Dansa

Ni treballo, ni estudio: ballo…

Poques professions condicionen de la manera com ho fa la de ballarina i ballarí. Sempre amb el cos a punt. Tant dona si hi ha oportunitats i es treballa, com si no. Juntament amb els professionals del circ, d’entre tots els de les arts escèniques, la seva és una línia inacabada que comença just amb la finalització dels estudis bàsics. Sempre ballen: sigui formant-se o treballant. Però sempre ballen.

Hauran passat uns anys d’ençà que la protagonista del primer reportatge que vam dedicar a l’aprenentatge de la dansa va verbalitzar: Mamà, jo vull ballar! Les possibilitats d’atansar-se de petita a aquest art van ser analitzades a l’article Dansa i escola. Amb sort, motivació i ganes, haurà perfeccionat els estudis del Conservatori Professional, tal com explicàvem a Aprendre dansa i més coses. I ara què? És la pregunta. Una altra professional al mercat…

Toca afrontar les audicions, la part menys vistosa i desconeguda del gran públic. “Un ritual de la mort” com ho definia encertadament el ballarí i coreògraf Pere Faura en les promocions de “Rèquiem nocturn” (2020), la seva darrera obra. Simulava en el terç inicial la que Bob Fosse va realitzar per a “All that jazz (Comença l’espectacle)”. Una desfilada de candidates i candidats, que després de l’esforç d’aprendre els principals passos i material coreogràfic d’aquell film, seran acomiadats un darrere l’altre fins a constituir el reduït càsting final. S’ha de reconèixer que en aquesta professió cal estar molt format per superar un “no” darrere l’altre, fins que un dia apareix una oportunitat.

Vídeos de presentació; un parell o tres d’exercicis concrets basats en el repertori de la companyia; una improvisació; i després de passar el primer tall de selecció, ser convocat un parell de dies concrets per a les proves de selecció. Dona igual el punt de la geografia on es troba el teu objectiu. Per això és tan important la xarxa de suport que entitats com l’Associació Internacional de Ballarins de Catalunya (AIBC) proven d’engegar. De ballarins i ballarines de casa nostra escampats pel món hi ha per tot. Especialment en l’àmbit del ballet o la dansa clàssica, perquè en el nostre entorn no hi ha tantes possibilitats de treball en aquelles especialitats.

Una instantània del repertori de l’IT Dansa, companyia de formació de l’Institut del teatre. Foto: Stemutz Photo

Suposant, és clar, que es tracti d’un treball remunerat, perquè molt sovint són beques de suport. Així passa a l’IT Dansa, vaixell insígnia dels programes de postgraduats, organitzat per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona des del 1996 i del qual han sortit alguns noms imprescindibles de la dansa actual. Un trajecte pedagògic i personal de dos anys, d’alt rendiment, a camí entre la formació i l’exhibició i que dirigeix Catherine Allard. Amb un important ressò europeu i que catapulta molts dels seus alumnes participants en companyies internacionals. Una idea que la iniciativa privada també ha volgut replicar: és l’exemple del Programa d’Alt Rendiment (PAR) de la Factoria Cultural de Terrassa, l’espai d’exhibició amb la programació estable de clàssica més persistent del país.

Una altra opció per als titulats en dansa són els concursos i certàmens coreogràfics. N’hi ha molts i de diferents categories. Premis, suports a la creació, cursos de formació, estades puntuals en companyies. I aquí rau una de les tasques fonamentals que els ballarins han de comprendre ràpidament: la formació rebuda, les condicions personals, els interessos individuals, el repertori conegut, els contactes personals, la tradició i la xarxa de recursos a la qual els ha impulsat la seva època de formació en la particular escola on han seguit els estudis, dibuixen un trajecte determinat que cal encaixar bé amb l’oferta. Per això és molt important estar associats, per exemple a l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC). Són una font d’informació molt valuosa per conèixer les opcions obertes en cada moment i, sobretot, les condicions laborals i professionals. També alguns portals, com Danza.es del Ministeri de Cultura actualitzen contínuament aquestes dades.

Treballar en una companyia; impulsar un projecte personal; gaudir d’una beca en formació; o directament continuar estudis al Conservatori Superior de Dansa. Carrera universitària que també es pot seguir a l’Institut del Teatre, de quatre anys, que habilita per a una de les dues actuals especialitats: la de Coreografia i Interpretació; i la de Pedagogia de la Dansa (aquests últims, futurs responsables de l’ensenyament de la dansa a les escoles autoritzades.)

I entre les possibilitats, és clar, estudiar a l’estranger: l’oferta d’escoles més enllà de les nostres fronteres és immensa i els recursos econòmics necessaris per accedir-hi, també. Tot i que sempre es pot optar per fer estades curtes, a l’estiu, per perfeccionar aquesta o aquella tècnica.

Segurament el món professional que s’obre un cop assolida la primera etapa formativa dels ballarins, és tan divers (i dispers) com ho va ser aquella mateixa època. Però no tingueu cap dubte que la pregunta sempre acabarà sent la mateixa: i et dediques a això? A ballar?

Jordi Sora
Crític de dansa. Ressegueixo per les platees aquelles propostes que tenen el moviment com a centre de l’experiència perquè sempre és un repte radical parlar-ne. No el tradueixo en paraules: reinvento el seu significat i el comparteixo amb públic i artistes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close