Dansa

L’obstinació pel canvi

Diríem que els ballarins són éssers sense treva, a la recerca del gest efímer on portar el cos. Els contemplem inquiets, o feliços; insistents o complaents davant de la limitació que imposa el moviment. Un organisme que en la recerca del seu llenguatge, en el dibuix imprecís de les seves capacitats, expressa l’única constant de la vida: la permanent transformació. Esdevenir-ne instrument no és res més que la feina de filador del coreògraf.

L’asturià Adrián Vega exemplifica perfectament aquella lluita sense descans a la recerca d’una nova manera d’expressar el ritual del canvi constant. Ha presentat aquests dies, i encara es podrà veure a La Caldera l’últim cap de setmana de Dansa Metropolitana, un espectacle performatiu on sintetitza tota la investigació que ha fet al voltant d’aquesta temàtica: “Los lunares del Puma”. Nogensmenys que dos anys destriant, buscant, seleccionant, estudiant, descartant material i provant, en diverses residències artístiques, fins a arribar al resultat actual.

Es tracta d’un intèrpret que s’autoanomena post-hip-hop. Certament, les danses urbanes van ser el seu espai original. I lluny de sentir-les alienes, les abraça per a prendre impuls, però en un altre sentit. Graduat en l’Institut del Teatre de Barcelona, és un dels més destacables intèrprets actuals. Fa dialogar, en una iniciativa que té per nom “flamenc invertit”, aquest estil amb les danses urbanes i la contemporània.

“Los lunares del Puma” d’Adrián Vega és un espectacle de “flamenc invertit”, danses urbanes i contemporània. Foto: ©Tristán Pérez-Martín + La Caldera

L’espectacle d’aquests dies juga amb diversos elements: aquella connexió entre llenguatges, la contaminació en podríem dir, n’és un d’ells. Un altre és la utilització de la imatge especular: projeccions, enregistrament, vídeos penjats a Instagram, són alguns dels elements amb els quals interactua durant la representació. Permeten, efectivament, posar en relació l’execució en viu i el registre del passat. Simbolitzen molt bé com es llença algú cap al futur (es projecta) just en el moment precís en el qual ha transitat des de les arts de carrer, fins a arribar al flamenc. I alhora, són la viva imatge de l’obstinació, amb un emmirallament (la imatge especular que genera el vídeo) que permet a l’artista observar el seu progrés, en temps real. Finalment, ho fa des de la proximitat del públic, disposat aquí i allà, en coixins enmig de l’espai escènic o a la grada, sense la tensió pròpia de la posició teatral clàssica, perquè és el reflex del canvi al qual ens referíem: la transformació permanent del mot “vida”.

“Los lunares del Puma” s’acompanya amb un llibret que es distribueix entre els assistents: el diari de la creació. I una estona abans de la funció s’obre l’espai escènic, amb tot d’elements físics que han format part del treball previ: diversos vestuaris, textos de referència, imatges disperses, amb els focus i els micròfons que farà servir després. Adrián Vega és també present. S’explica amb la mateixa passió i profunditat, com una estona després taconeja la paret de la sala. El seu gest és intens, probablement hi té a veure els seus orígens amb les danses urbanes. Executa de tal manera, que el soroll gran protagonista del flamenc— semblaria que hauria d’apaivagar una gesticulació greu i expansiva. Es fixa molt bé en les articulacions del peu, per doblar-los a la seva voluntat, mentre percudeix amb mans i dits. Fins i quan congela sobre el seu cap el pes del gest, troba la manera de “flamenquear”. La seva és una de les mirades més lliures d’algú que, com ell mateix explica, s’apropia (amb passió i entrega) de la cultura universal i els seus diversos llenguatges, a priori incommensurables. La manera com els posa en relació és la principal virtut del seu treball. La Caldera, 24 i 25 de març: Dansa Metropolitana.

Jordi Sora
Crític de dansa. Ressegueixo per les platees aquelles propostes que tenen el moviment com a centre de l’experiència perquè sempre és un repte radical parlar-ne. No el tradueixo en paraules: reinvento el seu significat i el comparteixo amb públic i artistes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close