Dansa

Dansa i Escola

Les escoles de dansa són el principal espai d’aprenentatge del llenguatge del moviment, especialment per als infants. Així ho explicàvem en el primer article d’aquesta sèrie, on vam abordar la situació dels més petits: Mamà, jo vull ballar! Però no deixa de ser una paradoxa que només uns quants centres estiguin reconeguts pel Departament d’Educació. Hem volgut indagar una mica en la qüestió. També ens hem interessat per fer un repàs general a les possibilitats que ofereix l’etapa de l’ensenyament primari: des de la integració de la dansa en el currículum; passant per projectes específics. És una relació intensa, aquesta entre dansa i escola: sovint ignorada i encara menys reconeguda.

Marisa Yudes és presidenta de l’Associació d’Escoles de Dansa Autoritzades (AEDA). Ens explica que els centres acollits al Decret 179/1993, i actualment en fase final de revisió per a la seva actualització per part de l’Administració, són uns 71: “juntament amb els de música, els únics que realment podem denominar-nos escoles de dansa, segons aquella normativa.” Espera que s’introdueixin esmenes en el nou redactat proposat: n’han fet diverses, segons sembla. Perquè reivindiquen molt clarament el seu lloc en l’ecosistema educatiu: “passem inspeccions, complim amb els requisits tècnics i, sobretot, de titulació del professorat. Estem obligades a presentar dades anuals i som les úniques que podem, coincidint amb l’etapa de l’ensenyament secundari obligatori (ESO) i el batxillerat, demanar les equivalències: si cursen més de sis hores amb nosaltres, l’alumnat obté convalidacions en l’institut.” La majoria de centres són privats i ofereixen un programa complet: ballet, dansa contemporània i dansa espanyola. Comencen de ben petits, però amb la idea que no tots seran futurs professionals. Ara bé, amb una clarificació de conceptes: “perquè nosaltres som dansa acadèmica: estudien ballet, no fan ballet.”

És important en aquest punt assenyalar l’acompanyament professional que ofereixen: “un model educatiu i pedagògic amb el qual garantir, més enllà dels espais adequats, mestres de ball titulats pel Conservatori Superior, en Pedagogia de la Dansa. Oi que tu vas a un metge titulat en Medicina? Doncs això és el mateix.” I des d’aquesta expertesa van dibuixant un programa que va des del treball amb els petits amb els jocs, la utilització de l’espai, les cintes i pilotes; fins a arribar als cursos més grans abans de la inscripció al Conservatori professional, on es comença habitualment amb dotze anys.

En temps de pandèmia, com és conegut i malgrat el reconeixement oficial per part d’Educació i la feina vital que desenvolupen en la formació dels infants, van haver de tancar moltes setmanes. “I en tot aquest temps el conseller no ens ha volgut rebre i hem acabat demanant la seva dimissió. Mira: et diré una cosa. Tant de bo estiguéssim regulats per la normativa que hi ha a la resta de l’Estat.”

L’escola Pereanton de Granollers incorpora la dansa al seu currículum en tot l’ensenyament primari. Foto: Mireia Padrós

I els altres infants, els que no segueixen classes en aquest tipus d’escoles, quina és la relació que tenen amb la dansa? Doncs també és present a l’escola ordinària. Més que no pas pot fer la sensació, perquè és un llenguatge que permet a l’alumnat el desenvolupament de destreses i competències no només físiques, sinó sobretot de treball en grup, expressives i comunicatives. Us presentem tot seguit un parell d’exemples ben reeixits.

L’Escola Pereanton de Granollers és un centre de titularitat pública que té la música com a eix vertebrador del Projecte Educatiu. Tots els cursos fan dansa amb Carmen Nájera, titulada per l’Institut del Teatre i contractada per l’Ajuntament de la ciutat: “és que la dansa i la música, com saps, estan íntimament lligades.” De manera que és present en el currículum: “tenim un ritme intern, una musicalitat que mobilitzem amb aquesta formació.” Reivindica fortament que sigui un especialista en dansa qui se n’encarregui en l’ensenyament primari: “tampoc el mestre d’educació física rep la preparació necessària a la Universitat. Les titulades som les persones adequades.” I aquesta escola es va fer conscient del tema i va demanar la complicitat del Consistori per fer-ho possible. Al centre treballen amb el mètode Dalcroze, que relaciona els moviments naturals, el ritme i les capacitats d’imaginació i de reflexió. Activitats que les sessions que ella fa acaben de fusionar definitivament: “dansa creativa, amb consignes diferents, que permet una dinàmica global de coneixement del cos, com a òrgan i instrument expressiu.”

La incorporació dels especialistes en Pedagogia de la dansa del Conservatori Superior als col·legis, com a docents, és una de les greus mancances de l’actual sistema. Una generalització d’aquesta figura permetria estendre el model perquè aprofitessin l’oportunitat tot el conjunt d’infants: “si obres el cos, obres la ment. Una classe de dansa una estona abans d’altres matèries, facilita connexions de coses. Aspecte aquest vital, per exemple, en la comunicació amb aquells que acaben d’arribar al país i que encara no dominen l’idioma: gràcies al moviment troben la manera ràpida d’integrar-se.”

L’Escola Els Alocs de Vilassar de Mar treballa en complicitat amb l’Associació Sudansa. Foto: Escola Els Alocs

A l’Escola Els Alocs de Vilassar de Mar, també pública, compten amb el suport de l’Associació Sudansa, una entitat que té per objectiu atansar els creadors. Durant unes hores, una coreògrafa o companyia, la mestra del grup i l’alumnat duen a terme unes sessions de dansa. L’objectiu és compartir una experiència artística, que es desplega partint de la improvisació i el reconeixement del moviment com a “escriptura coreogràfica”, segons defineixen ells mateixos, la qual cosa facilita el gaudi personal i una “construcció de la seva relació amb els altres, dins d’un marc cultural i artístic.”

Aquesta capacitat extraordinària de la dansa per esdevenir educativa, més enllà del gest ballat, és la base sobre la qual treballen en el seu projecte d’escola, estenent l’experiència per tots els cursos. “Fa quinze anys, quan es va inaugurar el centre, érem completament analfabetes en contemporània – ens explica Rosa Maria Soldán, mestra responsable del programa – ens agrada dir-ho. Però vam descobrir que pot ser un llenguatge respectuós amb la manera de bellugar-se de cada infant.” Treballen a través de consignes, i a partir d’aquí s’elaboren les coreografies. “I fem un treball global: hem escrit haikus; ens hem endinsat en el corrent artístic dels fauvistes; en l’arquitectura i la poesia; ara estem investigant sobre l’univers, etc. Aspectes diversos des de totes les àrees de coneixement”. En el Projecte Educatiu s’incorpora aquesta idea i fan sessions amb les famílies i els nens i nenes. “Hem anat fent lloc a la dansa, connectant-la no només amb el currículum; sinó també amb les festes i celebracions” ens diu Lluís Rodríguez, director del centre. “Els grups que ballen junts, generen una cohesió i un ambient especial; a més d’afavorir la creativitat.”

Són models diversos d’incorporació de la dansa a les escoles, que depenen sovint de la voluntat i la bona feina dels equips docents dels centres implicats. Projectes que, juntament amb les escoles especialitzades fora de l’horari escolar, expandeixen el moviment per tota aquesta primera etapa en la formació dels infants.

Jordi Sora
Crític de dansa. Ressegueixo per les platees aquelles propostes que tenen el moviment com a centre de l’experiència perquè sempre és un repte radical parlar-ne. No el tradueixo en paraules: reinvento el seu significat i el comparteixo amb públic i artistes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close