Dansa

Cadira i ballarí

Dues obres presentades al Mercat de les Flors de Barcelona la primera quinzena de febrer han establert relacions entre la dansa i universos artístics ben diversos. Des de Peter Brook, a qui la ciutat sempre haurà d’agrair l’aprofitament d’aquell espai; passant pel cinema de Wong Kar-Wai, i fins a arribar a la plàstica pròpia de Marcel Duchamp. En tots dos casos, coreografies impulsades per la força del pensament: escenaris plens de reflexions sobre la creativitat, amb les pertinents anàlisis de Gilles Deleuze al voltant del fet artístic, en el primer cas. I l’esforç per atansar l’art als més menuts a través del joc, la seva avantsala privilegiada, en la segona obra.

“Caos_meditativo” de Javier Guerrero s’endinsa en el sempre complex procés creatiu. Pot semblar una obvietat, però és necessari recordar aquí que entre l’aplaudiment de l’última funció i el de l’estrena de l’obra següent, hi ha un silenci clamorós que percudeix insistentment en el cap de l’artista. Aquesta intimitat és compartida per quatre ballarins que ens transporten a la quotidianitat dels objectes: cadires, taules, una televisió i tot d’idees que s’entrecreuen de manera dispersa. Com si es tractés del menjador de casa. En aquest punt, el paper dels referents és clau per entendre de quina manera es construeix una nova producció. En dansa, omplint d’imatges físiques un imaginari intangible. A la recerca d’alguna cosa que, fet i fet, no és res més que un artefacte simbòlic, on el pacte entre qui observa i el moviment dels intèrprets omple de significat el buit temporal i espacial de la representació. I en aquest punt és molt pertinent la relació entre les idees de Peter Brook i el Mercat de les Flors: l’espai que millor representa l’oportunitat d’omplir de sentit la immensitat, segons el seu criteri.

Quatre intèrprets protagonitzen “Caos_meditativo” de Javier Guerrero. Foto: ©Tristán Pérez-Martín

Alguns dels recursos de l’obra resulten una mica insistents, com ara la projecció d’aquelles idees en una paret blanca de fons que cobreix l’arquitectura clàssica de la sala gran. O també les entrades i sortides contínues dels intèrprets, que s’allargassen en excés, sense interactuar mai entre ells, traginant amunt i avall tots els objectes, provocant sorolls i incomoditats vàries en aquell gran silenci creatiu. Es transmet amb intensitat la idea de caos; la soledat del creador; la profunditat de la meditació; i l’encontre amb un mateix, però s’acusa una coreografia que s’hagués pogut fer més evident. No pas perquè falti moviment, que al capdavall és l’essència del llenguatge que empren, sinó perquè en reflectir aquells moments inicials d’una nova construcció coreogràfica, es presenta sense un fil de continuïtat clar.

Manllevant les paraules de Deleuze, citades a la peça, l’art és un acte de resistència. I cap referent millor per a Javier Guerrero que l’extraordinària escena de Happy Together de Wong Kar-Wai on els protagonistes (per fi) ballen un tango a la cuina de casa. Un fragment del film que només es presenta fugaçment, remetent l’espectador a la seva particular capacitat d’imaginar significats o de rememorar experiències. Un recurs brillant que resumeix perfectament la principal intenció de la peça: el viatge des de la intimitat del desordre, cap a la construcció de l’efímer. Que no és cap altra que la substància principal d’un espectacle de dansa (i de la vida).

“La serpillère de Monsieur Mutt” de MA Compagnie, amb Marc Lacourt, al Mercat de les Flors. Foto: ©L’échangeur – CDCN

Per la seva banda, La serpillère de Monsieur Mutt de MA Compagnie, espectacle recomanat a partir dels quatre anys i protagonitzat per Marc Lacourt, convida a la imaginació com a estratègia per copsar el fet artístic contemporani i omplir-lo de significat, dansa i moviment inclosos. I això només és possible, demostren, des de la felicitat i el somriure. Andròmines diverses acompanyen el ballarí en l’escenari, semblaria que amb vida pròpia, en una mena de joc màgic: l’escombra que es mou;  el drap de netejar que el persegueix; i la jaqueta que persistentment cau del penjador. Tot sembla atzarós, fins a descobrir les pautes gestuals que provoquen aquelles situacions que el públic més petit rep amb hilaritat.

Hi ha tota una intencionalitat en aquest extraordinari i ben travat exercici. D’una banda, fer arribar la connexió amb l’art a partir de l’emoció: pràctica sempre més fàcil de definir que no pas de desenvolupar sobre l’escenari. En això, la intel·ligència i la delicadesa del trànsit a partir del qual s’acompanya l’experiència resulten un exemple magnífic d’espectacle familiar: sense renúncies en la transmissió, i alhora fent planer a la comprensió allò que a priori és ben complex. Per un altre costat, dibuixant una línia invisible de relació entre les diverses pràctiques artístiques: les plàstiques i les del moviment. Com per reforçar que és des d’un mateix impuls, la creació i el joc, que són possibles i, el més important, a l’abast dels infants.

Marc Lacourt balla amb el drap de la neteja a “La serpillère de Monsieur Mutt” de MA Compagnie. Foto: ©Stephane Bellocq

Amb una invitació a experimentar a casa de cadascú acaba aquest interessant solo: en un diàleg postfunció breu i improvisat, però realment fascinant si es pensa en les preguntes que feien els nens i nenes assistents a l’artista. Ell no parava d’insistir en una sola idea: experimenteu amb la cadira, l’escombra i les coses que tingueu per casa. Així fareu que tot es mogui.

Jordi Sora
Crític de dansa. Ressegueixo per les platees aquelles propostes que tenen el moviment com a centre de l’experiència perquè sempre és un repte radical parlar-ne. No el tradueixo en paraules: reinvento el seu significat i el comparteixo amb públic i artistes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close