Dansa

María José Mora: “Estic pensant en estratègies perquè d’ací a uns anys Dansa València vaja tenint resultats”

María José Mora, ballarina, creadora i gestora cultural, guanyà la licitació per a la direcció artística del Festival Dansa València un mes abans de la darrera edició, dirigida fins aleshores per Mar Jiménez. En aquesta edició, del 2 al 10 d’abril, Mora fa una aposta, més enllà de l’exhibició d’espectacles que ha caracteritzat fins ara el Festival, per la constitució de relacions de col·laboració, el suport als processos de creació i la mediació amb públics i agents culturals. Parlem amb ella d’algunes d’aquestes estratègies.

El primer que volia demanar-te era pel lema que heu decidit El moviment just en el lloc adequat. Quin és el lloc adequat per al moviment?

Encara no sabem si és un lema o no, però sabem que és un lema que ens acomoda, que ens agrada. Aquesta va ser una precampanya que traguérem per a publicitar les dates del festival, com una crida d’atenció. Realment jo crec que sí que és el moviment just en el lloc adequat. En primer lloc, perquè considere que la Comunitat Valenciana ara té un potencial de dansa i arts del moviment molt bo a nivell de qualitat, rigor, propostes, originalitat, innovació. A més crec que hi ha una aposta per part de la institució pública, ja que s’han renovat les direccions. És en el lloc adequat perquè és a València i és una ciutat que ara mateix està també una mica de moda, fent-se visible, té unes bondats que poden acompanyar al festival. Això de just està relacionat amb l’honestedat que volem transmetre l’equip de Dansa València a l’hora tant de fer la programació, com les activitats i tot el que envolta el festival. Jo no estic pensant en un festival com un esdeveniment de grans activitats molt vistoses. Estic pensant en estratègies, en què es pot fer perquè d’ací a uns anys vaja tenint resultats. Això és el que em sembla que és just: fer les coses amb una visió i amb una estratègia.

Amb quin equip comptes fora de l’Institut Valencià de Cultura? Heu fet alguna contractació fora de l’equip de l’IVC perquè puga donar suport al Festival?

Nosaltres treballem amb la base del personal de l’IVC que realment és la majoria de l’equip. Després, treballem amb un equip amb el qual ja treballava el Festival com ara producció o gestió d’assistents i enguany hem seleccionat alguns perfils molt concrets que no havien estat treballant en el festival, per exemple una mediació destinada al públic.

Sara Esteller

Sí, l’any passat ja vam començar a treballar les xarrades després de les funcions i enguany anem més enllà i estem fent un taller de públics que constarà de tres itineraris conceptuals que inclouran tres espectacles cadascun d’ells. El públic es pot apuntar a un d’aquests itineraris. Serà un grup reduït de 6 persones intergeneracional. Sara els acompanya a les funcions al llarg del festival, després podran comentar, prendre un café.. La nostra intenció és que es cree una comunitat entorn del festival i que la gent es puga veure acollida pel festival i es puga reconéixer en el festival.

Després, una persona intervindrà des d’un altre lloc. Elba Torres treballarà a escala territorial amb programadors o responsables de programació del Circuit Cultural Valencià amb el qual hem començat un projecte, al qual anomenem Impuls de la Dansa.

Quants programadors?

Treballarem amb la proximitat. És un grup de sis o set programadors amb els quals treballarem i ells faran d’altaveu perquè en un futur altres sis, set, huit puguen sumar-se.

Estic donant-li molta força a aquest projecte perquè crec que el mercat natural de les creadores valencianes és el CCC. Aquest programa consta d’una part de formació per als responsables de programació que al llarg de quatre trobades a l’any visitaran La granja, L’Escorxador, un altre espai a Castelló. Coneixerem a les companyies que estan residint en aquests espais i anirem a Fira Manresa a conéixer casos de municipis que no programaven o programaven poca dansa i han començat, i saber així com el públic ha respost. Es farà un treball amb la mediadora en cada municipi per a saber com generar aquell públic i aquells municipis rebran una companyia en residència tècnica, en residència de creació o com a projecte de mediació.

Una persona treballarà estratègia internacional, Isabel Ferreira. Ha estudiat el nostre festival, la nostra programació, les companyies i creadors de la nostra comunitat, i pensarà quins curadors o curadores, sobretot europeus i iberoamericans, seria més interessant que vingueren al Festival. Al llarg de l’any estarà alerta i anirà indicant el que puga sorgir, com per exemple si ens podem acollir a aquesta ajuda o a una altra.

Dansa València vol aproximar-se a un públic jove.

Si parlem de la fira-mercat, que era el que es demanava en la licitació que desenvolupàrem, jo mai vaig pensar en un lloc d’estands, jo sempre he pensat en un lloc de trobada, on els diferents agents ens puguem mesclar. Hi haurà una invitació també a distribuïdors i distribuïdores, aquell perfil que al final és necessari perquè després es done eixida a les produccions de dansa. Farem un taller de presentació de projectes, o el nostre speed dating que sempre s’organitzava a través d’AVED (Associació Valenciana d’Empreses de Dansa). Aquest mateix projecte que t’explicava del Circuit, per a mi és part del mercat que es treballa al llarg de l’any. És un treball a poc a poc, de donar-nos a conéixer, d’intentar també donar el coneixement perquè altres persones puguen entendre les creacions de dansa i moviment. Eixes són per a mi les nostres accions de mercat, jo mateixa estic anant a fires i que coincidisca en una fira amb APDCV (Associació de Professionals de dansa de la Comunitat Valenciana) i amb AVED i puguem treballar conjuntament. Això ja és part d’eixe mercat de Dansa València.

En les darreres setmanes han eixit diverses actuacions de Dansa València. Les estades a la Universitat de València i també la residència/estada al Teatre Reial Flamenc. Com es plantegen eixes estades?

La relació amb la Universitat sempre l’hem tinguda. Hi havia una relació més d’infraestructures, però ells tenen una aula d’arts escèniques i veient que ells tenen ja uns recursos i que a les creadores de dansa i moviment els manquen eixos recursos, pensem com ampliar aquesta relació. Mantenim la nostra presència a la sala Matilde Salvador, però, d’altra banda, anem més enllà i tenint en compte que la Universitat té un teatre que durant una part de l’any no s’utilitza, perquè la programació no el requereix, o té una aula de dansa que s’utilitza només durant un període de l’any, el posem al servei de les companyies i les creadores. Ells ens cedeixen aquests espais i a canvi nosaltres mantenim la nostra activitat en La Nau i portem la dansa al campus. Dansa València farà front a una o dues funcions també al campus. Estem trobant els punts d’unió. Es planteja l’estada a la Matilde Salvador, que opta a una residència tècnica per a projectes que ja estan a punt d’estrenar-se, que necessiten testar-se o simplement que volen fer una revisió tècnica del seu espectacle.

Però per a ser estrenades al Festival?

No en principi. Jo mai ho vaig pensar així, ni en les estades en el Circuit. He deixat molt clar que les companyies en aquestes estades no estan obligades a presentar l’espectacle. Si després les parts acorden, si igual a la companyia li interessa, perfecte.

Amb la Universitat tenim pactat ara per ara 4 residències. M’agradaria que a cada residència li poguérem donar una bossa econòmica, encara que siga xicoteta, però que sempre hi haguera com una presentació, una xarrada, com ho fem amb la beca, que tinguera un suport també del festival, encara que els nostres recursos també són limitats.

I pel que fa al Teatre Reial Flamenc?

Va partir d’una relació amb el centre KVS (Koninklijke Vlaamse Schouwburg) què és un centre de dansa i arts del moviment. Començàrem també a parlar, a idear què podíem fer amb la dansa valenciana i d’ací va sorgir.

Serà una estada de dues setmanes en la qual la persona que vaja ha de preparar-se, que realment puga traure d’eixe temps allí un profit. Ells plantegen que el més interessant no és que els deixen un espai sinó que s’involucren, que els puguen presentar a altres persones que siguen allí residents. Ells cobreixen la manutenció, l’allotjament, ofereixen el seu coneixement. De la mateixa manera que ara Lara Misó (qui va guanyar una de les residències d’Espai La Granja l’any passat) ha anat al Graner (Barcelona), l’interessant no era que tinguera l’espai en el Graner, l’interessant és l’equip del Graner i el fet que parlant amb la seua directora, Sonia, estiga en la seua voluntat continuar donant-li suport. En tornar a València del KVS, oferim a la persona seleccionada la possibilitat de presentar el projecte. I l’equip del KVS vindrà al Festival. És intentar, a poc a poc, generar una confiança amb la creació local i amb el festival també.

Palma en dansa?

Amb Palma en dansa el mateix: ens trobàrem, parlàrem, vam veure què podíem fer sent els dos festivals del Mediterrani i festivals de la perifèria. Vam proposar un intercanvi i així ha sigut. És que al final confie molt en el treball de les persones i què podem fer per a col·laborar.

La Directora de Dansa València, durant un acte públic.

Llevat de les residències, hi haurà una mobilitat amb actuacions, amb el KVS o amb el Palma en Dansa?

L’intercanvi amb Palma en Dansa partia d’eixa mobilitat: una peça balear ve ací i una altra peça valenciana va allà. Això ja genera que elles seran presents ací i jo aniré allí. Hem trobat aquestes fórmules per a començar a treballar.

I amb el KVS? La dansa flamenca ha sigut un referent molt important durant moltíssims anys en tota Europa, existeix també eixe tipus de contacte?

En principi nosaltres volem a nivell internacional portar sempre alguna peça. Però no perquè el festival vaja encaminat a ser un festival de mostra internacional de dansa, al contrari, pense que pot ser una plataforma de la dansa creada en l’Estat espanyol. Però com no arriba cap funció internacional, o molt poques, sí que portarem alguna peça internacional. Amb el KVS la idea és que puguem portar alguna cosa i en un futur veure opcions. Ells fins i tot em plantegen que si la persona que va, els encaixa, per què no produir-la. Es tracta d’anar a poc a poc generant confiança, que ens coneguem, situar-nos en el mapa, veure que ací està el moviment just i que la gent vinga i generar eixe interés. És un treball d’uns anys.

Hi ha hagut un canvi molt important amb l’arribada de Guillermo Arazo a la direcció d’Espai la Granja i sembla que tant ell com tu esteu compromesos amb tipus de processos que faltaven i que estan centrats en la creació i en els processos de mediació. Però la programació de dansa de l’IVC a València es limita a Dansa València, a les dues produccions anuals públiques de l’IVC i a alguna programació esporàdica de Sagunt a Escena. Ni el Rialto ni el Principal semblen acollir dansa. No veiem a grans companyies de dansa excepte excepcions comptades. Com se sosté això? Qui està sostenint a la ciutat de València la dansa i crec que tots ho sabem, són les sales xicotetes, la Carme, la Inestable

Sí, totalment, si tens raó. Guillermo i jo tenim el context en el qual treballem. Dansa València, que té eixa visió sobre la creació que considera fonamental, és en realitat un espai d’exhibició. Donarà suport a la creació, com l’estem fent, perquè és el compromís amb les diferents accions que hem desenvolupat i Guillermo també des de la Granja, que és l’espai per a la investigació, la creació i la mediació. Al mateix temps, jo crec que ací hem de pensar més en la globalitat de la ciutat. L’IVC té una programació en dansa molt limitada quan eixim del festival, però després hi ha altres teatres municipals que acullen dansa i també tenim La Mutant que és l’espai d’arts vives de la ciutat. No tots els espais haurien de programar sempre dansa. Sí que és veritat que com a persona de la dansa m’agradaria que la ciutat tinguera molta més programació de dansa, que poguérem accedir al circuit que fan les companyies quan estan per l’Estat espanyol i que pogueren també arribar a València. I, d’altra banda, estic superagraïda al treball que fan en la Carme o en inestable perquè porten moltíssimes propostes i està molt compromeses amb la dansa.

Una perspectiva general sobre la programació?

Tenim una programació molt equilibrada en molts sentits, que atén la creació local, que intenta també no sols centrar-se en la creació que es fa a la província de València, que també atén molts territoris de l’Estat, eixint dels focus de creació de Madrid-Barcelona. També és equilibrada perquè veurem creació emergent i consolidada. Hi ha una frescor perquè hi ha una mescla de maneres de fer, de mirades diferents, de llenguatges utilitzats, amb propostes més físiques, ballades i altres molt híbrides. Crec que tenim una bona mostra de la creació estatal més actual. Després tenim també una creació destinada a públic jove. Des del Festival hem pensat en els joves que estan ballant pel carrer i no només dansa urbana, perquè ballen de tot, estan al TikTok, reproduint coreografies de personatges famosos o de pel·lícules. És a dir, la dansa agrada i és una forma també de relacionar-se i de comunicar-se. A partir d’ací farem una programació específica per a públic jove i familiar però no infantil com altres anys. Estarà Club Mutante en la plaça de la Verge, que han preparat una batalla urbana, Núria Guiu que ve amb una preestrena a València, un espectacle que està basat en el TikTok, en la manera com la imatge ens determina, però vist des d’una mirada positiva. perquè al final el nostre dia a dia és amb la imatge. Aquest públic jove ja està interessat a la dansa, a ballar, només cal dir-li que aquesta proposta de dansa contemporània també existeix.

El Sismògraf d’Olot ha deixat de ser enguany passat el festival de dansa estratègic de la dansa dins del circuit català, però sí que s’ha generat una crida important per a tots els agents a Olot i coincideix en part amb el Dansa València. Això ho heu parlat? Catalunya és un dels territoris que més divulga i programa dansa

Sí, això està sent un inconvenient, però jo amb Tena Busquets (directora artística del Sismògraf) havia parlat de les dates i encara que ho havíem acordat, al final per part d’Olot han hagut d’acoblar-se a unes dates concretes i hem coincidit. Però estem en contacte i treballarem perquè l’any que ve no es done. Ha sigut una pena i de fet de CatalanArts, del Ramon Llull i de la Comissió de Dansa de la RED estatal venen a València perquè també estem generant una expectativa.

Una de les fotos promocionals de Dansa València 2022.

Has estat a Alacant. Encara que Dansa València roman un festival de ciutat, vol ser representatiu de tot el territori. N’hi ha accions que es duran a terme en altres llocs més enllà de la mobilitat dels agents del Circuit?

A Castelló, abans de Nadal, vaig estar visitant el conservatori. A Alacant vam tindre una experiència superenriquidora, ens van acollir en el Conservatori Professional de Dansa per a conéixer les companyies d’Alacant. Dins d’això, Dansa València és un festival de la ciutat de València amb un pressupost que ens permet fer una activitat determinada, és a dir, no podem arribar i cobrir totes les necessitats. D’una banda, a Castelló, Alfons Ribes està fent una programació de dansa en el Principal, sé que en el Museu d’Art Contemporani volen iniciar també un programa de cos i moviment, i Alicia Garijo a l’Arniches d’Alacant està fent una bona programació de dansa, està apostant per la dansa, ha creat un festival d’estiu que també programa dansa i després està Abril en danza.

Tenint en compte que és un festival de ciutat, s’ha plantejat des de l’Institut Valencià de Cultura demanar-li a l’Ajuntament, a la Regidoria d’Acció Cultural o a l’Ajuntament mateix, més enllà de la programació què fan en els teatres municipals que entren a participar i convertisquen realment Dansa València en un festival de ciutat?

Nosaltres tenim un acord amb l’Ajuntament de València amb l’àrea d’Acció Cultural amb el qual participen en la programació urbana i d’espais no convencionals. I és una bona participació, de fet és superior a la de l’any passat. Jo estic contenta amb aquesta participació i amb aquesta voluntat que pot anar a més. A més d’aquesta programació, els teatres municipals participen cobrint caixets d’espectacles i acollint-los amb els seus recursos tècnics. I ha entrat també Turisme de l’Ajuntament a participar; començàrem una relació perquè foren també altres col·laboradors.

I Turisme de la Generalitat?

No, però realment perquè de moment no hem tocat a la seua porta, en canvi, amb Turisme de la Diputació col·laborarem, ens cediran un espai per a les associacions en el Principal, en l’oficina de Turisme de Poeta Querol.

Museus?

El Centre del Carme Cultura Contemporània i el de Belles Artes

I l’IVAM?

L’IVAM enguany no, és un espai que com a espai d’art contemporani ens interessa molt al festival i hem començat relació i jo espere que en un futur puguem col·laborar també. Crec que, pertanyent a la mateixa institució, per a totes dues parts és bo i que en un futur segur que col·laborarem.

Santi Ribelles
Santiago Ribelles Zorita és ballarí, performer i coreògraf establit a València. Ha estudiat art dramàtic, dansa i arts visuals a València, Brussel·les i Holanda.Compagina el seu propi treball amb col·laboracions com a ajudant de direcció i gestió en arts escèniques. A vegades escriu sobre dansa i arts escèniques.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close