Les circumstàncies són, de vegades, atzaroses, i després de diversos intents, amb la pandèmia de la COVID-19 com a protagonista, ara sí que probablement res aturarà la visita a Barcelona de la coreògrafa brasilera Lia Rodrigues. Celebrem amb ella aquest retard, després de la victòria electoral de les forces oposades al conservadorisme més ranci. Perquè arriba al Mercat de les Flors l’autèntica força que emana de les faveles i els barris més populars. On tot es mou gràcies a la força incansable de la gent.
Les constel·lacions del Mercat de les Flors són una de les apostes de l’actual directora, Àngels Margarit, que ens han permès gaudir —i així esperem que sigui moltes temporades més— d’un artista i la seva producció, ben bé com si es tractés d’una exposició de quadres: diverses produccions, una darrera l’altra en el calendari, o fins i tot en un mateix dia, d’èpoques i moments creatius diferents; en diàleg, de vegades, amb altres ballarins i coreògrafs, per servir-nos com a resum succint del seu pas per la dansa i la seva importància.
La constel·lació de Lia Rodrigues (Companhia de Danças) ho fa després de sortejar diversos ajornaments, provocats per la famosa (i pesada) pandèmia viscuda els darrers anys i que no ha permès fins ara, ni al Mercat ni a la seva directora artística, completar una temporada sencera des del 2020. Aquests pròxims dies hauríem d’omplir el teatre ni que només fos en agraïment per la perseverança i l’entusiasme que han demostrat.
Ara: aquest no és l’únic argument. Perquè aquestes qualitats són compartides també per la brasilera: instal·lada des de 2004 amb la seva companyia a la favela Maré de Rio de Janeiro, des d’on desenvolupa tot de projectes educatius, funciona com a palanca de canvis socials des de l’art, i és escola de dansa per als joves del territori. Un miracle triple, si pensem que els darrers quatre anys han governat en aquell país les forces populistes, efectivament, però en res populars.
Són diverses les peces que es veuran al Mercat. Amb un apèndix programador ampliat per presentar l’extraordinari moment que viu la dansa al Brasil. De totes les obres, potser “Fúria” és la que farà aixecar el públic de la cadira, per la seva força i honestedat; també per la implicació dels seus intèrprets, un nombrós elenc, que des de la dansa tradicional, la fisicalitat, el moviment més impactant i el gest disconforme i alçant cos, braços, mans i veu, posen sobre l’escenari les grans tensions d’una societat desigual, violenta, racista, homòfoba i sexista. Zero complaences en un moment històric, el del 2018, en ple govern d’extrema dreta. Del 27 al 29 d’abril.
El mes de maig tornarà la creadora amb una altra peça recent del seu repertori: “Encantado”. Un espectacle que justament sorgeix de la impotència que aquella situació econòmica, social i governamental va produir, unida a la crisi sanitària que van gestionar de la manera tan desastrosa com hem tingut oportunitat de saber a través de les notícies. Però amb una mirada certament curiosa: fent un crit a la màgia i els sortilegis, per si almenys aquests tingueren la força necessària per resoldre la situació, de la mateixa forma que en els processos creatius ajuda l’encanteri de la dansa i el moviment a enfrontar el temps que passa des que es comença a treballar en una nova obra, fins que s’enllesteix (un paral·lelisme amb la por a l’esdevenir que es va instal·lar en les societats el temps del confinament). Una peça, també, de gran format que ens permetrà gaudir, de nou, de l’extraordinària ràbia generadora de Lia Rodrigues.
I entre aquestes dues grans obres, molta més presència del moment creatiu del país dels contrastos, amb obres de Volmir Cordeiro, d’Ana Pi i d’Alice Ripoll, com a grans representants. I és que en un país en plena vitalitat com aquell, és inapel·lable que la màxima intensitat es produeix en moviment.
