Un cop més, reivindicar la necessitat d’una programació que combini sàviament la promoció i l’acompanyament de les companyies del territori, i alhora ens atansi als estils i maneres de fer foranes. Aquesta seria la fórmula més encertada per a la dansa contemporània, justament perquè és allò que passa en l’actualitat i amb qui ens volem emmirallar. Tot això, és clar, suposats els recursos necessaris per a fer-ho possible. Però aquest és un altre tema. Al Mercat de les Flors ha arribat per fi, després de dues cancel·lacions per la pandèmia COVID-19, la companyia quebequesa Catherine Gaudet, amb una peça per a cinc intèrprets: “The Pretty Things (Les jolies choses)”.
Repeticions, gestos mecànics dividits en seccions i un metrònom que perd el pas. Així es podria resumir aquesta experiència de gairebé una hora de durada de la Compagnie Catherine Gaudet. Incansable. Exigent. També per al públic. Amb una entrega total dels seus cinc ballarins. Cossos sotmesos que es mouen al ritme que marca el to regular de l’aparell de control de les pulsacions. Fins que tot es trenca i apareixen les primeres i subtils alliberacions. Moviments destarotats, sobtats, sense solució de continuïtat. Així comença, relata el programa de mà, el difícil viatge des del sotmetiment i la conformitat; a la llibertat i l’empoderament. Sona una mica naïf, però és el sentit que la creadora volia donar a la peça.
No és cap novetat substancial, hem vist obres semblants. Especialment de la mà del creador italià Alessandro Sciarroni. Aquest, molt focalitzat en els referents de cultura popular; la creadora canadenca amb la intenció de dotar de sentit social la seva intervenció. Potser és aquí on queda gran tot plegat. Perquè cal un acompanyament per entendre cap a on vol anar, en el conjunt de l’espectacle. El desenvolupament dels intèrprets és tan inaudit, tan compromès, malgrat no ser ni perfecte, ni mil·limetrat com s’esperaria d’un producte com aquest; que resulta sobrer dotar-lo d’una capa embolcalladora, perquè tot és molt clar: el metrònom ha perdut el pols i també el sentit de la seva funció. Només queda el plaer de voyeur de l’espectador: ni una cara de patiment perquè es tracta d’exonerar-se de tan pesada subjugació. Sobta com respiren de tranquils després de moure’s sense parar durant aquesta llarga estona. És la disciplina feta cos.
Són moltes les produccions internacionals que acollirà aquesta nova programació del Mercat de les Flors. Panorama Taiwan és un cicle dedicat a la dansa contemporània de l’illa del Pacífic. Al novembre actuarà la Cloud Gate Dance Theatre of Taiwan, considerada una de les millors companyies del món. Amb una peça de gran format al voltant d’una narració de Taipei, tindrem ocasió de copsar una construcció coreogràfica energètica i farcida de color. “13 Tongues” transita des de la música popular a l’electrònica. I serà possible la seva presentació a la ciutat gràcies a la decidida campanya de promoció de la dansa contemporània del Ministeri de Cultura de la Xina.
Pocs dies després una altra obra internacional per marcar en vermell al calendari: la lectura que ha fet Anne Teresa De Keersmaeker sobre “The Goldberg Variations” de Johann Sebastian Bach, amb el piano en directe d’Alain Franco en les representacions a Barcelona. Torna a la substància petita, després d’una peça de gran format inèdita entre nosaltres “The Six Brandenburg Concertos”, també amb música del compositor alemany. La veritat és que el format íntim s’adiu molt a la sonoritat que l’acompanyarà i a la introspecció característica de l’artista belga. Probablement, una coreografia més propera a la celebrada “Partita 2” que va ballar fa uns anys amb Boris Charmatz. Emotivitat i contenció per a una espiritualitat desbordada.
