Dansa

Gala en quatre moviments i una coda

La gala d’obertura de la temporada del Ballet de l’Òpera de París va reunir artistes i personalitats del món de la política, la societat, la creació i la cultura al Palau Garnier de la capital francesa. Una de les principals novetats fou el debut de Gustavo Dudamel dirigint la ‘Marxa’ de l’òpera “Les Troyans” que acompanya la mítica desfilada inicial de les ballarines i els ballarins.

Gala d’obertura de la temporada de dansa 2021-2022
Palau Garnier, 24 de setembre de 2021

Desfilada del Ballet de l’Òpera Nacional de París

Música: Hector Berlioz (“Marxa”, fragment de l’acte I de l’òpera Les Troyens)
Albert Aveline, Serge Lifar (coreografia), Gustavo Dudamel (direcció musical)
Brise-lames
Música: Koki Nakano
Damien Jalet (coreografia), JR (escenografia i vestits), Fabiana Piccioli (llums)
Clouds Inside (música enregistrada)
Música: Nike Drake
Tess Voelker (coreografia), Xavier Ronze (vestits), Fabiana Piccioli (llums), Sander Loonen (vídeo)
Études (música enregistrada)
Carl Czerny (música), Knudåge Riisager (adaptació i orquestració), Harald Lander (coreografia i posada en escena) étoiles, primeres ballarines i primers ballarins, cos del ballet i alumnat de l’Escola de Dansa de l’Òpera
Orquestra de l’Òpera de París

El Ballet de l’Opéra Garnier va inaugurar el passat 24 de setembre la nova temporada 2021-2022. I com és tradicional, des de fa quasi un segle, ho va fer amb una gala que aprofita per a mostrar el savoir-faire de l’equip complet de ballarines, ballarins, músics, coreògrafs, etcètera de l’Òpera de París. Això no lleva, però, que també siga una vetlada perquè la gent més alta, guapa i rica de la capital francesa, i algun foraster curiós, s’hi passege. També és tradicional que la gala estiga patrocinada per Rolex i Chanel i que, a la fi de l’espectacle, la jet-set parisenca que hi assisteix sope en les balconades que donen a les escalinates de l’entrada principal del Palau Garnier. Particularment, si el pressupost em va arribar justet per a l’entrada, no cal dir que del sopar, només en vaig veure les taules. En qualsevol cas, es tractava d’alimentar l’ànima amb una bonica sessió de música i dansa, amb el punt de condimentació addicional que té la sala i els artistes que hi treballen.

Es notava en l’ambient que era la primera gala presencial en dos anys: en la que es va celebrar al gener de 2021, no hi hagué públic i fou retransmesa en streaming per als membres de l’Association pour le Rayonnement de l’Opéra de Paris (AROP). Es notava també que aquests dos anys han estat catàrtics per a l’Òpera Nacional de París, ja que ha viscut canvis importants en el lideratge del coliseu i de les formacions artístiques que l’integren. En primer lloc, Stéphane Lissner, que en va abandonar la direcció general per a fer-se càrrec del Teatre San Carlo de Nàpols, ha estat reemplaçat per Alexander Neef. El nou director general de l’Òpera de París va pronunciar una breu al·locució a l’inici de la gala juntament amb Aurélie Dupont, directora de la Dansa de la institució. En segon lloc, Clotide Vayer, mestra de ballet de l’Òpera de París fins a la temporada passada, s’ha acomiadat de la que, durant molts anys, ha estat casa seua per a assumir el repte de la direcció del Ballet del Teatre San Carlo de Nàpols, a petició de Lissner. I, en tercer lloc, Gustavo Dudamel ha desembarcat com a nou director musical de l’Òpera de París, en substitució de Philippe Jordan. El concert de presentació del mestre veneçolà es dugué a terme just dos dies abans i va marcar el punt de partida d’una nova època i d’una nova temporada per al coliseu parisenc que s’esperen fructíferes.

En aquest ambient de tradició i novetats va començar l’espectacle, com és costum des de 1946, amb la “Marxa” del primer acte de l’òpera Les Troyens d’Hector Berlioz. La desfilada en què es presenten els 154 membres del cos de ballet i l’alumnat de l’Escola de Dansa, coneguts com a petits rats, s’obri amb el més menut dels ballarins, en aquest cas, la més menuda. L’alumnat de l’Escola segueix la petita i, a continuació, apareixen, d’acord amb una estricta jerarquia, les quadrilles, els corifeus, les primeres ballarines i els primers ballarins i, finalment, els étoiles, a soles, observant també un ordre marcat de menor a major antiguitat, de forma que els primers étoiles que es presenten són els que han estat nomenats recentment. Així, encapçalaren l’exhibició d’étoiles la ballarina Sae-Eun Park, primer, i el ballarí Paul Marque, després, que foren nomenats al final de la temporada passada.

Desfilada del Ballet de l’Òpera Nacional de París.

He de reconéixer que la processó fou espectacular, amb les ballarines i els ballarins eixint des del preciós petit foyer de la danse que hi ha al fons de l’escenari i omplint tot l’espai amb el blanc lluminós dels vestits. Dudamel s’estrenava, així, amb el cos del ballet de l’Òpera de París, que el va acollir de manera entusiasta a l’escenari en acabar la desfilada. El públic també es va mostrar calorós amb constants aplaudiments als dansaires, als músics i al flamant director musical.

La segona peça de l’acte, Brise-lames, va ser un encàrrec d’Aurélie Dupont al coreògraf Damien Jalet, que el va pensar i desenvolupar tenint en compte una sèrie de condicionants materials i d’espais. Aquest repte, lluny de bloquejar-lo, el va estimular i el resultat s’estrenà el passat gener sense públic. En aquesta vetlada de setembre, en canvi, hi havia públic, que va rebre el muntatge fredament. Els nou membres del ballet intentaven una sort d’imitació de les onades, amb uns moviments de vegades suaus i de vegades tan violents com les torsions màximes que, en ocasions, reproduïen els seus cossos. I és que el títol de l’espectacle, Brise-lames, que literalment significa ‘escullera’, remet a un entorn marí, que també volia ser evocat mitjançant una música minimalista, com el so incessant de la mar. Una música escrita ad hoc per Koki Nakano per al muntatge, encara que l’efecte final que es pretenia potser no va arribar a quallar del tot.

Quant a la tercera coreografia, val a dir que també fou una petició d’Aurélie Dupont a conseqüència de l’espectacle Créer aujourd’hui, que la mateixa directora de la Dansa de l’Òpera de París va destinar a la creació contemporània. L’encàrrec va recaure sobre una ballarina de 23 anys, Tess Voelker, crescuda entre Chicago i Nova Jersei i que va arribar a Europa en 2020 on, a hores d’ara, creix al si del Nederlands Dans Theater. Voelker va proposar en la seua primera coreografia un pas de deux dedicat al somni i la infantesa, amb música enregistrada de Nike Drake. Els dos ballarins que la protagonitzaren, Marion Gautier de Charnacé i Antonin Monié, interpretaren dos personatges ben particulars que es troben a l’escenari: un home metrònom i una dona que viu amb el cap als núvols. Cal destacar el mestratge en els fouettés de la ballarina que, en contraposició amb els moviments de l’home metrònom, resultaven màgics i hipnotitzadors.

Una bonica imatge de l’espectacle.

Finalment va arribar el plat fort de la nit, Études, un espectacle construït a partir de la música dels Estudis per a piano de Carl Czerny, arranjats per a orquestra per Knudåge Riisager i amb coreografia i posada en escena del mític Harald Lander. Es tracta d’un ballet sobre el ballet, sobre el sacrifici, l’esforç i el rigor que exigeix la vida de ballarí o ballarina. S’hi observen des dels exercicis d’escalfament fins als passos més importants de la dansa clàssica. De fet, és una espècie d’homenatge a tot aquest món, representat clarament pels tutús de les ballarines, i que forma part de l’ADN del Ballet de l’Òpera de París. La posada en escena minimalista, amb jocs de llums i ombres, situa l’espectador directament al davant de les glòries i les misèries d’un univers d’abnegació i alhora de gaudi. Respecte als intèrprets, convé ressenyar que per damunt de tots brillaren els tres solistes i, en especial, la nova étoile, Sae-Eun Park. Els seus moviments virtuosos van captivar un públic parisenc que, entregat, li va regalar les millors ovacions. Un públic exigent i amant dels grans ballets, la precisió i la tècnica, que tenia ganes de retrobar-se amb els artistes i de veure i escoltar de nou, de manera presencial i no en streaming, els espectacles que, per a ell, havien preparat.

A l’eixida de la sala, però, un comentari predominava per sobre dels altres entre les gents que lentament abandonàvem el Palau Garnier perquè no ens podíem permetre sopar-hi: “un enregistrament! Un enregistrament! Com se’ls ha ocorregut posar un enregistrament?”. La indignació era compartida per una gran majoria, ja que no s’entenia com la música d’Études no havia estat interpretada en directe per l’Orquestra de l’Òpera de París, que, a més, havia obert la gala amb la “Marxa” de Les Troyens de Berlioz. És cert que el fet de reproduir l’enregistrament d’una obra per a orquestra en un espectacle de dansa no és una cosa estranya, però no és menys cert que aquesta conjuntura, tenint la formació que podia haver-la interpretada en directe, resulta decebedora i toca de ple el prestigi de l’Òpera de París. Tanmateix, soc del parer que algun motiu de pes hi degué haver. Espere que aquesta pràctica no es convertisca en una tradició perquè, si així s’esdevé i a diferència de la resta de tradicions de la gala, no crec que obtinguera ni el beneplàcit del públic ni el patrocini de Rolex o Chanel.

Hilari Garcia
Director d’orquestra i professor de música i arts escèniques. Titulat superior en direcció d’orquestra pel Conservatori Superior de Música de València, amplia els estudis musicals en l’Haute École de Musique de Ginebra. Ha dirigit diverses orquestres nacionals i internacionals i, entre 2011 i 2018, fou director titular de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València. Com a compositor, ha escrit peces per a cors, orquestra i instruments solistes i ha guanyat diversos premis. Així mateix, és llicenciat en filologia catalana i màster en assessorament lingüístic i cultura literària per la Universitat de València.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close