Se celebra un any més el Dia Internacional de la Dansa (DID). És només una excusa, però és un bon moment per atansar la nostra mirada cap a uns professionals que no han deixat de moure’s cap dia: els hi va la forma física, la flexibilitat i la creativitat. Però sobretot les ganes d’expressar d’una altra manera allò que les paraules han esgotat durant el confinament: que l’esperança és dinàmica, i que el gest n’és la seva principal producció.
Els beneficis per al cos de ballar, són ben clars. No hi insistirem. Potser no són tan coneguts els efectes positius per al nostre cervell de veure-ho fer als altres. En aquest sentit, diferents línies d’investigació en l’àrea de la neurociència s’han desplegat les darreres dècades: amb les neurones mirall del nostre cervell com a protagonistes, actives no sols quan es realitza una acció; també en observar a un altre en moviment. The Watchind Dance seria una bona font d’informació si esteu interessats en el tema: un dels centres pioners en la recerca sobre la qüestió.
Aquest mes d’abril hem perdut pel camí el Sismògraf d’Olot, Mercat de la Dansa de Catalunya. Però es reinventarà absolutament: atents a la tardor. També s’havien de celebrar els Festivals de Dansa de València i de Mallorca; i la Mostra de Menorca. La llista és interminable. L’arribada de la primavera és sempre una eclosió de projectes, avantsala d’un estiu que, si no hi ha un miracle, anirà pobre de grans manifestacions en viu. A l’espera de la decisió del Grec, Festival de Barcelona i del més gran en dansa de l’estiu: Impulstanz a Viena, els d’Avinyó i Edimburg ja han desistit. Dissortadament, poc viatjarem aquest estiu a la recerca de les millors propostes de moviment.
Per això és tan important que gaudim de la dansa el pròxim 29 d’abril. I aquestes són algunes de les idees llençades arreu dels territoris. Mireu com ballen, perquè activareu el vostre cervell:
Cesc Gelabert va ser el primer a obrir foc en resposta a la crida de l’APdC, l’associació professional de Catalunya. Amb el hashtag #BallemaCasaDID20 conviden a penjar petites coreografies. Originalitat i improvisació. El missatge de l’any és a càrrec de Montse Otzet, crítica especialitzada en dansa, sempre implicada des de diversos àmbits amb la disciplina: gestió, comunicació i periodisme. Una veu fonamental i sempre acurada. Ens recorda que el gest en moviment és també present en la vida quotidiana; dona igual la grandària i la intensitat de la seva manifestació: “regalim de marques en la sorra de la platja”, adverteix. Podeu llegir el manifest aquí.
A Mallorca han reinventat el Festival per a l’ocasió. El dia 29 presentaran cinc solos en línia per diferents espais municipals tancats aquests dies i que es retransmetran per l’Instagram de Palma Cultura. El solo que obrirà la jornada tindrà lloc a les 10 h del matí i porta per títol “Crisis”, a càrrec de Cati Carrasco i des del Saló de Plens de l’Ajuntament. A les 11:30 h el ballarí Gianni Penna de la companyia Resonancia preverbal, al pati del Casal Solleric. A les 13 h la dansa urbana de Laura Llodrà al Casal de Barri Joan Alcover. A les 16:30 h Mona Belizán, una de les ballarines de “Las Muchísimas”, l’aclamat espectacle de Mariantònia Oliver, actuarà des de la Sala de la Xemeneia del Casal Balaguer. I clourà aquesta particular sessió de dansa en directe a la xarxa, a les 19:30 h Emilio Roig, flamenc contemporani des de la Biblioteca Municipal de Cort. És sens dubte una proposta admirable i esforçada per continuar donant vida als artistes, malgrat les dificultats: “ballant sols i soles, però esperant que ben aviat sigui junts i amb tots vosaltres” com agraden destacar des de l’organització.
A Menorca, les escoles de dansa de l’illa s’han posat d’acord per no deixar de celebrar tampoc el DID i han obert un perfil específic a Instagram: ascdedans on faran classes en directe i un concurs de fotografia. És molt important destacar l’esforç dels centres on s’ensenya dansa perquè sense ells no hi hauria futurs professionals. Enguany, amb una cançó de Queralt Albinyana, han muntat un vídeo amb les professores: serà la sorpresa del dia.
També l’Associació de professionals de València, APDCV, adequant-se a les circumstàncies, han fet canvi de plans. En edicions anteriors del Dia Internacional se celebrava el lliurament dels premis de dansa. Ajornats per unes setmanes, sense data encara, han llençat dues propostes que activaran a través del seu canal de youtube. Conviden, d’una banda, a la reflexió sobre la situació del sector, la del confinament, i la del futur. Amb totes les respostes editaran un vídeo compilat perquè tenen molt clar que només a través de la força de saber-se plegats en circumstàncies com aquestes, podran ser més forts, especialment davant l’Administració.
La segona idea té a veure amb el comunicat Internacional del DID 2020 que enguany ha escrit Gregory Vuyani Maqoma. Demanen als seus associats que enregistrin, en la mesura de les seves possibilitats, amb l’àudio de fons, allò que els inspira el manifest. També es publicarà al seu canal.
“Estem passant per tragèdies inimaginables, en un moment que millor podria qualificar d’època posthumana” – diu el ballarí i coreògraf- “més que mai, hem de ballar amb propòsit, per recordar al món que la humanitat encara existeix.”
Seran, tot plegat, petites marques a la sorra, efectivament. Però ben dignes.
