La companyia Taiat Dansa estrena els propers 21 i 22 de desembre, en el Teatre el Musical (TEM), l’espectacle ‘Jocs de Bauhaus’, un muntatge basat en el molt influent ‘Ballet Triàdic’ que Oskar Schelemmer, un dels teòrics de la Bauhaus, va concebre en la dècada del 1920 del segle passat. Una peça en origen per a adults que Taiat Dansa converteix ara en una immersió en el món de les avantguardes per als més menuts. En parlem amb Meritxell Barberá, una de les impulsores d’aquesta companyia fundada amb Inma García.
L’espectacle sorgeix d’una peça per a adults, Tres del Ballet Triàdic, a partir de la qual feu una adaptació per al públic infantil, una immersió en el món del disseny i l’arquitectura. Vosaltres treballeu en moltes direccions. Com va sorgir la idea concreta de Jocs de Bahaus?
Efectivament, el nostre espectacle treballa els tres colors bàsics i les tres formes bàsiques, en la línia del que va fer Oskar Schelemmer els anys 20. La Bauhaus és un punt d’inflexió molt important en la història de l’art, perquè comença a integrar totes les disciplines: l’artesania, l’arquitectura, la dansa, la pintura, l’escultura. Tot per anar cap a treballs més interdisciplinars. A partir d’això, es genera com un joc. El treball per a adults ja té molt de lúdic, per la part pueril del joc, la diversió, com entrar en un espai de boles com els que hi ha en els aniversaris de xiquets. El que passava és que quan l’espectacle estava enfocat per als adults ens preguntaven si es podia entrar a veure’l amb xiquets. I ens adonàrem que quan algun xiqueta o xiqueta havia entrat de manera aïllada a l’espectacle, li havia funcionat. A partir d’això vam decidir fer un viatge on els explicàvem millor als xiquets i xiquetes què és la Bauhaus, la idea del «tres» amb què jugava Schelemmer, amb la seua càrrega emocional i amb la dels tres colors bàsics. Començàrem a associar els colors amb les emocions, la qual cosa no passa amb els adults, quina emoció provoquen el groc, el rosa i el negre. I amb quins objectes podem identificar aquests colors. A més, les tres formes bàsiques, el quadrat, el cercle i el triangle. En la peça per a adults sols hi havia les tres ballarines però ara apareix un quart personatge que és com una conductora, una fada que els va traslladant d’espai a espai i els va contant la història.
Els jocs són la manera de fer participar i integrar al públic infantil i, a través d’això, fer la immersió en les formes i colors. Quina és la reacció a la proposta dels xiquets i xiquetes?
El que presentem en el TEM és una estrena, perquè el que vam presentar al maig en el festival Diez Sentidos, en la Rambleta, era una preestrena. Però l’espectacle ha canviat molt poc perquè vam veure que funcionava, aquesta és la part bona de poder fer un treball de pre-estrena. A més, és el nostre primer espectacle infantil, teníem la necessitat de provar de veritat i veure com funcionava amb uns xiquets i xiquetes als quals se’ls convida a participar-hi constantment. I bé, confirmàrem que tenen ganes de participar-hi, que se senten al·ludits contínuament. L’experiència en La Rambleta va ser brutal: la xicalla estava tota l’estona sense moure’s dels seients, una cosa rara en aquesta edat –entre tres o huit anys–, però estaven com molt divertits i implicats, va haver una bona immersió. És cert que, depenent de l’edat, ho entenien d’una manera o d’una altra, però crec que va funcionar tant per als més menuts com per als més grans, que trobe que no tenien la sensació d’estar assistint a un espectacle massa infantil per a ells.

El germen és un projecte presentat el 1922 i que, per tant, ja té més d’un segle. Fins a quin punt continua tenint vigència i modernitat aquell desafiament a les convencions del ballet?
Crec que he contestat abans sobre la transcendència que té la Bauhaus per a nosaltres. Però en el cas d’Oskar Schelemmer teníem ganes també d’investigar sobre totes les possibilitats de les formes geomètriques que ell proposa, ens abellia veure com es podia treballar amb aquestes formes des del cos. Perquè l’única cosa que trobem criticable del ballet original és que en la dansa no succeeix res, és un ballet com molt clàssic, i on es produeix la ruptura, tota una revolució, és en l’arquitectura visual, l’escenografia, el vestuari i la resta d’elements. Però no en la dansa en si mateixa. La dansa ha hagut d’esperar molt per fer un canvi en la manera de moure’s i d’aprofundir i investigar en el treball del moviment. I la Bauhaus, una escola tan revolucionària, va deixar pendent la revolució del moviment, es va deixar emportar per tot allò visual i escenogràfic. A més, els ballarins tenien un vestuari tan ornamentat, tan bonic però tan complicat, que era impossible moure’s. Per això vam decidir que les nostres tres ballarines ballaren amb mallot, completament alliberades per poder ballar de llibertat i poder fer el treball d’investigació de la relació entre el cos i les formes geomètriques. Això ja ho proposàvem en el espectacle per a adults i ara es fa en pla bèstia.
Taiat Dansa es va crear al 2003, amb Inma García. A més de fer coreografies per a unes altres companyies gestioneu el Festival 10 Sentidos i treballeu amb diferents institucions. En quina mesura es beneficia la vostra companyia de tindre finestres creatives obertes?
Clar, portem catorze anys amb el festival i per a nosaltres és una font de retroalimentació. També és un procés de creació, perquè 10 Sentidos té cada any un lema, i sobre aquell discurs específic es dibuixa tota la programació. No deixa de ser una dramatúrgia interna, un viatge creatiu. Nosaltres començàrem molt abans amb la companyia, hem viatjat molt i tenim una projecció internacional, i aquesta experiència ens serveix, volem millorar aspectes de les gires que hem fet i traslladar-ho al festival. Evidentment, el nostre treball fa que coneguem a més creadors i creadores que coneixem i que podem convidar al festival. Hi ha un contacte que es va retroalimentant. Són habilitats distintes, una cosa és crear i l’altra la gestió cultural, però si tens ferramentes per fer ambdues coses és bonic i pot haver una connexió tremenda. A més, també som docents en la Universitat, en el màster de Gestió Cultural, i ens interessa la docència per traslladar la nostra experiència a una figura que creguem necessària com la del gestor cultural.
