Dansa

Somiar en colors

El Mercat de les Flors ha encetat una nova col·laboració amb el National Theatre and Concert Hall de Taipei (Taiwan) per tal de fer arribar a la ciutat de Barcelona propostes de dansa que, per definició, ens resulten extraordinàriament estranyes: Panorama Taiwan es diu la iniciativa. Una oportunitat per deixar-nos endur pel contrast cultural i principis estètics prou diferents dels de la nostra tradició. Amb gran entusiasme de públic, s’ha presentat al Mercat de les Flors “13 Tongues” de la considerada la millor companyia de dansa contemporània asiàtica.

L’obra parteix dels records infantils del director i coreògraf Cheng Tsung-lung: una història plena de sonoritats i energia. Mite i fantasia es barregen de manera sàvia per facilitar a tota mena de públic una aproximació a l’art de les Tretze Llengües. El mateix nombre de ballarins i ballarines, ben joves, de la Cloud Gate Dance Theatre Of Taiwan, que aproximen el relat a partir de dos principis bàsics: una fisicalitat expandida i de grans moviments de braços i gest obert; i algunes cançons i petits textos que lligarien el conjunt del relat. Es tracta de la primera companyia de dansa de la comunitat xinesa i hi ressona el millor de l’antiga tradició operística, on es combinava cant i gest (dansa de qualitat tècnica, en aquest cas). Especialment pertinent aquí, perquè la història original pertany a aquell antic model de transmissió oral entre generacions. Es troba a faltar, de totes maneres, que en les representacions al Mercat no hi hagués un sobretitulat per ajudar a entendre aquelles breus estrofes.

“13 Tongues” està farcit de moments intensos on es potencia intencionadament una estètica acolorida i plena de felicitat que contrasta amb el vestuari fet servir en la primera part de l’obra: de rigorós negre. L’aparició de la ballarina principal, un impacte visual perquè va amb una roba de moltes tonalitats combinades, acompanyada després de grans projeccions de peixos de colors, ens situa finament sobre la pista narrativa de tot plegat. No altra que la celebració de la vida. Amb aquella explosió de color vermell que tot ho envaeix, tan reconeixible en la tradició d’aquella cultura.

Panorama Taiwan arriba a Barcelona gràcies a la col·laboració amb el National Theatre and Concert Hall NTCH de Taipei (Taiwan). Foto: © Liu Chen-hsiang

Són diversos els moments en els quals la companyia té ocasió de demostrar la seva qualitat tècnica: els estressants moviments del cos de ball, desplaçant-se sense fre per tot l’escenari, amb freqüent percussió de peus i algunes expressions a tota veu. Així com un parell de duets d’alta sensibilitat, com el que protagonitzen els ballarins principals gairebé al final de l’obra, enfundats —ara definitivament— en els excessos de color i la fantasia.

Sense arribar a ser innocent, hi ha alguns fragments de l’obra que l’altíssima prestació dels intèrprets salven d’un cert manierisme que no afavoreix en res al conjunt. Com si fos necessari recordar-nos infinitament que són moments tocats per la màgia de la imaginació, redundància innecessària en aquest context. Tot i que s’aterra amb facilitat d’aquells moments, perquè hi ha una fredor en l’execució, una distància emocional que no salven pràcticament en cap moment de la peça. I és inversa: a més precisió, menys expressió. I es tracta d’una equació impossible: ballarins de més edat probablement no suportarien el ritme frenètic de tot plegat (hora llarga sense parar); però potser donarien més profunditat a aquests personatges que, precisament perquè són un retrat d’un carrer esbojarrat de la gran ciutat, hauria d’anar plens de matisos.

“13 Tongues” de la companyia Cloud Gate Dance Theatre Of Taiwan arriba aquest cap de setmana al Mercat de les Flors. Foto: © Liu Chen-hsiang

En conclusió, tot i que no resulti una proposta del tot rodona, incorpora alguns dels elements que estan cridats a ser un dels èxits de la temporada: novetat i entusiasme. El primer perquè les últimes temporades el públic aficionat de la ciutat hem anat reclamant noves mirades nord enllà (est, en aquest cas). El segon perquè tots estem sempre àvids de somiar en colors com fa aquesta destacable companyia a l’escenari.

Jordi Sora
Crític de dansa. Ressegueixo per les platees aquelles propostes que tenen el moviment com a centre de l’experiència perquè sempre és un repte radical parlar-ne. No el tradueixo en paraules: reinvento el seu significat i el comparteixo amb públic i artistes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close