Dansa

Films en dansa

A la vora del mar, a la llum de la lluna; protegits amb l’aire condicionat; o senzillament allà on vulgueu i en qualsevol moment podeu gaudir d’una sessió de cinema de dansa entre l’extens catàleg de les principals webs de continguts. Hi trobareu de tot: documentals, obres de ficció, curts. Sempre amb el moviment com a mitjà d’expressió. Amb tots els objectius possibles: fer història de la dansa; mirar enregistraments de grans produccions o deixar-vos emportar per històries diverses.

Si sou més de documentar-vos, la plataforma Filmin us aniran molt bé de cara a la pròxima temporada. Al Mercat de les Flors arribarà una de les coreògrafes, un espectacle de la qual va ser considerat el millor de la primera dècada del segle: “Dido & Aeneas”. Es tracta de l’alemanya Sasha Waltz. Difícil oblidar aquella experiència al Teatre Nacional de Catalunya, dins del Festival Grec 2008, amb una gran peixera on els ballarins se submergien mentre s’interpretava en directe la peça de Purcell. El cert és que la feina d’aquesta artista no només està vinculada fortament amb el classicisme musical, també les noves tendències perquè la seva és una investigació al voltant de la relació entre la dansa, l’espai i el so. “In C”, que és l’espectacle de l’abril a Barcelona, experimenta amb música minimalista. “Retrato de Sasha Waltz” aborda totes aquestes qüestions, a través d’una llarga entrevista i breus fragments de les seves produccions.

Akram Khan arribarà al Liceu el mes de maig amb l’adaptació de “Giselle”. Hi ha una sèrie al portal Netflix que us pot interessar per aprofundir en alguns coreògrafs: des d’Israel Galván passant per Ohad Naharin. Es tracta de “Move”. En el cas del creador anglès d’origen bengalí se centra en les connexions entre ambdues cultures i de quina manera la feina de coreògraf n’ha quedat impregnada. De fet, la versió del clàssic que presentarà té relació amb aquella mixtura de tradicions, l’impacte de la globalització i el particular llenguatge físic i d’imatges oníriques amb els quals farceix les seves composicions.

El ballet contemporani intenta actualitzar les temàtiques i llenguatge d’aquest estil, com per exemple a “1984” de la companyia Northern Ballet. Foto de la promoció del ballet.

Potser sou més de veure peces senceres que igual no heu pogut conèixer o, senzillament, en plena pandèmia encara preferiu gaudir-les així. Marquee TV és un servidor creat fa tres anys amb una oferta que s’actualitza constantment i especialitzada en ballet, dansa, òpera i música clàssica. Amb obres de la Royal Ballet, el Bolshoi o altres reconegudes companyies d’arreu del món. D’entre el catàleg una recent producció sobre el llibre 1984 de George Orwell del grup britànic Northern Ballet, perquè no es digui que el ballet no pot actualitzar els seus continguts; o la Scheherazade de la companyia nord-americana Alonzo King / LINES Ballet, amb una mirada ben moderna sobre les “1001 nits”. L’oferta és molt àmplia, algunes en obert i descomptes de subscripció per a professionals del sector, o de l’àmbit educatiu. També podeu comparar versions, per exemple del “Llac del Cigne” o revisar alguns dels títols fonamentals del belga Sidi Larbi Cherkaoui, com per exemple “Sutra”.

“Solo nos queda bailar” és un èxit recent que aborda la qüestió de la identitat sexual i el seu encaix amb els grups de dansa tradicional a Geòrgia. Foto de la promoció de la pel·lícula.

Curts, experiències educatives al voltant de la dansa, o pel·lícules de ficció o biopics també els trobareu a les plataformes. Una possible selecció per aquests dies d’estiu:

“Fosse/Verdon” és una sèrie dedicada a la parella creativa conformada pel coreògraf Bob Fosse i la ballarina Gwen Verdon. Per a la memòria dels aficionats dels musicals i de la dansa: “Sweet Charity”, “Cabaret” o “All That Jazz – comença l’espectacle”.

Palma d’Or i premi Goya, el curtmetratge “Timecode” de Lali Ayguadé va reafirmar la grandesa interpretativa d’aquesta ballarina, en una estructura narrativa que comparteix amb Nicolás Ricchini.

Una història en clau de diversitat sexual, els esforços per iniciar una carrera professional i els dubtes personals i la identitat, estan molt ben reflectits a “Five dances”. També, en un entorn més repressiu i de dansa tradicional georgiana, “Solo nos queda bailar” (And Then We Danced).

Per últim, “El bailarín” és el biopic d’un dels més grans de tots els temps, Rudolf Nureyev, explicat sota el sedàs de Ralph Fiennes i la perspectiva occidental i, lògicament, tan discutible com es vulgui, però que permet veure la capacitat interpretativa actoral i, sobretot, un dels ballarins de ballet més destacables de l’actualitat: Oleg Ivenko.

Jordi Sora
Crític de dansa. Ressegueixo per les platees aquelles propostes que tenen el moviment com a centre de l’experiència perquè sempre és un repte radical parlar-ne. No el tradueixo en paraules: reinvento el seu significat i el comparteixo amb públic i artistes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close