El cor de noies de l’Orfeó Català acompanya a Kukai Dantza i Sharon Fridam a les funcions de l’espectacle “Erritu” al Mercat de les Flors. Vint-i-cinc veus femenines faran volar als ballarins bascos. Jon Maya Sein, director de Kukai, ens desvetlla com ha sigut la creació d’aquesta peça que ens apropa als rituals de sempre.
“Erritu”
Kukai Dantza & Sharon Fridaman
Idea Original: Jon Maya Sein
Coreografia: Sharon Fridaman
Cor: Cor de noies de l’Orfeó Català
Del 21 al 23 de febrer de 2020
Mercat de les Flors. Barcelona
Una de les línies de la companyia Kukai Dantza de Erreteneria (Gipúzkoa) és la de treballar amb un creador convidat…
Sí. L’única condició que posem és que l’artista incorpori la dansa folklórica basca, segell de la nostra companyia. En el cas de “Erritu”, que vol dir ritual, hem treballat amb l’israelita Sharon Fridman, director, coreògraf i director de la Companyia Sharon Fridaman. Des de la nostra fundació l’any 2001 hem creat diversos espectacles propis i també col·laboracions amb la companyia Tanttaka Teatroa i amb coreògrafs com Cesc Gelabert, Israel Galván, Jone San Martín (The Forsythe Ballet), La Intrusa Danza, Marcos Morau / La Veronal…
Què aporta Sharon als vostres ballarins…
Sharon va ser la primera persona que em va venir al cap. Ell ve del folklore israelià i ofereix als nostres ballarins una nova fisicalitat i qualitat de moviments basada en el contact.
Al Mercat de les Flors estaran molt bé acompanyats pel Cor de noies de L’Orfeó Català fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó. Per què veus femenines…
Quan viatgem tenim molt clar que no volem fer només “un bolo” sinó que volem assajar i fer especial l’espectacle. Per aquesta ocasió vam pensar que el Cor de noies era molt adequat.
El Cor de Noies de l’Orfeó Català també va néixer l’any 2000 i està integrat per quaranta joves de setze a vint-i-cinc anys. La seva directora, Buia Reixach, està molt contenta de treballar amb Kukai on cantaran vint-i-cinc veus…
Som un cor bàsicament acostumat a fer concerts en el format més tradicional, i el fet de fer un projecte amb una companyia de dansa té un component escènic molt important. El Palau de la Música està apostant molt per l’activitat dels cors i l’obertura de mires, i així surt de l’entorn de la música coral en el sentit clàssic i col·labora amb altres disciplines. Ja vam fer el projecte El monstre al laberint al Grec 2019.
Una experiència molt profitosa…
En els assajos ja es veia l’energia que afegeixen les veus de les noies. Tot flueix lentament. Han hagut d’aprendre a conviure en l’escenari amb els ballarins. La màgia que es crea en escena es transmet al públic. El fet de no cantar en graderies trenca la solemnitat. Aquesta temporada també presentem “La vie en rose” al Cicle Coral de l’Orfeó Català amb la col·laboració de Santi Serratosa (percussió corporal) i direcció escènica de Dani Coma.
Música i dansa fan un bon binomi…
Tenia moltes ganes d’unir les dues disciplines. Les noies del cor no ballen però sí que fan alguns moviments i fins i tot tenen un espai d’improvisació. I Luis Miguel Cobo i David Azurza són els creadors musicals. És el primer cop que treballo amb David; no ens coneixíem i ens vam conèixer a París però el divertit és que vivim a trenta quilòmetres. Ell va fer una llarga gira amb Israel Galván i amb nosaltres és una peça imprescindible perquè també està a l’escenari.
Què ens explica Erritu?
És una història vital. Estats que van des del naixement al caos, passant pel desert de la soledat, fins a arribar a la trobada, l’amor i, finalment, la mort.”Avui com ahir, els rituals proposen un apropament a la puresa, a l’escolta, als espais que ens poden apropar a les respostes, a l’amor, a les arrels”.
On s’ha vist Erritu?
Aquest espectacle el fem en formats molt diferents. Per exemple, a Catalunya, l’hem fet a dos espais molt especials. A Olot a dins d’un cràter i a la Catedral de la Seo de Manresa. Al Mercat ho fem amb un format més clàssic perquè estem a una sala amb el públic assegut en les graderies. Des que entres ja està succeint alguna cosa…
Kukai és una companyia de dansa que viu amb el suport del Ajuntament d’Errenteria…
Treballem amb un equip estable i l’Ajuntament ens deixa un espai per assajar. Jo sóc dansarí; la dansa tradicional és el nostre origen però som una companyia contemporània. Tots els ballarins venim de la dansa tradicional però ens hem adaptat als nous temps. A Erritu veurem a quatre ballarins i dues ballarines. Una dada curiosa és que abans la major part de la dansa tradicional l’interpretaven homes i ara això ha canviat i la majoria són dones. També hem de destacar que encara existeix el dansarí hi ha molts joves que estudien aquesta disciplina.
