Dansa

Generacions Nuréiev

Per tercer any se celebra a Rímini el Concurs Nuréiev, un certamen que combina alts estàndards i pedagogia. Els aprenents i candidats es van confrontar amb les coreografies de l’artista rus, però a través d’un ensenyament i una transmissió d’excel·lència que fan d’aquest concurs una experiència més rica que una simple demostració de virtuosisme.

Concurs Nuréiev
Tercera Edició
Teatre Amintore Galli
Rimini
18-23 de juliol 2022

Atès que fa uns quants anys que el Concurs de Varna no se celebra per motius econòmics i que el Concurs de Moscou va ser pràcticament inaccessible aquest any per als occidentals a causa del conflicte rus-ucraïnès, el Concurs Nuréiev ofereix una interessant oportunitat pels joves valors de la dansa. A diferència del concurs de Lausana, que només és accessible per als estudiants, Rimini permet als joves professionals brillar en una variació del repertori de Nuréiev, així com en una variació lliure clàssica o contemporània. Aquest esdeveniment va ser iniciat i pensat per Daniel Agésilas i Maria Guaraldi, els quals vetllen per la seva promoció i el seu bon funcionament amb ambició i benevolència.

La tarda del 23 de juliol presenta vuit candidats dividits en categories estudiantils o professionals. El prestigiós jurat inclou personalitats que van ballar o van treballar al costat de Nuréiev: Daniel Agésilas, Monique Loudières, Elisabeth Maurin, Wilfried Romoli i Luciana Savignano. Ballar una coreografia de Nuréiev davant d’un aeròpag així podria desanimar els competidors més agosarats, però durant tota la setmana els ballarins van treballar sota la seva supervisió i aquesta presentació dels guanyadors amb el lliurament de premis i beques no és més que un cruel i traumàtic calvari.

L’inici de la sessió de tarda permet veure la feina feta pels alumnes més petits amb passos d’escola i llaços nets. El nivell varia considerablement tant pel que fa a la motivació com pel propòsit que té aquesta setmana passada a la Romagna.

La classe d’alumnes mostra dos candidats de 15 i 16 anys. La primera, Sara Astolfi, de la veïna República de San Marino, domina la dificultat de la variació d’Aurora de La Bella Dorment malgrat les dificultats del carrusel. La segona, Noemi Canini, mostra una gran confiança en la variació del cigne negre del 3r acte del Llac dels Cignes. Una tècnica segura i consolidada segurament perfeccionada amb el treball dels entrenadors. El mateix passa amb Alice Hidalgo qui compon una bella Juliette que flueix natural, barrejada amb una força expressiva igualment natural. Un jove de catorze anys veí de Rimini completa aquest grup, sense competir oficialment. Interpreta d’una manera més que honorable i sobretot molt prometedora una variació del Llac dels Cignes. De totes les variacions lliures és probablement la francesa Alice Hidalgo qui fa l’elecció més adequada amb Delibes Suite de José Martínez. Aquesta variació confirma la seva habilitat tècnica, però també mostra una certa lleugeresa i gracilitat que fan reeixit aquest pas de deux.

Clara Mousseigne.

Amb els professionals fem un pas cap a dalt, sens dubte. La classe s’obre amb la quebequesa Audrey Anne Arteau que es llança a la variació del primer acte del Quixot. El ballarí té la força i l’energia necessàries, però probablement encara li falta un costat entremaliat i un refinament que només el temps i el treball dur faran que incorpori. Els dos nois Charles Casen i Adrien Fougères no deshonren l’ensenyament francès de l’Escola de l’Òpera de París i del Conservatori Nacional de Música i Dansa de París, però tampoc no enlluernen el públic d’aquest magnífic teatre. La sensació del vespre no és cap sorpresa per als que la van veure a París en la segona variació de Les Ombres de La Bayadère: Clara Mousseigne desplega dues variacions d’un nivell sense cap comparació amb la resta de competidores. El seu Trencanous ofereix una consistència i precisió que delata l’obra perfectament assimilada amb Elisabeth Maurin, llegendària intèrpret de l’homònim… Clara.

El treball desplegat és del tot notable, així com el fraseig i la musicalitat. Allò que encara només es toca a l’Òpera de París puntua la variació amb girs tan vius com ben rebuts. Entusiasme comparable amb La Cigarette de Suite en blanc de Serge Lifar. Els braços dibuixen superbes volutes o posats tan característiques de l’estil neoclàssic d’aquest altre soviètic emigrat a França. La musicalitat de Clara Mousseigne troba un meravellós terreny de demostració. A les bombolles de xampany del seu Trencanous s’afegeix una gran anyada també amb aquesta cigarreta. El Premi Nureyev se li atorga per unanimitat! Heus aquí una ballarina que Nuréiev en la seva època hauria promogut ràpidament en els seus ballets o la seva programació.

Després del lliurament de premis i beques i d’un espectacle inacabat a causa de la lesió d’un prometedor ballarí del Teatre San Carlo de Nàpols, Georgia Pasini, els guanyadors poden començar les seves vacances o altres audicions i gires perquè a aquesta edat la set d’aprendre i ballar té preferència sobre el desig d’ociositat estival.

Podeu trobar aquí el text original en francès.

Vincent Le Baron
Vincent Le Baron, diplômé de droit à la Sorbonne à Paris, a débuté la critique de danse il y a environ vingt ans. Formé par René Sirvin au quotidien Le Figaro, il collabora à deux revues de danse mensuelle, Danse Light et Ballet 2000. Vincent a couvert pour ces supports les saisons de l’Opéra de Paris mais également des représentations en région ainsi qu’en Europe, à New York et à Tokyo. Pendant quelques années de 2014 à 2018, Vincent collabora à altamusica, un site principalement spécialisé dans la musique mais comportant également une tribune de danse. Sa dernière collaboration fut à la prestigieuse Ballet Review qui compta de longues années les signatures prestigieuses de Clement Crisp et Clive Barnes. Occasionnellement il participa à la rédaction des programmes dont ceux du Théâtre du Châtelet à Paris.

Vincent Le Baron, llicenciat en dret per la Sorbona de París, va començar a escriure crítica de dansa fa uns vint anys. Format per René Sirvin al diari Le Figaro, va col·laborar en dues revistes mensuals de dansa, Danse Light i Ballet 2000. Per a aquests mitjans, Vincent va cobrir les temporades de l'Òpera de París però també actuacions a la regió i a Europa, a New York i Tòquio. Durant uns anys, del 2014 al 2018, Vincent va col·laborar a altamusica, un lloc principalment especialitzat en música però que també inclou un fòrum de dansa. La seva darrera col·laboració va ser amb la prestigiosa Ballet Review que durant molts anys va incloure les prestigioses signatures de Clement Crisp i Clive Barnes. De tant en tant va participar en la redacció de programes, entre ells els del Théâtre du Châtelet de París.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close