Foto: Tristán Pérez Martín

Pere Faura

Coreògraf

Dansa / El Zoo de Vidre

Pere Faura: “Visc en una relació poliamorosa amb totes les disciplines escèniques”

Podríem dir moltes coses de Pere Faura. Però, per sobre de tot, hauríem de dir que és un artista únic. Fa quinze anys que va engegar una carrera com a ballarí i coreògraf que l’ha situat molt amunt. Les seves peces són divertides, irreverents, pop, imaginatives… El que vulgueu. Fa un temps va anunciar que plegava. Però ho vam entendre malament. Per sort, el seu Rèquiem nocturn ha tornat al Mercat de les Flors.

Si Faura té una cosa clara és aquesta: “No tinc ganes de deixar de ballar, de deixar de crear, tinc ganes de deixar de produir”. “Estic molt esgotat”, afegeix. Aquesta és la qüestió, que vol crear, no haver d’invertir la majoria del seu temps a fer de productor dels seus espectacles.

El 'Rèquiem nocturn' de Pere Faura. Foto: Alfred Mauve
El ‘Rèquiem nocturn’ de Pere Faura. Foto: Alfred Mauve

Ara, amb la gira de Rèquiem nocturn, comenta, ha tocat el cim dels despropòsits, perquè ha hagut de negociar cada bolo un per un, cosa que no els passa als directors de teatre, per exemple. Faura creu que “és esgotador i econòmicament inviable”. I demana que canviïn les coses.

Per a ell, l’obra que va estrenar al Mercat de les Flors l’estiu de 2020 és el millor que ha fet mai. Hi és tot el seu univers, allà: “Els musicals, la improvisació, cantar, multidisciplinarietat, multigeneracional… la barreja de llenguatges més abstractes i la cultura pop”. Potser per això, també, és un punt final.

A més, per mor de les vicissituds de la pandèmia, l’ha hagut d’aixecar tres vegades. I en aquesta última versió, per les vicissituds de la companyia, el veurem a ell ballant, cosa que no havia fet fins ara.

Pere Faura a 'Sweet tyranny'. Foto: Tristan Pérez Martín
Pere Faura a ‘Sweet tyranny’. Foto: Tristan Pérez Martín

Faura no sap què passarà a partir d’ara. Immediatament després del retorn de Rèquiem nocturn, sí. Ha de crear un solo. Però més endavant, no. “Vull fer moltes coses”, confessa. “Estic al mateix punt que quan tenia 16 anys. Vull fer-ho tot”, remata. Ell, que va estudiar direcció d’escena a l’Institut del Teatre, que es va llicenciar en dansa a Amsterdam, que té un màster en Polítiques, que toca la flauta travessera…

“Visc en una relació poliamorosa amb totes les disciplines escèniques i sempre em fan triar-ne una en aquesta merda de societat monogàmica que vivim”, esclata. Creu que hi ha “alguna cosa màgica” en la combinació disciplinària i sap que les arts escèniques li ofereixen la possibilitat d’ajuntar-ho tot. Però també reconeix que, com diu, primer es canta, després es parla i, finalment, es balla: “No hi ha democràcia en les arts escèniques”.

“Vull tornar a fer música i vull tornar a fer cine, però no sé bé com articular això”, afegeix. Té molts dubtes, però segur que els resoldrà aviat.

Tema d’obertura: “És estrany”, de Paula Valls

Andreu Gomila
Escriptor i periodista especialitzat en arts escèniques. Com a autor, ha publicat, entre d'altres, la novel·la 'La mesura de totes les coses' (Empúries, 2021), el poemari 'Felanitx' (Edicions 62, 2020) i l'assaig literari 'Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca' (3i4, 2019).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close