La companyia Mal Pelo ha presentat al Festival Grec 2020 la tercera aproximació a Bach. Primer van readaptar i transmetre a Federica Porello l’aclamat solo de María Muñoz del 2004. La temporada passada van dansar al voltant de les mil adaptacions, per exemple en el registre jazzístic, que s’han fet del músic del barroc. I en aquesta ocasió, a l’espera de l’espectacle que tancarà la tetralogia i que tindrà lloc al Mercat de les Flors el mes de maig de 2021, han volgut jugar a una sort d’imaginada relació amb el compositor a través d’una peça de títol ben explícit: “Inventions”. Música en directe, diàleg amb l’espai arquitectònic del Museu Marítim de Barcelona i un grup d’intèrprets de dansa excel·lents, començant per l’altre fundador del grup: Pep Ramis.

Les inèdites condicions de prevenció en les quals s’està desenvolupant el Festival havien de tenir algun avantatge: l’entrada esglaonada del públic i el silenci previ a la funció n’és la més destacada. Parelles, grups d’amics, que la forçada separació física convidava a un recolliment molt adequat per a una ocasió així. L’espera s’acompanyava de l’aparició d’un personatge entre sinistre i evocador de la mà d’Enric Fàbregas. Conjurava un aire de dissolució en el temps i l’espai on tindria lloc la representació. Una transferència cap a una experiència singular que només apagar-se els llums es va confirmar amb l’aparició del quartet de corda: Joel Bardolet (violí), Jaume Guri (violí), Masha Titova (viola), Daniel Claret (violoncel), sobre una petita plataforma amb rodes que era arrossegada. Servia tot plegat d’anunci per situar-nos en una realitat paral·lela, que el quartet de veus: Quiteria Muñoz (soprano), David Sagastume (contratenor), Mario Corberán (tenor), Giorgio Celenza (baix) i la resta de ballarins de la companyia: Zoltán Vakulya i Leo Castro van accentuar tota la representació.

De la dansa de Mal Pelo se n’ha parlat fins a esgotar els adjectius. A risc de no resultar nou, dos trets accentuats en aquesta obra. El primer es podria resumir amb la següent idea: la individualitat s’esgota en el treball de grup. És condició imprescindible una qualitat expansiva, que s’allargassa en figures mal·leables, extremadament làbils amb les quals expressen l’estat de l’ànima més subtil i alhora de gravetat circumspecta. Però només té sentit perquè s’executa en un conjunt, una mena de realitat màgica des de la qual es planteja el treball: els camperols, la festa, el so de la natura, els cavalls i l’encarnació de la tradició. Aspecte aquest últim sempre present en els treballs de la companyia, on la cultura és de tots i no només d’uns pocs.

Per altra banda, com a segona característica, destacar que aquell joc és cosa compartida i per això la línia que dividiria les diferents especialitats (músics, cantants i ballarins) tendeix a zero. Justament per una raó: la matèria sensible no entenc d’altra cosa que de la capacitat de seducció comunitària, en un exercici de mirada àmplia, col·lectiu, que implica el públic disposat entorn de l’escenari i que pren part, com a espectador privilegiat, d’aquest joc imaginari sobre música, dansa i la seva correlació amb l’espai. En un diàleg condicionat per la constant del temps (el barroc compositiu, el gòtic arquitectònic, la dansa contemporània, la interpretació i els escassos assajos en època de pandèmia) i tanmateix fusionada amb determinació des de l’esperit dels artistes que la fan possible.
Ara bé, més enllà de totes aquestes qualitats, l’element definitiu a “Inventions” arriba de la mà del discurs que transita tot l’espectacle: inventar-se ballar una música mai no composta en el sentit que s’empra, ni amb aquells acompanyaments, ni en aquelles versions. S’exemplifica definitivament en la secció final de l’obra, amb el fragment de la “Partita número 2”, el gran cant a l’enyor, la gran cúspide de la reflexió sobre la vida i la mort que Bach dedicà a la seva dona, i que es barreja amb aportacions vocals descontextualitzades i amb una sinergia final entre tots els intèrprets, al voltant d’allò que resulta l’autèntic i el més preuat valor de l’acte escènic: la commoció, a una banda i l’altra, importa poc l’instant precís en el qual s’experimenta.
Al Mercat de les Flors s’ha programat, en format constel·lació, el Bach Project de Mal Pelo amb les quatre obres i un concert. Serà de visita obligatòria en la nova temporada per a qualsevol que vulgui saber com es balla des de tanta audàcia.