Dansa

Dansa artesanal

Amb una mirada atenta és relativament fàcil distingir un producte únic de la fabricació industrial. La definició d’allò “fet a mà” s’escau molt bé en l’àmbit de la dansa quan s’està davant d’una obra elaborada a partir de l’edificació pacient i reflexiva de pautes coreogràfiques que serveixen al conjunt, però que tenen el seu sentit en cada secció de la partitura.

Puntades que teixeixen discretament un entramat de sentit, des del moviment i el seu estudi minuciós. El gest que aprofundeix en un valor seriat, per acabar configurant una peça que es pugui reproduir —repetir— en un o altres escenaris; des de la construcció lenta i discreta a l’estudi. Si hi sumem la labor de simplificar, sense perdre l’essència, aspectes diversos de certa complexitat conceptual, serem davant autèntiques obres que requereixen qualificats artífexs, això és: persones (ballarins aquí) d’una especial habilitat.

Aina Alegre és una artesana del moviment. No sols perquè el seu treball està farcit d’esforç instrumental i referències a la tradició; sinó sobretot perquè respira modernitat, alhora que emmiralla tot aquell conglomerat de dedicació i centrament que requereix una acurada composició. Artista resident al Mercat de les Flors, tot i que desenvolupa la seva carrera a París, ha presentat a la ciutat el solo R-A-U-X-A, una producció del 2020. Molt atentes perquè en els pròxims dies es podrà veure també La nuit, nous autres (2019), estrenada en aquella ocasió a la lamentablement desapareguda Sala Hiroshima, on es reserva el paper de coreògrafa i on ballen tres intèrprets: els dies 2 i 3 de març.

Els elements visuals i sonors són tan importants com la dansa a “R-A-U-X-A” d’Aina Alegre. Foto: Jan Fedinger

De R-A-U-X-A dues constatacions: la qualitat tècnica de la representació i el meticulós engranatge amb el conjunt d’elements de l’espectacle: la creació i música en directe de Josep Tutusaus, la il·luminació de Jan Fedinger, el disseny de l’espai de James Brandily, el vestuari d’Andrea Otin, i el consell dramatúrgic de Quim Bigas. La dansa és una feina d’uns molts que s’apleguen al voltant del gest ballat, ni que sigui en solitari com és en aquest cas. Un cos que executa un ampli ventall de possibilitats: des de la vibració, la pulsació, el diàleg que ressona sempre de manera llunyana amb la cultura popular i tradicional, així com una investigació molt acurada al voltant de la percussió com a element central de la proposta.

I encara hi ha un element definitiu en tot plegat: la senzillesa. Aquella singular destresa sobre el fet artístic que permet atansar-se a experiències comprensibles, diàfanes a l’enteniment; sense renunciar a la profunditat de camp. És aquí on el joc teatral s’amplifica en diverses mirades, on s’apel·la el públic d’una manera extraordinària. Des del bàsic i fonamental gaudi estètic del moviment i el gest ballat; fins a arribar a la seva anàlisi i noció, sempre provisional: bastint de significat mons imaginaris juntament amb la creadora, en una acció sincronitzada mentre es mira.

Àngel Duran ret un homenatge a l’ofici de filatures a “Unravel”. Foto de la promoció.

La bona feina, pausada i reflexiva és també la característica principal d’Àngel Duran. Aquests dies, gràcies a Districte Cultural, circuit als Centres Cívics de Barcelona, es pot tornar a veure Unravel. Hi ha darrere una tasca preciosa de recerca històrica al voltant de les condicions de vida de les treballadores i obrers de les fàbriques i colònies tèxtils. Just quan l’artesania va deixar pas a la manufactura en sèrie. Es tracta d’un solo, on s’acompanya en escena amb unes senzilles estructures que fan de maniquins amb la indumentària grisa clàssica. Construeix al seu entorn una memòria subtil i respectuosa, en un viatge que dura uns trenta minuts, que dignifica la posició d’aquelles persones en l’engranatge del capitalisme industrial; i el relaciona amb les il·lusions, les esperances, i la vida quotidiana, també emocional i afectiva.

Hi ha una saviesa corporal que el coreògraf i ballarí sap emprar quan retrata la limitació dels moviments. Pensem-hi per un instant: les cadenes de muntatge, com en les antigues filadores, condicionen enormement el gest humà, per moltes hores obligats a fer-ne uns pocs d’iguals i monòtons. No hi hauria millor expressió que aquest art per significar-ho. Resulta, de fet, paradoxal perquè és ben conegut el paper que la repetició té en la dansa. I és gràcies precisament a aquest contrast que és ben fàcil posar-se a la pell d’aquells a qui representa.

“Unravel” d’Àngel Duran és una peça de dansa amb una forta investigació històrica darrere. Foto de la promoció.

Després hi ha el disseny d’una dramatúrgia, una filatura en tota regla, des de la qual recrea una història d’aproximacions i fugides. El protagonista ballant amb aquelles figures inertes, que gairebé acaben sent fantasmagòriques, i on es retrata una difícil dicotomia: no altra que l’esperança. Aquella advertència de Prometeu quan dona als homes el foc (la tecnologia): les vanes esperances de controlar-lo. I és en aquest context que el ballarí transmet de manera més intensa, a través de la seva expertesa expressiva i presència, tota la dificultat del pas de l’artesania (a la qual ell no renuncia com a coreògraf) i la producció en sèrie. Al març i abril a Barcelona i en altres municipis de Catalunya.

Jordi Sora
Crític de dansa. Ressegueixo per les platees aquelles propostes que tenen el moviment com a centre de l’experiència perquè sempre és un repte radical parlar-ne. No el tradueixo en paraules: reinvento el seu significat i el comparteixo amb públic i artistes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close