Dansa

Balanchine: gel i foc

Un díptic de George Balanchine amb dues entrades al repertori del Ballet de l’Òpera de París. El coreògraf rus que va emigrar als Estats Units als anys trenta es veu així representat primer per una peça evocadora de la seva infància i adolescència, característica de l’ànima russa. Un entreacte i se’ns presenta el Balanchine de Broadway atret per l’energia jazzística i captivadora de la ciutat de Nova York que va conquerir durant aquella mateixa dècada.

Ballet Imperial
Música: Piotr Ilitx Txaikovski (1840-1893)
Who cares?
Música: George Gershwin (1898-1937)
Coreografia: George Balanchine
Direcció musical: Mikhail Agrest
Ballet i Orquestra de l’Òpera Nacional de París
Palais Garnier del 8 de febrer al 10 de març

La programació de la temporada 2022/2023 la va decidir íntegrament Aurélie Dupont, qui va deixar la companyia la primavera passada. José Martínez, nomenat per succeir-lo a la tardor, es va fer càrrec de programar a partir de desembre. És aquest intèrpret memorable de George Balanchine, inigualable en Diamants i altres ballets en blanc i negre del mestre, qui vetlla per l’entrada al repertori de dues peces del coreògraf, obra del qual, en la seva diversitat i en el seu abast, pateix la comparació amb la de Picasso i Stravinski, dels quals va ser, a més, còmplice durant diverses dècades.

La vetllada s’obre amb la música de Txaikovski, el seu Concert per a piano núm. 2 en sol major, sobre el qual Balanchine, admirador i gran coneixedor del compositor, enganxa el seu Ballet Imperial. Va ser una pedra fundacional per a l’American Ballet Theatre quan encara s’anomenava American Ballet Caravan, creat el 1941. L’estrena va tenir lloc en una gira pel Brasil. Després d’una virtuosa introducció al piano interpretada per a aquesta sèrie pel francès Emmanuel Strosser, s’aixeca el teló sobre 8 parelles de ballarins les línies i els camins de les quals formen una iniciació perfecta a la noblesa de la dansa acadèmica russa. Ampli port de bras, arcs forts i col·locació impecable. L’únic inconvenient d’aquesta sèrie d’actuacions serà el nombre de secundaris, la qual cosa disminueix una mica la conjunció que s’espera de l’Opera Ballet Corps.

Il·lustrant la riquesa temàtica de la partitura del compositor, Balanchine contempla dues ballarines. La primera solista, Silvia Saint-Martin, ballarina principal del Ballet, ofereix un majestuós treball de braç i passeja musicalment per l’escenari del Palau Garnier. Resplendent i precisa, està guanyant clarament en maduresa artística. El paper principal s’encarrega a Ludmila Pagliero, estrella amb una tècnica admirable, però, per dir la veritat, pateix una mica en la formidable entrada en escena. Articula una interpretació “reina del gel” que, afortunadament, descongela l’aparició del seu company Paul Marque. L’estrella masculina, encara jove, ha avançat considerablement en l’adagi i la qualitat i la solidesa de la seva dansa el converteixen probablement en l’element més talentós d’aquesta generació.

Ballet Imperial @Agathe Poupeney / OnP

Amb el segon moviment Paul Marque mostra en quina classe d’intèrpret s’ha convertit. Ballet abstracte per excel·lència, el ballarí explica una història, la del príncep Sigfrid o l’enyorat, un homenatge a Marius Petipa, demiürg dels grans ballets del repertori. A Balanchine no li agradava imposar un argument, però ho suggereix amb habilitat. Els remolins de les ballarines que tornaven a interpretar Tema i Variacions tres anys més tard formen unes magnífiques garlandes amb les quals el ballarí juga amb equilibri.

El tercer moviment, allegro con fuecco, ens permet apreciar el treball de petite batterie i bas de jambe que els Solistes i Corps de ballet dominen a voluntat. Un treball de síncopa que ja evoca el claqué de Broadway amb un final emocionant, una meravellosa transició a l’entertainment de la segona part del programa.

Amb Who Cares?, l’Òpera adopta un estil menys acadèmic, jazzístic i eminentment sincopat, amb un atractiu general però d’execució de vegades complicada. El ballet de dues parts coreografiat el 1970 ret homenatge a la Nova York dels anys 30 i 40 que Balanchine va abraçar amb èxit. Els escenaris i vestuaris una mica cridaners, que alguns poden trobar “cheap”, submergeixen la companyia en el món dels “guys and dolls”, però la velocitat dels tempos i la coreografia requereixen una destresa equivalent a l’academicisme del Ballet Imperial, amb un fort sentit de “show”.

El cos de ballet sembla divertir-se, mostra humor. Cinc parelles de solistes evolucionen en grups i duos, l’oportunitat de sortir de les files o de presentar-se des d’un angle menys conegut. Destaquen especialment Roxane Stojanov, Thomas Docquir, Silvia Saint-Martin i Antonio Conforti. El brio i l’humor mostren que els ballarins francesos, de vegades titllats de reservats, poden desplegar una dansa molt més extravertida sense resultar vulgars.

Who Cares @Agathe Poupeney OnP

A la segona part del ballet, un ballarí, com en l’Apollo Musagète del mateix coreògraf, coqueteja amb tres ballarines. Un duet i una variació per a cadascun, un paper perillós del qual Germain Louvet surt no sense fatiga perquè no és tan fàcil adaptar-se a tres parelles molt diferents. Léonore Baulac torna, entremaliada i seductora, demostra el seu talent en Fascinatin’ Rhythm, la variació més famosa del ballet. No sense competència amb Valentine Colasante, amb la tècnica igualment sòlida de l’aèria Hanna O’Neill, amb unes línies que li haurien encantat a un tal George Balanchine. Com un Picasso o un Pigmalió, Balanchine va coreografiar tota la seva vida per a ballarines que admirava i de les quals sovint s’enamorava. Correspon als mestres del Balanchine Trust com Patricia Near o Sandra Jennings transmetre l’essència d’aquests papers, que oferia com perfums d’identitats diverses.

Un programa relativament breu per a l’Òpera, però el públic va sortir satisfet i encantat d’aquesta vetllada equilibrada. Quatre repartiments d’un programa que ofereix papers a un bon nombre de ballarins que es van distingir al desembre en una coreografia de Pina Bausch. L’Òpera de París ha sabut ancorar aquesta versatilitat de repertori i intèrprets els darrers anys. Un projecte artístic que José Martinez pretén perpetuar i desenvolupar.

Vincent Le Baron
Vincent Le Baron, diplômé de droit à la Sorbonne à Paris, a débuté la critique de danse il y a environ vingt ans. Formé par René Sirvin au quotidien Le Figaro, il collabora à deux revues de danse mensuelle, Danse Light et Ballet 2000. Vincent a couvert pour ces supports les saisons de l’Opéra de Paris mais également des représentations en région ainsi qu’en Europe, à New York et à Tokyo. Pendant quelques années de 2014 à 2018, Vincent collabora à altamusica, un site principalement spécialisé dans la musique mais comportant également une tribune de danse. Sa dernière collaboration fut à la prestigieuse Ballet Review qui compta de longues années les signatures prestigieuses de Clement Crisp et Clive Barnes. Occasionnellement il participa à la rédaction des programmes dont ceux du Théâtre du Châtelet à Paris.

Vincent Le Baron, llicenciat en dret per la Sorbona de París, va començar a escriure crítica de dansa fa uns vint anys. Format per René Sirvin al diari Le Figaro, va col·laborar en dues revistes mensuals de dansa, Danse Light i Ballet 2000. Per a aquests mitjans, Vincent va cobrir les temporades de l'Òpera de París però també actuacions a la regió i a Europa, a New York i Tòquio. Durant uns anys, del 2014 al 2018, Vincent va col·laborar a altamusica, un lloc principalment especialitzat en música però que també inclou un fòrum de dansa. La seva darrera col·laboració va ser amb la prestigiosa Ballet Review que durant molts anys va incloure les prestigioses signatures de Clement Crisp i Clive Barnes. De tant en tant va participar en la redacció de programes, entre ells els del Théâtre du Châtelet de París.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close