Dansa

La festa valenciana: Sol Picó

Qualsevol que hagi tingut oportunitat d’atansar-se a l’artista alcoiana us dirà el mateix: és d’una energia única. Des de l’escenari és fàcil constatar-ho: forta i resolutiva; al mateix temps que emocional i compromesa. I des d’una posició més personal, de dona reivindicativa i profundament implicada amb el sector de la dansa, és vertiginosa i decidida. I d’una banda i de l’altra d’aquest joc de miralls, sempre respectada. Aquest és l’accent Sol Picó: remarcable en tots els àmbits.

Era només qüestió de temps que construís un espectacle a partir de la memòria personal i col·lectiva de la festa i la cultura tradicional i popular valencianes. Molt més enllà de la necessitat de fer-ne un homenatge; per significar que en aquells orígens és on troba aquell ímpetu que l’ha impulsat a ser un dels noms referents de la dansa contemporània. Al Mercat de les Flors, avui 13 i demà 14 de març es pot veure el resultat d’aquella connexió: “Animal de séquia”, una producció pròpia de l’Institut Valencià de Cultura i dins de la programació de la Quinzena de la Dansa Metropolitana. Tot plegat amanit per fragments de poemes de Vicent Andrés Estellés. Un mural de totes les cultures d’un poble, a molts nivells, sota la mirada contemporània de Sol Picó.

“Animal de séquia” és una producció de gran format encarregada a Sol Picó per l’Institut Valencià de Cultura. © Germán Antón.

Es tracta d’un espectacle d’una hora aproximada de durada, amb vuit ballarins, una breu intervenció d’ella mateixa, i la Banda Musical Chapicó de vint-i-vuit músics (un nom que sorgeix del mestre, compositor i director, Jesús Salvador Chapi, i el cognom de la coreògrafa). On el  títol dóna precisió al context de la producció: substància física, mal·leable, dúctil i present; sempre essència a camí entre passat i futur. I aquesta idea, de fort caràcter filosòfic, es tradueix en unes arrels sòlides, relligades a les vivències de la terra; un cos ballat, tronc en expansió territoris enllà on ha desenvolupat intensament la seva carrera professional; i un futur, sempre interrogat, sempre fletxa del temps, branques que projecten tot aquell bagatge i mescladís.

Sol Picó, instal·lada a Catalunya, en aquesta peça impulsa el seu lligam amb la cultura valenciana d’origen. © Germán Antón.

La peça està dividida en diversos fragments d’aquella connexió emocional, geogràfica i cultural. Amb la diversitat que és pròpia del País Valencià, en paisatge, folklore i esperit humà. Amb la banda de música, eix vertebrador del so i l’imaginari col·lectiu; passant pel foc, la mascletà i la trencadissa visual de les falles; per acabar en dolç passeig a la vora de l’aigua, el de la séquia, de la Mediterrània o els fangars i els espais humits del territori. Hi podreu endevinar, si esteu familiaritzats amb la cultura valenciana, escenes relacionades amb les danses populars, la processó de la Mare de Déu de la Salut, les muixerangues, les festes de moros i cristians, etc.

Ballarins i músics, part indestriable de l’espectacle, generen un efecte continu de celebració, en el sentit etimològic de la paraula: concorregut, freqüentat, massiu -amb entrades i sortides per l’escenari-, per aplegar-se sovint i dotar sentit comunitari la festa; mentre que es (re)lliga, això és: es creen connexions de fils invisibles entre tots ells i els espectadors. Tant se val si coneixeu de primera mà o no aquelles tradicions, que la capacitat d’esdevenir un acte de connexió espiritual i terrenal alhora, transporta qualsevol als seus propis referents, com a experiència compartida de l’ésser  humà.

A “Animal de séquia” ballarins i músics interactuen entre ells: en una festa inacabable. © Germán Antón.

Després, la màgia tan característica de la creadora facilita moments puntuals d’excel·lència, que van des de la seva petita intervenció on podria haver esperat l’aplaudiment del públic, però que amb saviesa retira per donar protagonisme al cos de ball. Un grup entregat i sol·lícit; entusiasta i bons intèrprets. Passant per algunes escenes que resten a la memòria per la seva intensitat i claredat gestual: molt atents, per exemple, a la percussió corporal amb la qual simulen una gran traca. I acabant per un to sorneguer i simpàtic amb què van bastint les diverses intervencions i quadres, sense solució de continuat, però tots ells agermanats per un mateix esperit del gaudi.

Aferrar-se, doncs, des del respecte i l’estima pels elements viscuts i identitaris, per esdevenir trampolí. Aquest és l’element central des del qual Sol Picó ha viscut aquest viatge. I això converteix “Animal de séquia” en un testimoni privilegiat de la importància de la festa popular i tradicional en la identitat d’un poble i la de l’artista.

Jordi Sora
Crític de dansa. Ressegueixo per les platees aquelles propostes que tenen el moviment com a centre de l’experiència perquè sempre és un repte radical parlar-ne. No el tradueixo en paraules: reinvento el seu significat i el comparteixo amb públic i artistes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close