Dansa

Dansa al carrer i de petit format

Dos nous festivals se sumen a l’oferta de setembre: el Festival Internacional de Microdansa Itinerant “15m2”, que ha tingut lloc a Santa Coloma de Farners; i el Festival “Moujuïc” de Barcelona, que es durà a terme del 18 al 19 de setembre. Reivindiquen la dansa de carrer i de petit format. Perquè aquest tipus de produccions tenen especificitats pròpies i un mercat potencial programador. S’estrenen el mes en el qual aficionats i professionals es van retrobant per diversos punts de la geografia: “Per amor a l’Hart”, a l’Hospitalet de Llobregat, del 16 al 18; i la sempre imprescindible Fira Tàrrega, que just acaba de tancar edició.

“Última Vértebra” és l’associació que ha promogut el Festival 15m2, liderada per Anna Garreta i Quim Vilagran. Vetllen per la investigació, la creació i la difusió de nous llenguatges escènics. “La peça curta de dansa permet concentrar una idea, amb delimitació de vocabulari, de llenguatge i manera d’explicar-se” ens diu Xevi Dorca, president de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC), entitat que dona suport a la iniciativa i membre del jurat 2021. Es van presentar deu peces de microdansa, d’un màxim de vint minuts de durada. Vinculades amb la ciutat on tenia lloc l’edició i al voltant del centenari del naixement de l’artista plàstic Josep Beulas.

Entre les premiades, destaca una estrena: “Eixos” d’Agnès Balfegó Brull, amb l’acompanyament artístic de Leandro Cánepa Alonso. Es tracta d’un solo força exigent en l’àmbit interpretatiu perquè està dividit en dos episodis, cadascun dels quals corresponents a una línia de les coordenades. Aquesta disposició espacial també marca les posicions clàssiques de la dansa: el treball arran de terra i en la vertical. Se significa, no només la dificultat per compaginar ambdues opcions; sinó sobretot les implicacions que té per a la mirada. Tant en l’àmbit de la mateixa creació, com en el paper de l’espectador. És, efectivament, una peça de forta abstracció, que la coreògrafa i ballarina explicita i ajuda a entendre amb uns fragments de text: però sobretot amb un exercici de precisió i un fraseig tècnic pròxim i comprensible. Transforma la idea en un delicat moviment en tots dos eixos, amb destacada presència escènica i excel·lent capacitat expressiva.

“La coherència narrativa és un dels aspectes creatius que cal destacar en les peces de microdansa” comentava Maria Buenavida, directora del Centre de dansa d’Art, de Santa Coloma de Farners i també membre del jurat. “I la hibridació de llenguatges: dansa i teatre, la qual cosa facilita la connexió amb el públic” afegeix Quimeta Camí, membre de la Comissió Any Beulas i també jurat del Festival.

“Fight” de la companyia Lasala ha tornat a meravellar el públic de Fira Tàrrega. Foto: Etanowski.

Fira Tàrrega també presta bona atenció a la dansa de carrer i és fàcil coincidir amb programadors de centres cívics o certàmens de municipis grans i petits a la recerca de noves propostes. “Les peces curtes es programen sobretot en festivals, al carrer i excepcionalment en algunes sales de creació” diu Xevi Dorca. El grup basc Lasala ha presentat la seva nova producció, en gira per tot l’Estat: “Fight”. Ben coneguts pel públic de la Fira, són un paradigma com a model a seguir en les peces curtes i de carrer. En primer lloc per la qualitat tècnica del material que presenten. Imprescindible, en aquest capítol, és clar, comptar amb dues ballarines precises i impecables: Garazi Etxaburu i Paula Parra. S’hi ha de sumar una direcció sempre atenta a simplificar i concretar al màxim la coreografia: Judith Argomaniz amb el suport de Jaiotz Osa. I una idea clau, específica, que es pugui explicar en quinze minuts, sense derivades impossibles i el màxim de neta per al públic, en aquesta peça al voltant del binomi de la lluita humana, com a element de vinculació primigeni de les comunitats. Així construeix aquest grup un èxit darrere d’altre. I el que és encara més interessant: amb un llenguatge coreogràfic, una expressivitat corporal i un catàleg de moviments que enganxa tota mena de públic: per la seva actualitat, modernor i, alhora, vinculació indestriable amb la formació més clàssica i en contemporània del seu elenc.

“Scotoma” de Lisard Tranis & Clémentine Télesfort es podrà veure al Festival “Per amor a l’Hart”. Foto: Carolina Stefano.

Els pròxims dies encara hi haurà més dansa al carrer i de petit format. Majoritàriament gratis. Tot seria interessant de visitar i conèixer. Una selecció possible:

Festival Moujuïc, organitzat pel Graner (el centre de creació de la dansa) que presentarà cada dia dos peces amb una mediació: una petita explicació abans de cadascuna. D’una de les peces us n’hem parlat aquí: “Cossoc” de Magí Serra i Anamaria Klajnšček, on gaudireu de la màgica comunicació entre el duet protagonista.

També destacar al Festival Per Amor a l’Hart de l’Hospitalet de Llobregat l’obra “Scotoma” de Lisard Tranis & Clémentine Télesfort, estrenada al Festival Danseu 2021 i que vol reflexionar sobre el valor de l’escolta activa.

L’interès d’aquestes creacions de petit format és indiscutible i cal celebrar que cada cop hi ha més oportunitats per presentar-les i poder gaudir-les.

Jordi Sora
Crític de dansa. Ressegueixo per les platees aquelles propostes que tenen el moviment com a centre de l’experiència perquè sempre és un repte radical parlar-ne. No el tradueixo en paraules: reinvento el seu significat i el comparteixo amb públic i artistes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close