a productora i com a espai. Una dècada de compromís amb els artistes i dramaturgs més joves, una sala imprescindible per a qualsevol espectador teatral i per a qui vulgui realment descobrir l’art en un espai 3×4. Hi han nascut èxits com Smiley o AKA, atenció doncs a la seva cartellera.
Finalment, el Liceu celebra 20 anys des de la seva reobertura i tancarà la temporada amb Carmen de Georges Bizet, el muntatge que va significar el debut en la direcció operística de Calixto Bieito. Un referent de l’estètica contemporània del món de l’òpera que el dia 8 de juny té sessió i preus especials per als menors de 35.