Fam de dansa. Això és el que tenen els divuit ballarins i ballarines que integren IT Dansa, la Jove Companyia de Dansa de l’Institut del Teatre. La pandèmia els va obligar a canviar les classes presencials per telemàtiques i a substituir els balls en grup a l’escenari per solos al menjador de casa. El coronavirus també els va robar la gira europea que els havia de permetre fer una vintena d’actuacions per França, Alemanya, Suïssa i Finlàndia, a més de diverses funcions a Catalunya. Tot va caure. Però malgrat els projectes i les il·lusions frustrades, la companyia torna a ser al peu del canó. Aquest setembre s’ha reprès el treball presencial i els joves d’IT Dansa només volen una cosa: ballar.
IT Dansa va néixer el 1996 com un projecte pedagògic de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Es tracta d’un curs de postgrau de dos anys de durada per al perfeccionament i la pràctica professional de joves ballarins i ballarines. Els alumnes que hi participen reben una petita beca mentre es formen per assolir l’excel·lència tècnica i artística en dansa. Durant els dos anys d’estada, treballen un repertori de coreografies de destacats artistes i tenen l’oportunitat d’exhibir la seva feina en espais escènics nacionals i internacionals.
Adaptació als nous temps
El coronavirus no ha alterat la raó de ser d’IT Dansa, però sí que ha obligat a adaptar el dia a dia de la companyia. La mascareta, el rentat de mans i la distància de seguretat són prioritaris en tot moment. Conscients del risc de contagi, durant les primeres setmanes els assajos només van incloure els fragments de les coreografies del repertori que permetien als intèrprets ballar més separats els uns dels altres.
Pel que fa a les actuacions, la primera d’aquesta temporada serà al desembre al Teatre Zorrilla de Badalona, això sí, amb l’aforament limitat.
Pros i contres de ballar confinats
Els mesos de confinament van suposar un trasbals enorme, tant pels ballarins i ballarines (tots entre els 18 i 23 anys) com per a l’equip pedagògic de la companyia. Ballar a distància i per separat va ser tot un repte. Òbviament es van haver d’adaptar les classes a la nova realitat, amb sessions telemàtiques i de contingut diferent. Tot plegat, i malgrat les limitacions del confinament, l’experiència va confirmar més que mai una qualitat gairebé innata en tot ballarí professional: la disciplina. Disciplina que es va veure reflectida en el treball diari dels intèrprets per mantenir-se en forma des de casa i no decaure anímicament, i disciplina que també va quedar evidenciada en la implicació dels joves per desenvolupar les feines de caire més teòric que el professorat els va proposar perquè analitzessin el treball coreogràfic, no tant des de la pràctica, sinó des de la reflexió i el pensament. D’alguna manera, el confinament ens va fer perdre una part del procés pedagògic en impedir el treball escènic però va regalar-nos a tots temps per pensar, ens va descobrir altres maneres de treballar, i ens va ajudar a mirar-nos des de dins.
La cohesió de grup també s’ha vist reforçada arran del confinament. Potser no s’han compartit tantes hores d’assaig a l’aula ni de ball dalt de l’escenari, però s’ha generat un vincle molt potent i especial. Prova d’aquest vincle són les iniciatives que els ballarins i ballarines van emprendre durant el confinament per transmetre la seva passió per la dansa i alleugerir la càrrega a les persones que, com ells, no podien sortir de casa. Es van gravar ballant de manera individual un extracte de Whim, coreografia d’Alexander Ekman, amb música de Vivaldi. El vídeo, carregat d’emotivitat, va sortir a diferents mitjans de comunicació i acumula milers de visualitzacions.
La pandèmia també va obligar a cancel·lar l’audició anual de la companyia prevista per finals de març, durant la qual s’havien de seleccionar nous ballarins i ballarines (la meitat del cos de ball es renova cada any). A l’audició del 2020 hi havia inscrits uns dos-cents aspirants, bona part provinents de diferents països europeus i fins i tot algun d’altres continents. Davant la impossibilitat d’organitzar les proves, els nous membres es van seleccionar entre els alumnes d’últim curs del Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre. De fet, cada any es fa una primera selecció entre els titulats del Conservatori, i en cas que restin places per adjudicar s’admeten ballarins o ballarines externs.
IT Dansa, bona carta de presentació
Al llarg de la seva trajectòria, IT Dansa ha estrenat prop de 40 coreografies i ha fet més de 350 actuacions. És un projecte formatiu més que consolidat que gaudeix d’un important reconeixement. De fet, dins el mapa de les joves companyies europees es postula com una de les més conegudes internacionalment pel seu bagatge, el seu repertori i el seu èxit en tant que la majoria de ballarins que es graduen troben feina a les millors companyies de dansa professionals. I és que un cop finalitzada la formació, la majoria dels seus membres han aconseguit contractes a importants companyies de dansa europees com Nederlands Dans Theater (Països Baixos), Batsheva (Tel-Aviv), Göteborg Ballet (Suècia), Carte Blanche–The Norwegian National Company of Contemporari Dance (Noruega), Rambert Ballet (Londres), Ballet Basel (Suïssa), La Veronal (Barcelona) o Compañía Nacional de Danza (Madrid).
Sense anar més lluny, dels vuit alumnes que van finalitzar la formació al juliol passat, sis ja tenien feina aparaulada al març. Així, l’Ange Clementine està ballant al Skanes Dans Theater (Suècia); la Venetia Jia Yee Li al Mainfranken theater Würzburg (Alemanya), la Bet Morera al Theater Regensburg Tanz (Alemanya), el Jaume Luque ha entrat a la Black Box Dance Company (Dinamarca), el Gaizka Morales va ser acceptat al SETanztheater (Alemanya) i l’Alexander López és al Tanz Theater Wuppertal Pina Bausch (Alemanya).
