Dansa

Relligar públics

En dansa, hi ha un miracle persistent que té la ciutat de Terrassa com a epicentre: es tracta de la programació de la Factoria Cultural, única en el seu gènere al país, perquè presenta majoritàriament dansa clàssica i ballet. És d’iniciativa privada, en tractar-se del centre cultural vinculat a l’antiga caixa de pensions d’aquella localitat. Inauguren la temporada de tardor, la 39a, amb dues estrelles que el públic egarenc sabrà acollir molt bé: Lucía Lacarra i Matthew Golding. Elegància i academicisme en un viatge evocador on dansa i cinema s’entrecreuen.

“In the still of the night” és l’última peça que han creat la parella artística, premi Max a la millor intèrpret femenina de dansa 2022. Es podria dir que és la continuació natural de “Fordlandia”, l’obra que van començar a crear abans de la pandèmia i que també es va presentar a Terrassa. Aquí, sembla que definitivament allunyats d’aquelles circumstàncies, es deixen endur per un somni nocturn de sensacions, on el present i el passat s’entrellacen i així fan entendre millor les circumstàncies actuals dels dos personatges. Inspirant-se en la música i l’estètica dels anys seixanta; tornen a emprar el recurs del vídeo per a acompanyar les coreografies que el ballarí ha compost per a l’ocasió.

Una nit, una parella, i la seva experiència a “In the still of the night”. Fotos de la companyia a www.goldenlac.com

La basca Lucía Lacarra (1975) i el canadenc Matthew Golding (1985) representen molt bé l’esforç per mantenir una tradició, després d’haver passat per prestigioses companyies, com la de Baviera, ella; i Amsterdam, ell. Es tracta d’una manera de treballar, que la Factoria Cultural de Terrassa s’encarrega de valorar convenientment; alhora que reivindica sempre que pot: disciplina i tècnica. Una carrera que s’expandeix en format de gales d’artistes principals, i moments estel·lars; que ells dos han conduït a través de la construcció d’un univers propi, oníric i d’imatges, on encara despleguen sensibilitat i bellesa, a través de companyia pròpia: Goldenlac Productions.

Un llenguatge, és clar, que requereix un públic molt específic i que la cocapital del Vallès ha sabut conrear tots aquests anys; especialment en el moment a partir del qual altres espais del país van dimitir de les seves responsabilitats. Excepció feta d’una escadussera i limitada programació de teatres privats de la ciutat de Barcelona i d’algunes capitals mitjanes, no trobareu a Catalunya cap possibilitat de veure peces com aquesta i la resta de les propostes que fa la Factoria de Terrassa.

“In the still of the night” uneix dansa i cinema a La Factoria Cultural de Terrassa. Fotos de la companyia a www.goldenlac.com

Un perfil d’espectacles fàcils de comprendre i de línies argumentals senzilles. Com per significar que aquí la part important no és la construcció de cap dramatúrgia sofisticada, amb juxtaposicions dramàtiques o línies de fuga més o menys intenses. Tot és infinitament més senzill i planer de gaudir, perquè la intensitat la posen dos ballarins que mantenen un envejable sentit del ritme i de la construcció de l’efímer sobre l’escenari; a la recerca d’un espectador encara impressionable per tot allò que el cos és capaç d’expressar amb el gest i el moviment. Un altre d’aquests miracles que encaixen a la perfecció amb les pretensions de l’espai de la rambla d’Ègara.

Una nit, una parella, un moment a la vida en què van passar per una experiència (retratat amb el format del flashback i el suport cinematogràfic de les imatges i la música del segle passat); a través del qual es desvetlla allò que són actualment, amb sonoritats més actuals de Philip Glass o Max Richter. Així és exactament la Factoria Cultural de Terrassa: actualitat que relliga amb tradició.

Jordi Sora
Crític de dansa. Ressegueixo per les platees aquelles propostes que tenen el moviment com a centre de l’experiència perquè sempre és un repte radical parlar-ne. No el tradueixo en paraules: reinvento el seu significat i el comparteixo amb públic i artistes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close