Dansa

Escapada sueca a Berlín

Doble entrada al repertori del Berlin Staatsballet amb una al·literació de coreògrafs suecs de diferents generacions, Mats Ek i Alexander Ekman, però amb obra consolidada i reconeguda arreu del món de la dansa. Un públic nombrós i entusiasta que confirma el caràcter assenyat d’aquesta programació.

A sort of…
Música: Henryk Gorecki (1933-2010)
Coreografia: Mats Ek
Cacti
Coreografia: Alexander Ekman
Música: Joseph Haydn (1732-1809), Ludwig van Beethoven (1770-1827) i Franz Schubert (1797-1828)
Staatsballet de Berlín
Deutsche Oper Berlín
Dimecres, 22 de març de 2023

La Deutsche Oper Berlin a la Bismarck Strasse és un edifici auster i brutalista i, donada la riquesa de l’oferta cultural de Berlín, continua sent molt difícil d’omplir. La fama dels dos coreògrafs suecs Mats Ek i Alexander Ekman o bé el boca-orella va fer la seva feina perquè la sala està plena, el públic de diverses edats i l’èxit de cadascuna de les dues obres és evident. Més enllà de la nacionalitat sueca dels dos coreògrafs, les dues obres tenen en comú que van ser creades pel Nederland Dans Theatre de la Haia amb més de deu anys de diferència. Aquesta meca de la dansa moderna a Europa va acollir durant dècades el màxim que el Staatsballett pot presumir d’aconseguir.

El programa comença amb l’obra de Mats Ek, A sort of…, l’atmosfera surrealista de l’univers del coreògraf suec sorprèn amb la seva parella principal, l’home vestit amb un abric rosa femení i la dona amb un vestit marró més masculí. Mats Ek explora en un pas de deux la riquesa i complexitat de la parella, la companyonia de llarga durada, com la formada amb Ana Laguna, la seva intèrpret, creadora inoblidable del paper de Carmen. Continua a la recerca de personalitats, poc afí sovint a les jerarquies pròpies de les companyies de dansa clàssica.

Per a aquesta primera parella es basa en el cos de ballet de Berlín i, amb la seva agudesa habitual, ens descobreix dos magnífics intèrprets: Tabatha Rumeur i Eoin Robison. Com tots els seus companys i uns quants demisolistes, els ballarins van agafant força en la interpretació. L’estil de Mats Ek requereix una sòlida tècnica clàssica, una forma de poder i un ancoratge al sòl que contrasti amb el caràcter eteri del ballet clàssic, però un treball exigent amb el coreògraf i els seus mestres de ballet permet operar aquesta transformació.

A sort of…, de Mats Ek Ek @Yan Revazov

L’elecció de la música de Mats Ek és crucial i assenyada, com ho demostren les dues partitures enregistrades per Henryk Gorecki. L’ús contemporani del clavicèmbal en particular es fa ressò de l’ús modernitzat per part del coreògraf del material clàssic. És difícil dir què és més electritzant, si la música o la coreografia, però l’alè d’aquesta obra creada l’any 1997 continua sent cridaner i explica la demanda d’entrades a l’entrada del teatre. La col·laboració amb Mats Ek amb la companyia berlinesa és la primera, certament tardana, però ben trobada.

L’homonímia parcial d’Alexander Ekman ha provocat sovint la comparació amb Mats Ek, però la seva escola i el seu llenguatge no tenen tant en comú. Alexander Ekman probablement sembla més conceptual i el seu llenguatge coreogràfic com a tal més difícil de caracteritzar. Cacti és la seva obra més coneguda i representada arreu del món. El seu èxit prové de l’espectacularitat del conjunt, les llums i els comentaris irònics sobre la dansa i els seus elements constitutius, inclòs el pas de deux. Com a tal, Danielle Muir i Johny McMillan destaquen en una dansa que el text vesteix amb humor. Malgrat una narració en anglès que no és tan fàcil d’entendre, el públic reacciona ràpidament davant d’aquest humor totalment suec. La trentena de ballarins, tots els graus combinats i aplanats, funcionen a l’uníson. Un cos de ballet modern i una obra insòlita que sempre sorprèn malgrat les nombroses i recents reposicions almenys a Europa.

A la pregunta de si hi ha una escola sueca, la resposta continua sent ambigua, però és segur que Mats Ek no acceptaria estar al mateix programa amb Alexander Ekman si no es valorara la seva feina. És una aposta segura que el públic de l’Staatsballett amb aquesta doble entrada al repertori associarà en el futur aquests dos mestres suecs. De manera anecdòtica, el programa es compon de dos petits llibrets independents, com si cadascuna de les peces pogués en un futur recuperar la seva autonomia. Ens deixem somiar amb quines associacions podria participar la nova direcció artística de Christian Spuck. Un programa a seguir per a les pròximes temporades.

Vincent Le Baron
Vincent Le Baron, diplômé de droit à la Sorbonne à Paris, a débuté la critique de danse il y a environ vingt ans. Formé par René Sirvin au quotidien Le Figaro, il collabora à deux revues de danse mensuelle, Danse Light et Ballet 2000. Vincent a couvert pour ces supports les saisons de l’Opéra de Paris mais également des représentations en région ainsi qu’en Europe, à New York et à Tokyo. Pendant quelques années de 2014 à 2018, Vincent collabora à altamusica, un site principalement spécialisé dans la musique mais comportant également une tribune de danse. Sa dernière collaboration fut à la prestigieuse Ballet Review qui compta de longues années les signatures prestigieuses de Clement Crisp et Clive Barnes. Occasionnellement il participa à la rédaction des programmes dont ceux du Théâtre du Châtelet à Paris.

Vincent Le Baron, llicenciat en dret per la Sorbona de París, va començar a escriure crítica de dansa fa uns vint anys. Format per René Sirvin al diari Le Figaro, va col·laborar en dues revistes mensuals de dansa, Danse Light i Ballet 2000. Per a aquests mitjans, Vincent va cobrir les temporades de l'Òpera de París però també actuacions a la regió i a Europa, a New York i Tòquio. Durant uns anys, del 2014 al 2018, Vincent va col·laborar a altamusica, un lloc principalment especialitzat en música però que també inclou un fòrum de dansa. La seva darrera col·laboració va ser amb la prestigiosa Ballet Review que durant molts anys va incloure les prestigioses signatures de Clement Crisp i Clive Barnes. De tant en tant va participar en la redacció de programes, entre ells els del Théâtre du Châtelet de París.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close