Van engegar motors fa pocs mesos i ja són una quarantena de sòcies i socis. Es presentaran en societat, de manera oficial, coincidint amb la Quarta Gala de Ballarins Catalans al Món a l’Auditori de Sant Cugat, el sis de novembre. S’hi han constituït com a associació amb l’objectiu de crear comunitat i compartir experiències. Parlem amb el seu president, David Yudes, solista del Royal Ballet de Londres; i el seu vicepresident, Salvador Martínez, actualment al Poznan Ballet Opera House. Només per l’entusiasme i l’empenta que transmeten en la videoconferència amb la qual hem desenvolupat aquesta primera entrevista que concedeixen, és evident que arriben a l’ecosistema de la dansa de casa nostra amb moltes coses a fer i a dir.
Com s’ha impulsat l’Associació Internacional de Ballarins de Catalunya (AIBC)?
David Yudes: Vam llençar la idea el març passat, a partir de la tercera gala. En dansa, a Catalunya, hi passen coses, però mai acaba d’arrencar: estem una mica estancats. Creiem que una de les raons és que no hem estat capaços de crear una autèntica comunitat. Hi ha massa baralles, en el nostre context. I vam veure que hi ha un gran gruix de professionals amb experiència internacional que podríem col·laborar a millorar tot plegat i donar una visió diferent.
Què passa, que sou un col·lectiu no només petit, sinó que també poc avingut?
Salvador Martínez: Entre ballarins, normalment, ens volem ajudar. Ha passat que, de vegades, persones que no són del món de la dansa i que tenen certes responsabilitats, acaben trencant aquests fils. El sector ha evolucionat i ja no valen esquemes antics o models competitius, com abans.
En aquest punt, els hi demano si ens poden posar exemples concrets.
David: Millor que no… Però ja saps que hem assistit a l’aparició de projectes sense continuïtat, d’un any o dos.
Salvador: I segur que només dient això, hi haurà gent al·ludida i serà per alguna cosa.

Tornem doncs a les coses que falten en l’actual teixit: quines serien?
Salvador: Si vols ballar, estem condemnats a marxar de Catalunya. I la veritat, a casa s’està molt bé. Per què no fem valdre tots plegats el sector; la qualitat dels intèrprets formats aquí i ens permetem crear vincles que ens enforteixin? Per exemple: creant una xarxa de comunicació. Quan vaig marxar per primer cap a Polònia a fer una audició no tenia ni idea que, en aquests moments, hi ha cinc ballarins catalans treballant per aquí.
David: Just ens estem posant en marxa. La gala a Sant Cugat serà la gran presentació de l’entitat. Hi haurà diversos esdeveniments per donar a conèixer-nos: aviat tindrem notícies. I ens estem plantejant també portar estrelles internacionals poc conegudes aquí.
Salvador: També volem organitzar conferències i col·loquis, on tractarem de com és la vida en companyies de fora, per als ballarins que s’ho estiguin plantejant i com a model a seguir aquí. Així com masterclas i cursos d’estiu.
A Catalunya, hi ha una separació clara de públic entre la dansa contemporània i el ballet i/o clàssica. I és de generacions diferents. Creieu que l’AIBC pot contribuir a superar això?
David: Mira, aquí a Londres això no passa. Les companyies de dansa d’arreu combinen els dos llenguatges, sense problema. I nosaltres creiem que tenen la mateixa importància. Des de l’Associació tenim clar que volem unir els dos àmbits.
Salvador: I també la dansa espanyola, que per primer cop es podrà veure en la quarta gala. La dansa és una: només importa la qualitat. Hi ha un discurs d’elitisme de la clàssica que s’ha de superar.

ot i que, reconeixereu amb mi, que el ballet i la dansa clàssica tenen encara pendent una renovació més profunda (escenogràfica, de rols de gènere, de missatge…)
Salvador: Si arriben a Catalunya companyies de segona categoria, és normal que hi hagi aquesta visió.
David: En l’actualitat s’està fins-i-tot plantejant que algunes coreografies no toquen per al temps que corren. Aquesta línia ha d’arribar aquí. Això ajudaria a millorar-ne la visió i seria un dels objectius de la nostra associació.
Tot això que estem parlant, en un context que sembla propici: amb un boom de companyies al país.
David: Ens encanta que companyies com el Ballet de Barcelona estigui trepitjant tan fort i estem en contacte amb ells per a futures col·laboracions. Esperem anar creant aquests vincles amb la resta d’experiències que s’estan impulsant.
Finalment, seria un somni de l’associació que Catalunya tingués una companyia pròpia?
“Tant de bo! Amb el temps, però tant de bo!” quasi responen els dos alhora.
Salvador: Però amb un bon projecte darrere i els diners suficients! Això sí.
L’Associació Internacional de Ballarins de Catalunya tot just engega. I ho fan amb idees molt clares i aposten per una comunitat de dansa de qualitat i honesta. Cal celebrar-ho. A l’espera que estrenin web pròpia, els podeu seguir a Facebook i a Instagram.