Dansa

Maleïda dignitat

“Malditas Plumas” de Sol Picó és una obra elegant i complexa, on la creadora alcoiana ret homenatge a l’antic Paral·lel de Barcelona. Sense defugir la principal alerta que aquesta operació podria generar: un cert romanticisme per aquell temps passat que mai no tornarà. I projecta sobre l’escenari, com a experiència universal, la sempre desconeguda posició de l’artista, tant la que ocupa ara, com la de llavors. Al capdavall tampoc han canviat tantes coses, malgrat que sembli que tot és diferent. A la Sala Beckett han entès que no es podia escapar la programació d’una perla com aquesta i es podrà veure fins a finals de novembre.

La jove aspirant a ballarina vilipendiada i descoratjada a causa de les seves condicions físiques és probablement la cara més fosca de la història de la dansa. Només les més fortes, amb cor de ferro, van sobreviure a aquell assetjament. És l’esforç de l’ànima, amb la repetició com a instrument de tortura, que tan bé es retrata en el terç inicial de la peça. Però, a costa de quin preu…? Barcelona no és París ni Berlín. Ens agradaria, probablement, però queda lluny de la nostra opció la construcció d’un imaginari teatral capaç de generar una indústria (i el seu públic) que tractin amb elegància la follia de la creació. Ja no de satisfer-la; sinó de fer la pregunta cabdal (o només entendre-la): què mou algú a dedicar-se a les arts de la fantasia? I és des d’aquesta ignorància que la mirada sempre és indigent. Darrere de l’aspirant a vedet i protagonista de la peça; de la mateixa travada carrera en dansa a cop de lluita personal i encerts de Sol Picó, i de la munió de coristes i de membres del cos de ball dels idealitzats anys de l’eclosió del Paral·lel o de les escasses actuals companyies de dansa, hi ha un silenci que ens delata.

Sol Picó combina dansa contemporània, puntes, cant, text provocatiu, interpretació càustica, i fins i tot màgia a Malditas plumas. Joan Carles Fotografia.com.

En aquest espai relliscós es mou Malditas plumas. Entre la denúncia i la dignitat. Amb música en directe de Roger Julià, composició d’Aurora Bauzà i Pere Jou (Telemann Rec.). Un personatge que accentua la fantasia del conjunt, amb una selecció farcida de referents: “La mort del cigne” de Camille Saint-Saëns; “La bien pagá” de Juan Mostazo i Ramón Perelló, que faria famosa Miguel Molina, o “La Bohème” de Jacques Plante i Charles Aznavour. I amb l’assistència tècnica en escena de Joan Manrique, que aporta un sentit de realitat amb les seves aparicions fantasmagòriques. Sense oblidar la breu aparició sorpresa d’un grup de coristes, que completen la festa.

En el procés ha estat acompanyada per una nòmina impressionant de creadors del país, aportant cadascú un bocí de substància. El resultat conjura més que no pas uneix genialitats. S’apleguen i imaginen; exploren opcions i generen una història que en la seva mixtura, entre realitat i ficció, acaba generant un cabaret de possibilitats. Així és com Sol Picó confirma que és precisament en la maduresa que va plena de totes aquelles experiències, passades pel filtre de la saviesa. La dansa contemporània, les puntes, el cant, el text provocatiu, la interpretació càustica, i fins i tot la màgia; tot en un mateix pot, aplegat de nostàlgia.

Però el més important continua sent la persona darrera de la qual les plomes tremolen. Esperança i futilesa. Tot alhora. La feblesa humana que tan bé representa aquesta artista damunt de l’escenari. La dona que enfortint-se de voluntat, s’embolcalla de delicadesa. La creadora que obre de bat a bat el seu món a la tendresa de qui el sàpiga acceptar. El gest de qui, malgrat tot, es mou per maleïda dignitat. I en això, convindrem, Sol Picó no té rival.

Jordi Sora
Crític de dansa. Ressegueixo per les platees aquelles propostes que tenen el moviment com a centre de l’experiència perquè sempre és un repte radical parlar-ne. No el tradueixo en paraules: reinvento el seu significat i el comparteixo amb públic i artistes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close